En la Llanada Alabesa, l'Euskaraldia es desenvoluparà entre el 21 i el 27 d'octubre, durant set dies. Ells li han anomenat un simulacre per a l'any 2020. Seran belarriprest i ahobizi i posaran la xapa com l'any passat. La innovació són àrees temàtiques (veure quadre). Des de juny s'estan realitzant visites a col·lectius, establiments, tallers i entitats públiques. En la llanada s'han identificat 660 persones, entre elles 636. Coneixent el coneixement de basc de les persones d'aquestes entitats, han calculat que poden preparar un total de 221 arigunes per a practicar basc. D'ells 86 es poden crear mirant cap a dins; per exemple, un taller pot formar un grup per a realitzar reunions entre els treballadors en basc. Altres 135 serien espais exteriors, per exemple, un gran comerç pot preparar un grup de venedors per a atendre els clients en basc. Els membres de la comissió d'Euskaraldia van calcular les proporcions fa temps: D'aquestes 660 entitats, el 25% podrà participar com arigune, la resta no podrà formar grup, ja que no tots els participants saben basc i la comprensió és condició indispensable perquè el grup funcioni en basc. Una altra xifra: En els 86 arigunes interiors hi ha 520 habitants de la Llanada. Els membres de la comissió d'Euskaraldia són de la comarca, i com coneixen a la gent, són capaces de dir amb exactitud el nombre de persones que són capaces d'entendre basca en els grups que han detectat. En la Llanada viuen més de 13.000 persones.

Per tant, de cara al simulacre d'octubre tocaran 221 portes i els proposaran convertir-se en arigune. A continuació, els possibles espais hauran de decidir dins de casa si participaran en l'Euskaraldia o no, i en cas afirmatiu, hauran d'organitzar-ho dins de la casa. És la seva responsabilitat formar orelles i badalls en el grup i fer exercici en grup a l'octubre.

Asier Lafuente és el coordinador d'Euskaraldia en la Llanada i sap que han començat pel més fàcil, és a dir, han detectat grups capaços d'entendre basc i han estat convidats a participar en Euskaraldia. El 75% de les entitats de la comarca no participarà i aquest percentatge és el que preocupa a Lafuente: “Així és la nostra situació sociolingüística. Ens sembla poc que participi el 25% de les entitats, i no obstant això sabem que si totes elles ho fessin seria molt bonic. No obstant això, nosaltres preveiem dificultats dins de dues, quatre o sis anys. Ara l'exercici ens fa molta il·lusió, però de cara al futur tenim molt risc que es repeteixin les xifres. Si la comprensió universal del basc no puja, és una qüestió de probabilitat: si hi ha grups que no saben basc, no es poden crear arigunes. Si no s'augmenta la comprensió universal, ens quedarem bloquejats i sentim que això pot provocar desmotivació. És a dir, a més de l'Euskaraldia cal haver-hi alguna cosa més i hem d'interpel·lar a les institucions públiques. Per a accelerar la velocitat de la comprensió universal cal prendre mesures macros i no deixar-les a la velocitat actual, és a dir, en mans del sistema educatiu”.

Estaran atents a veure quants dels 221 possibles focus es creen i l'experiència que tenen. El repte per als pròxims anys, com diu Lafuente, serà acostar al basc al 75% de les entitats que ho desitgin.

També en el barri d'Intxaurrondo de Sant Sebastià

L'associació Bagera de Donostia-Sant Sebastià és una de les persones que ha rebut la proposta dels organitzadors. Se'ls va oferir una prova pilot per a posar en marxa els arigunes, i l'associació ha decidit que la prova es realitzi íntegrament. En el barri d'Intxaurrondo es desenvoluparà entre el 22 de novembre i el 3 de desembre, durant onze dies. L'organització serà a càrrec d'un tècnic de l'associació Bagera i serà la comissió de basca Plazara Goaz, que treballa per a fomentar l'ús del basc en el barri. El lema de la iniciativa és 'Baietz nitik haratago' en onze municipis d'Intxaurrondo. S'ha proposat a diverses associacions i establiments del barri ser arigune i s'han rebut algunes respostes afirmatives. Segons els organitzadors, en l'esdeveniment participen una societat gastronòmica, una carnisseria, un club esportiu i centres escolars de la comarca de Pamplona. Alguns crearan arigunes interiors, altres exteriors, i també hi ha uns altres que actuaran en l'exterior. Fins ara han tingut un bon acolliment. Els veïns, per part seva, tindran el repte de l'any passat, hauran de triar entre ahobizi i belarriprest i tractaran de donar pas al basc. L'organització farà una crida a la ciutadania perquè s'expressi en basca en els espais identificats i acompanyi a la ciutadania en el seu repte. No hauran d'inscriure's com l'any passat, i la xapa la vestirà qui vulgui. L'exercici no és nou per a ells; en 2017 van participar 600 persones en el repte de parlar en basc i en 2018, en l'Euskaraldia, van participar 1.300 persones. L'associació Bagera col·laborarà amb l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià. L'Ajuntament convertirà a través de dos tècnics la zona de serveis socials, dues cases de cultura i dos poliesportius en arigune.

Què són els arigunes?

Les àrees d'actuació són la innovació de l'Euskaraldia de 2020. Arigunea és un espai col·lectiu en el qual els que entenen basc i els que saben basc s'ajunten per a parlar en basc. Les entitats, és a dir, qualsevol tipus d'ens públic, empresa, comerç o associació pública, facilitaran la creació d'aquesta mena d'espais, i les persones d'aquests espais hauran de manifestar la seva voluntat de participar en l'exercici. Els organitzadors d'Euskaraldia treballaran en la creació i identificació d'arigunes. Els arigunes es poden crear mirant cap a dins o cap a fora. Per exemple, de cara a l'interior, les reunions d'una empresa es poden fer en basca perquè els participants tenen la capacitat d'entendre el basc i perquè en l'empresa han decidit convertir aquestes reunions en un espai comú entre la direcció i els treballadors. De cara a l'exterior, un gran comerç pot crear un arigune amb venedors per a atendre els compradors en basc.