El professor de geografia nord-americà Michael Williams va publicar en 1992 el seu llibre La terra desforestant el planeta (Deforesting the Earth. From Prehistory to Global Crisi) va exposar àmpliament el desastre que ja sofria el de l'Amazònia com la majoria dels boscos tropicals. En la pàgina 453 apareix una fotografia difosa per la NASA amb la següent planta: “Estats brasilers de Rondonia i Mato Grosso en l'època dels incendis, a l'agost de 1984. El motor tèrmic del fum arriba per sobre del núvol de fums originada per la demolició dels boscos cap a la cambra de la nau espacial Space Shuttle que ha realitzat la fotografia”.

35 anys després, les fotografies preses per un altre satèl·lit de la NASA als incendis de l'Amazònia han estat més impactants. El món està acostumat a veure l'Amazonía en època de sequera, ja que se sap que s'utilitza per a netejar els boscos: per a treure fusta, per a crear pasturatges per a bestiar i per a excavar noves mines. Enguany, no obstant això, el seguiment dels satèl·lits alertava que les cremes estan sent més nombroses i majors de l'habitual.

El Govern brasiler ja tenia notícies de què es disposava a succeir, segons ha informat el mitjà Globo Rural i ha publicat a Europa el periodista Ivan Roy. Molts dels incendis que assolen l'Amazònia han estat provocats per grans terratinents brasilers, que han reivindicat el seu dret al desmantellament de la selva, han mostrat la seva adhesió a Bolsonaro i, de pas, han aconseguit acabar amb les sancions imposades pels anteriors governs pels desmunts il·legals. “S'han coordinat a través de Whatsapp per a organitzar la crema. En concret, en l'estat de Per as va organitzar per al 10 d'agost Dia do Fogo, el dia del foc, 70 fazendeiros (grans terratinents) i grileiro (especialitzats a falsificar títols de propietat il·legals per a l'adquisició de terres). Els incendis criminals van afectar la rodalia de les carreteres BR 163, que han estat detingudes per bombers. El BR163 creua una gran part de l'Amazonía, dependent del Brasil, unint camps i granges gegants amb ports de la riba de l'Amazones.

Si buscaven eco, ho van aconseguir. En pocs dies tothom havia vist imatges de la selva amazònica cremant. En compliment estricte de les normes de l'espectacle, els polítics van haver de respondre a la commoció causada pel desastre i el tema va arribar a la cimera del G7 de Biarritz, amb el conegut xoqui entre el president francès Emmanuel Macron i el brasiler Jair Bolsonaro.

A Europa, on s'està coneixent un dels anys més càlids de la història, el Brasil preocupa la població per la seva importància per a l'estabilitat climàtica. Segons explica Le Monde Diplomatique en el seu atles, posseeix un terç dels boscos tropicals del món, un 20% de l'aigua dolça i l'Amazònia s'emporta la desena part de tot el C02 que pot empassar tot el planeta. En aquestes mateixes pàgines es comptava el mes de juliol (Viktor Gorxkov, que ha demostrat que per a la vida és més greu que el CO₂ la destrucció dels boscos) que l'estabilitat del clima de la Terra està en joc en l'Amazonía.

No obstant això, els ciutadans de països rics que es preocupen pel clima viuen en una greu contradicció. És sabut que els països rics han aconseguit el seu propi progrés, entre altres coses, mitjançant la localització i explotació a distància dels boscos esgotats a casa i de les noves zones de representació de les seves riqueses. Avui encara els boscos europeus, abandonats per la desforestació de segles, continuen vius per la deslocalització de la destrucció dels boscos per part dels europeus.

Ara, en canvi, els europeus volen que els boscos tropicals del món es mantinguin en peus, perquè l'enlluernament del clima els ataca cada vegada més. Però, com evitar la catàstrofe consumint com ara aliments produïts per la destrucció a distància, fustes de construcció, noves tecnologies... i sense fer front a la reverberació de les zones desertitzades d'Europa, inclòs el País Basc?

Cendres del Tròpic a la nostra casa

Brasil té 215 milions de caps de bestiar, de les quals el 40% s'alimenta en pasturatges arrencats a la selva. Però a més dels bestiars autòctons, els boscos primaris que fins fa poc han estat transformats en camps també alimenten als llunyans. Les plantacions de soia avancen cada vegada més per la vall de l'Amazones i el Brasil ha de llevar aviat el títol de campió de producció d'aquest cultiu als Estats Units. La soia transgènica, per descomptat, al 90%. Només l'estat de Mato Grosso va recollir l'any passat 30 milions de tones, que s'empraran al costat de la resta de la soia brasilera tant per a l'engreixament de vaques autòctones com per a l'exportació, principalment a la Xina i a la Unió Europea, per a l'engreixament de gallines, vaques i porcs autòctons.

El títol de l'última conferència d'Iñigo Segurola i Jakoba Errekondo suggereix el camí entre la destrucció de l'Amazònia i la boca dels europeus: Paisatge que creguem de l'horta al plat. També genera nous paisatges deplorables a les víctimes pròximes, que no s'esmenten massa: als indígenes que sempre viuen en aquestes zones, als militants i als guies que s'atreveixen a enfrontar-se als invasors i, en general, als quals es veuen obligats a treballar en condicions dures en les grans granges i les mines. En l'era de Bolsonaro, les carreteres BR163 van creixent a mesura que avança.

Bolívia també ha sofert incendis, que han arrasat més de 700.000 hectàrees de la selva especial de Chiquitania entre el 18 i el 23 d'agost, el mateix que tot el que es crema en dos anys. Alguns experts testimonis afirmen que es trigaran dos segles a restaurar el que era la selva tropical més àrida del món, tan peculiars són les espècies i els ecosistemes que habiten en ella.

El desastre de Chiquitania, segons la premsa local, ha estat provocat pels agricultors que cada any netegen així les zones, les flames de les quals s'han escapat de les flames a causa de la temperatura i a la sequera d'enguany. Però potser no és casualitat que això succeís poc després que Evo Morales anunciés noves mesures per a augmentar les exportacions de carn. El Govern de Morals va autoritzar els grans terratinents del Departament del Beni, mitjançant un decret suprem publicat el mes de juliol passat, l'ús de 4,5 milions de noves hectàrees per a alimentar bestiar i produir cultius per a ells, derrocant arbres i boscos.

Diverses organitzacions socials s'han manifestat en protesta per la possible vulneració de la Constitució a la qual se sotmet la nova llei. A més dels danys causats a la naturalesa pel desastre de Chiquitania, ha posat potes enlaire tota la zona de Santa Cruz. Morales primer va negar i al final va haver d'acceptar l'ajuda internacional. El líder indígena Alex Villca ha dit als periodistes: “Cal exigir responsabilitats al president Evo Morales per danys a la població indígena i a la Mare Terra”.