Abans de les agulles
- Izturitze fa 21.000-29.000 anys. En l'època gravetiense, els homes que habitaven la cova d'Izturitz van deixar molts instruments de pedra.
Diversos centenars d'ells són batalles de Noailles, així cridats per ser descoberts per primera vegada en aquesta cova del sud-oest de França. Les Guerres de Noailles trobades en el nivell IV de la cova tenen com a màxim 3 cm de llarg i 2 cm d'ample, estaven molt estandarditzades i, gràcies a la punta esmolada, s'utilitzaven per a tasques especialitzades. No obstant això, abans d'investigar en profunditat aquests petits instruments, els investigadors de la UPV/EHU no sabien exactament per a què els utilitzaven.
El grup de recerca format per Aitor Calvo, Unai Perales, Maite García-Rojas, Christian Normand i Alvaro Arrizabalaga ha realitzat l'anàlisi tecnològica, tipométrico, morfotipológico i, especialment, funcional d'aquesta col·lecció de gubil, que va ser concebuda pels investigadors com un programa experimental d'anàlisi funcional. Resultats Journal of Archaeological Science: Ho van donar a principis d'estiu en la revista Reports.
Els investigadors han arribat a la conclusió que les guerres de Noailles s'utilitzaven per a la perforació de materials tous com a vestits de pell d'animals, és a dir, per a cosir. I aquesta hipòtesi té lloc en objectes trobats en altres jaciments de la mateixa època d'Europa. En les tombes dels jaciments de Sunghir (Rússia) i Candide i Ostuni (Itàlia) s'han trobat centenars d'exemplars decoratius, d'origen ibèric, embolicats en capells, abrics o calces.
Les primeres agulles –segons criteri morfològic, almenys– van ser creades i utilitzades en finalitzar el període Gravetti, en el període Solutrense (fa uns 15.000-21.000 anys). Eren d'os i, més tard, fa uns 7.500 anys, van començar a fer peces metàl·liques. Però, segons l'investigador de la UPV/EHU, fins i tot abans de les agulles, hi havia eines per a cosir.
Willendorf (Àustria), 1908. En un jaciment de la vall de Wachau, l'arqueòleg Josef Szombathy va trobar una petita estàtua antropomorfa d'una dona d'uns 11 cm, tallada en pedra i tenyida d'ocre vermell.
Des de llavors, és el venusi més conegut del Paleolític i ha estat... [+]
1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).
Font Major kobazuloa (Tarragona, Katalunia) 1853an aurkitu zuten eta urte asko dira bertan arkeologoak lanean ari direla.
El Nefud basamortuan (Saudi Arabia) , Al Wusta izeneko aztarnategian, Homo Sapiens espeziearen hatz fosilizatu bat aurkitu dute eta, uranio serieen bidez, Max Planck Giza Historiaren Zientzia Institutuak 88.000 urtetan datatu du.
Bizkaiko Aldundiaren esanetan duela 14.000 urteko grabatu multzoak "kalitate tekniko argia" du eta berezia da irudiak "oso argi" ikusten direlako.
Zientzia elkartearen ustez haitzuloan historiaurreko aztarna gehiago aurkitzeko “aukera handiak” daude eta eremu osoa babestu behar da.
Orain artean ezezagunak ziren eta Nafarroan aurkitutako zaharrenak lirateke. Hori dela eta, Aranzadik leize ondoko harrobiko jarduerarekin ez jarraitzea gomendatu du.
SOS Alkerdi, Urdazubiko ondarea babesteko plataformak Berroberria, Alkerdi eta Zelaieta inguruko leize babestuetan gertatzen ari dena ezagutarazi du. Gune horretan dago gaur arte ezagutzen den Nafarroako labar arte paleolitikoaren kokaera bakarra. Haien gainean harrobi bat dago;... [+]
Asteartean aurkeztu zuen Bizkaiko Aldundiak paleolitiko 70 pintura eta grabaturen aurkikuntza. Berriatuako Udalak ez du inolako informazio edo berririk izan orain arte.
1992an Shiyan Beicun herritik hurbil, Txinako Zheijang probintzian, herritar batek Longyouko haitzuloak aurkitu zituen. Urez beterik zeuden eta horregatik naturak sorturiko leize nahiz haitzuloak zirela uste izan zen hasieran, baina urez hustu ondoren gizakiak eraikitakoak... [+]
Zergatik arkeologoak orain arte ez dira ohartu bi bisonte erraldoi begira zituztela? Lekeitioko kobazuloaren hormetan aurkituko margolanen xehetasun eta irudi gehiago dakarzkigu hona.