No m'agrada la gent
- Així en general. Com a col·lectiu. Amb excepcions, per descomptat. Hi ha homes tolerables, fins i tot uns pocs als qui amo. Potser hi ha alguna confusió. La veritat és que prefereixo quedar-me a casa, per exemple, en el sofà, a sortir a la superfície bruta. A vegades, sí, surto, haig de treure-ho, tret que em llevi el color de les parpelles. I en aquestes ocasions solc anar a un banc, que és una biblioteca pública i, al mateix temps, privada.
Bé. Per què us conto la meva vida: perquè l'última vegada que vaig anar a aquest banc el vaig fer amb gran ímpetu. Sense voler, tal vegada perquè el llibre no m'havia enganxat, m'havia enganxat a les converses de la gent. Per exemple, vaig atropellar a una parella que passava amb bicicleta: “Un penis fa olor de penis, igual que un vulgo fa olor de coix” -podria servir per a explicar què és la tautologia?-. Una parella, per desgràcia, es va detenir al meu costat una mica més. Un d'ells va repassar totes les vicissituds mèdiques dels últims temps. Només us referiré al diagnòstic, per a estalviar detalls: l'abrasió. Un moment després ens va informar que un tipus, no sé de qui, havia donat un infart al seu fill..., bo, a mi també. El que més li inquietava era que li ho havia lliurat al seu fill, perquè era el deure que la llei de naturalesa li havia imposat lliurar tals coses al seu pare. Afortunadament, el meu interlocutor va aclarir que no havia estat un infart. Em vaig tranquil·litzar.
No obstant això, la conversa més desconcertant del dia és quan dos homes s'enfronten i un d'ells interroga a l'altre: “No tens por?”. Així, en botepronto, sense vaselina en absolut. No vaig voler veure la cara de l'altra, però me la vaig imaginar en sentir la resposta a la pregunta: “A què?”. També jo vaig sentir una por estranya, gran, mai semblant. I no, no m'agrada la gent. Així en general. És una medalla, perquè si no, hauria escrit unes bones columnes.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]