Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Martzelo està a casa

  • Després del deixant d'un testimoni, les restes òssies de Martzelo Lassa, l'olabista assassinat pels franquistes en 1936, han estat lliurats als seus familiars 83 anys després.
Miren eta Joxe Angel Munduate beren osaba zaharraren gorputza gordetzen duen kutxari eusten, senideek lagunduta, Olaberrian egindako omenaldian.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Mirin i Joxe Angel Munduate coneixien la història perquè els van comptar a casa: El 25 d'agost de 1936 els franquistes van matar al seu oncle Martzelo Lassa, un jove d'Olaberria de 17 anys, i el van enterrar en una zona desconeguda en la zona de Lizarrusti. Vuit dècades després, Joxe Angel va trobar el testimoniatge de Patxi Lakuntza, tirant de les dades publicades en un llibre.
Patxi tenia 6 anys quan, en sentir els trets en Lizarrusti mentre pescava amb el seu pare i un amic, va veure a dos criats enterrant un cadàver prop de la carretera, al costat d'una roureda. El nen, al qual li van ordenar que fora a la seva casa, va fugir, però l'endemà va tornar i va cobrir amb branques el lloc per a evitar que els animals li portessin el cos.

Proves en 47 quilòmetres

Fa dos anys, tècnics d'Aranzadi es van reunir en l'alt de Lizarrusti amb Joxe Angel i Patxi. El testimoni, de 86 anys, recordava perfectament el lloc on estava enterrat el cadàver: al peu d'una hagi de 47 quilòmetres de carretera. El 12 d'octubre de 2017 es va dur a terme el primer registre en una zona extensa i es van localitzar sense punta les beines de munició utilitzades per l'Exèrcit en 1936. Aquest dia no es va trobar ni rastre de Marcelo, però sí els indicis clars que unien al testimoniatge.

L'1 de setembre de 2018, amb proves concretes, es va iniciar el moviment de terra amb una excavadora a les nou del matí, quan al migdia van aparèixer els primers ossos. Així, el cadàver va ser desenterrat l'endemà per les condicions meteorològiques, amb la presència dels càrrecs públics de les institucions i dels seus familiars. No podien creure-ho, perquè era molt difícil que els ossos fossin allí.Als pocs
dies va morir Patxi Lakuntza, però el seu testimoniatge va servir per a molt: Les proves d'ADN van confirmar que les restes trobades en Lizarrusti corresponien a Martzelo Lassa, veí de la localitat navarresa.

Reinhumació

Amb aquesta confirmació, es va organitzar un acte en el lloc d'origen del mort a principis d'aquest estiu, el 30 de juny. A l'Ajuntament d'Olaberria, davant desenes de persones, els ossos de Martzelo Lassa van ser lliurats a la família. Ara està enterrat al costat de la seva família, 83 anys després d'aquell infame assassinat.

Restes a Olaberria. Es va ballar l'aurresku d'honor i els familiars i amics van cantar l'Agur Jaunak davant del fèretre. La sala de l'Ajuntament es va omplir amb el coll (en les imatges de dalt)

 

Ossos a la superfície. Patxi Lakuntza, de nen en 1936, va descobrir com els franquistes enterraven a Martzelo Lassa. Gràcies a la seva informació, al setembre de 2018 es van trobar restes humanes en la rodalia de l'alt de Lizarrusti, al peu d'una gran hi hagi al costat de la carretera. En el moment de treure el cos a la superfície, es trobaven familiars i representants de diverses entitats públiques. Pocs dies després va morir la llacuna, als 86 anys d'edat, però amb el seu testimoniatge els descendents de l'afusellat han pogut tancar el cercle: “Hem aconseguit trencar el silenci, sortir dels racons de la cuina a la plaça”.

 

A la llum. Fa un any, a l'octubre de 2018, vam donar a conèixer el cas en aquest mitjà, a la foto de la setmana. Dèiem que la troballa dels ossos de Martzelo Lassa serviria per a “completar la ferida” dels seus familiars. A la foto es pot veure a Joxe Angel Munduate amb l'única foto del seu oncle a la mà. Doncs bé, uns mesos més tard, una altra fotografia representa el penúltim capítol d'aquesta història: Martzelo Lassa està a casa.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

2024-10-15 | Julen Orbea | Zuzeu
Recordem la vida
En 1944, sota el comandament de Stauffenberg, Hitler va intentar matar-lo amb una bomba en una acció preparada entre soldades i ciutadans alemanys. En els mesos següents, els nazis van executar a més de 90 persones a causa d'aquesta acció.

Eguneraketa berriak daude