Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Martzelo està a casa

  • Després del deixant d'un testimoni, les restes òssies de Martzelo Lassa, l'olabista assassinat pels franquistes en 1936, han estat lliurats als seus familiars 83 anys després.
Miren eta Joxe Angel Munduate beren osaba zaharraren gorputza gordetzen duen kutxari eusten, senideek lagunduta, Olaberrian egindako omenaldian.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Mirin i Joxe Angel Munduate coneixien la història perquè els van comptar a casa: El 25 d'agost de 1936 els franquistes van matar al seu oncle Martzelo Lassa, un jove d'Olaberria de 17 anys, i el van enterrar en una zona desconeguda en la zona de Lizarrusti. Vuit dècades després, Joxe Angel va trobar el testimoniatge de Patxi Lakuntza, tirant de les dades publicades en un llibre.
Patxi tenia 6 anys quan, en sentir els trets en Lizarrusti mentre pescava amb el seu pare i un amic, va veure a dos criats enterrant un cadàver prop de la carretera, al costat d'una roureda. El nen, al qual li van ordenar que fora a la seva casa, va fugir, però l'endemà va tornar i va cobrir amb branques el lloc per a evitar que els animals li portessin el cos.

Proves en 47 quilòmetres

Fa dos anys, tècnics d'Aranzadi es van reunir en l'alt de Lizarrusti amb Joxe Angel i Patxi. El testimoni, de 86 anys, recordava perfectament el lloc on estava enterrat el cadàver: al peu d'una hagi de 47 quilòmetres de carretera. El 12 d'octubre de 2017 es va dur a terme el primer registre en una zona extensa i es van localitzar sense punta les beines de munició utilitzades per l'Exèrcit en 1936. Aquest dia no es va trobar ni rastre de Marcelo, però sí els indicis clars que unien al testimoniatge.

L'1 de setembre de 2018, amb proves concretes, es va iniciar el moviment de terra amb una excavadora a les nou del matí, quan al migdia van aparèixer els primers ossos. Així, el cadàver va ser desenterrat l'endemà per les condicions meteorològiques, amb la presència dels càrrecs públics de les institucions i dels seus familiars. No podien creure-ho, perquè era molt difícil que els ossos fossin allí.Als pocs
dies va morir Patxi Lakuntza, però el seu testimoniatge va servir per a molt: Les proves d'ADN van confirmar que les restes trobades en Lizarrusti corresponien a Martzelo Lassa, veí de la localitat navarresa.

Reinhumació

Amb aquesta confirmació, es va organitzar un acte en el lloc d'origen del mort a principis d'aquest estiu, el 30 de juny. A l'Ajuntament d'Olaberria, davant desenes de persones, els ossos de Martzelo Lassa van ser lliurats a la família. Ara està enterrat al costat de la seva família, 83 anys després d'aquell infame assassinat.

Restes a Olaberria. Es va ballar l'aurresku d'honor i els familiars i amics van cantar l'Agur Jaunak davant del fèretre. La sala de l'Ajuntament es va omplir amb el coll (en les imatges de dalt)

 

Ossos a la superfície. Patxi Lakuntza, de nen en 1936, va descobrir com els franquistes enterraven a Martzelo Lassa. Gràcies a la seva informació, al setembre de 2018 es van trobar restes humanes en la rodalia de l'alt de Lizarrusti, al peu d'una gran hi hagi al costat de la carretera. En el moment de treure el cos a la superfície, es trobaven familiars i representants de diverses entitats públiques. Pocs dies després va morir la llacuna, als 86 anys d'edat, però amb el seu testimoniatge els descendents de l'afusellat han pogut tancar el cercle: “Hem aconseguit trencar el silenci, sortir dels racons de la cuina a la plaça”.

 

A la llum. Fa un any, a l'octubre de 2018, vam donar a conèixer el cas en aquest mitjà, a la foto de la setmana. Dèiem que la troballa dels ossos de Martzelo Lassa serviria per a “completar la ferida” dels seus familiars. A la foto es pot veure a Joxe Angel Munduate amb l'única foto del seu oncle a la mà. Doncs bé, uns mesos més tard, una altra fotografia representa el penúltim capítol d'aquesta història: Martzelo Lassa està a casa.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
En el dia en què es compleixen 88 anys de la matança d'Otxandio, EH Bildu ha presentat una moció al Senat per a llevar les condecoracions a Ángel Salas Larrazabal
Ángel Salas Larrazabal és un dels principals responsables del bombardeig d'Otxandio. Per tant, va participar en el primer bombardeig contra la població al País Basc.

Els ossos del diputat alabès Modest Manuel Azkona tornen a la seva terra natal, 88 anys després
Va ser afusellat pels franquistes en 1936, quan era diputat per Àlaba, i les restes de Manuel van ser dipositats en la mateixa tomba dels altres 42 afusellats en la localitat.

Mor Antonia Manot, mare de 'Txiki' afusellada pel franquisme
Antonia Manot ha mort als 95 anys d'edat, segons ha informat el seu fill Diego Paredes a través de les xarxes socials.

Bego Ariznabarreta Orbea Sense guerra
"Encara tenim els traumes i els símptomes de la guerra dels nostres majors"
Assassinats els seus pares, els fills es van posar a desallotjar la golfa. Entre altres coses, un munt de quaderns i papers, fotografies i tota classe de documents. Bego Ariznabarreta Orbea va llegir en blanc les sorprenents memòries de la guerra del seu difunt pare, i es va... [+]

Aurresku, bertsos i actuacions musicals en homenatge a Germán Rodríguez
Un any més, el dilluns 8 de juliol serà recordat al costat del monòlit dedicat a Germán Rodríguez. Serà a les 13.00 hores: l'aurresku, primer, els bertsos de Mikel Lasarte i després les actuacions de La Fúria i Fermin Balentzia. En fosquejar, les Penyes, en silenci i amb... [+]

El Govern de Navarra reconeix a Ángel Berrueta i als seus familiars com a víctimes de la violència policial
Naiz.eus avança que Ángel Berrueta, assassinat per un policia i el seu fill al març de 2004, i les seves vídues i fills, seran reconeguts oficialment pel Govern de Navarra com a víctimes de la violència exercida per les forces policials.

Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

Rosi Zarra. Els vells nous?

A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]


Encén la gravadora, descobreix el passat

Com a la nostra professió se li ha acusat d'ideologitzar i de ser subjectiu, els historiadors tenim una obsessió especial per mantenir l'objectivitat i el rigor científic. En conseqüència, en el passat, entre els historiadors també existia un prejudici sobre les fonts de... [+]


El Govern de Navarra reconeix com a víctimes a ciutadans torturats en el període 2005-2011
La Xarxa de Torturats de Navarra ha comunicat l'acceptació de dinou noves víctimes per part de la Comissió de Reconeixement i Reparació del Govern de Navarra, cinc de les quals van ser torturades entre 2005 i 2011 per Mikeldi Deu, Iker Aristu, Oihan Ataun, Garbiñe Urra i... [+]

S'ha identificat el cadàver de Modest Manuel Azkona Garaicoechea, Diputat d'Àlaba i veí de Saratxo, afusellat pels franquistes
Nascut en Villafranca, membre de la Unió Republicana que vivia en Saratxo i l'esposa de la qual era la seva mestra. Assassinat al setembre de 1936 pels franquistes, el divendres va aconseguir identificar les seves restes.

Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

“Ezin da kontsulta baten emaitzetatik erabaki Iruñeko Erorien Monumentuaren etorkizuna”

Erorien Monumentua eraisteko eskatzen duten memoria elkarteen ustez ezin da eraikin frankista horren etorkizuna utzi herritarren esku: “Faxismoa omentzen duen eraikinarekin zer egin frankismoaren oinordekoek ere parte hartzen ahal duten galdeketa batek ezin du... [+]


Eguneraketa berriak daude