L'aragonesa Silvia Cebolla estava impartint cursos d'aragonès en l'associació cultural Nogará. De sobte se'ls va acostar la gent de la productora A rodar per a dir-los que algun professor que estava impartint cursos d'idiomes en l'associació podia ser el presentador del primer programa de televisió en aragonès. Els de la productora van veure fer classes a Ceba i la van triar per a presentadora. L'aragonès sent que en la seva lluita per l'aragonès li ha posat un granit més. S'ha complicat en aquesta baralla. Va aprendre la llengua als 19 anys quan es va acostar a una associació cultural. Es va enamorar de l'aragonès. Abans de començar el programa de televisió va obrir un canal en Youtube per a parlar de cuina vegana, és clar, en aragonès. Volia utilitzar mitjans moderns per a atreure sobretot als joves.

Sessió per a parlants i no parlants

Per a ell va ser una sorpresa començar com a presentador, no tant com posar en marxa un programa. De fet, les associacions de defensa de l'aragonès portaven anys reclamant el programa i ja havien enviat un projecte concret a Aragó TV des de fa temps. Segons Ceba, va ser la llei de les llengües de 2010 la que va donar un impuls fonamental. Aquesta llei, entre altres coses, estableix que els mitjans de comunicació han de donar cabuda a les llengües aragoneses. El programa es va estrenar vuit anys més tard, en el Teatre Principal de Vitòria-Gasteiz.

Ens ha dit que estan satisfets amb l'acolliment que ha tingut el programa de televisió. La gent els ha respost amb molt d'afecte i han tingut un moviment molt intens en les xarxes socials, on han estat molts. Entre els programes d'Aragó TV, els que compten amb més seguidors d'Instagram i de Twitter són els que participen.

El programa, de mitja hora de durada, s'emet tots els diumenges al matí. El programa inclou reportatges, una entrevista en profunditat, la secció sobre el llenguatge Pissarra i clarió, Món màgic (els nens són els protagonistes) i la ficció. Tenien molt clar que el programa anava a ser cultural, però que parlaria de tots els temes. Volien abandonar alguns mites que encara persisteixen en el llenguatge. Molta gent creu que l'aragonès només serveix per a parlar de les coses del camp i que només són parlants els vells. El programa s'endinsa en el món rural i urbà i ha trobat a parlants de totes les edats disposades a posar davant la cambra a través d'Aragó. No és casualitat que Silvia Cebolla sigui la presentadora i Jorge Pueyo aparegui en la realització de reportatges. Han volgut mostrar la diversitat en primera línia: Ceba és un idioma madur i Pueyo té 23 anys i és de Fonz. Entre els pobles més grans, l'aragonès és un dels més parlants. L'aragonès és la primera llengua de Pueyo. Han volgut fer un programa jove en el qual se'ls ensenyi que es pot parlar de tot en aragonès.

Ceba admet que s'ha sentit una mica la pressió, ja que és la primera vegada que es fa una cosa així. Moltes persones d'Aragó mai han escoltat l'aragonès, no saben com és, i el programa és una bona oportunitat per a això: “Al carrer trobo a la gent que diu que sap que es parla aragonès, però no saben dir més, i molts no ho han sentit mai. És molt dur. El programa ajudarà a normalitzar l'idioma”.

Els parlants aragonesos, per part seva, han vist el programa amb orgull. Així els ha succeït als de Fonz. Han vist al jove compatriota treballant com a reporter en aragonès. Ceba diu que senten que la llengua que parlen tots els dies s'ha dignificat. Se'ls ha estranyat que el seu compatriota parlés aragonès en la televisió, ja que abans del programa no apareixia cap parlant aragonès en la televisió pública. Els parlants s'han sentit orgullosos d'haver vist el programa i han donat el seu "sí" a participar en el programa. Els convidats s'han sentit reconeguts perquè se'ls ha donat l'oportunitat de sortir en la televisió.

També serveix per a trencar amb un altre mite. Diversos parlants aragonesos s'han mostrat sorpresos per la seva capacitat per a entendre al presentador i al reporter. Tenen interioritzat que es parla aragonès molt diferents aquí i allà. A molts els ha sorprès entendre l'idioma a algú que després l'ha après, perquè no l'esperava. El reporter Pueyo té un llenguatge oriental i quan ha viatjat a Occident, molts ciutadans s'han convençut que no ho entendrien. “Estan gairebé convençuts que és la llengua del poble i que l'enteniment és marcià. Estan acostumats a parlar al poble, fora d'ell no”.

Ara, el ciutadà de qualsevol racó del territori escolta amb normalitat als parlants de qualsevol altra part del país. No obstant això, el programa no és només per a parlants aragonesos. També volen atrapar als que no són parlants i si s'animen a aprendre l'idioma, molt millor. Ceba diu que el que sap el castellà com a llengua llatina no té problemes per a entendre gairebé tot. No obstant això, l'espectador pot utilitzar els subtítols en castellà per a sords per a continuar millor. El presentador ens ha advertit que fins i tot el que parla castellà a Aragó, conscient o sense adonar-se, usa bastantes paraules en aragonès. Per tant, és més fàcil fer que l'idioma sigui conegut a cau d'orella. Segons Ceba, en els últims anys ha augmentat el nombre d'estudiants d'aragonès i el programa de televisió ha contribuït a això.

Charrín Xatrac comença la segona temporada i, com bé indica el títol del programa, continuaran tots els diumenges parlant, parlant i parlant, en aragonès.

L'aragonès en perill

Segons la classificació de la UNESCO, l'aragonès està en perill de desaparèixer, és a dir, els seus fills ja no reben l'idioma des de casa. Segons un estudi realitzat en 2017 pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, les dades sobre la situació de l'aragonès són els següents:

25.556 aragonesos són capaços de parlar en aragonès.

Segons dades de la Unesco, els parlants són al voltant de 10.000. Cal tenir en compte que l'estudi del Seminari es basa en dades censals de 2011, en els quals es pregunta al ciutadà si sap parlar aragonès o no. Se sospita que, malgrat desconèixer l'idioma, són capaços de parlar i responen que parlen. El coneixement d'algunes paraules i expressions els fa pensar que saben la llengua, perquè no són conscients que és tota la llengua i no sols és qüestió de vocabulari. Molts pensen que la xifra de 25.000 és molt inflada.

17.009 són capaços d'escriure.

On es parla més?

Jazetania, Alt Gállego, Sobrarbe, FOIA d'Osca, Somontano de Barbastre i Cinca Centre.
Saragossa:7.183 parlants.
Fa temps que l'aragonès es va perdre a Saragossa. Són parlants d'aquest territori o són acabats d'aprendre o són habitants del medi rural aragonès.
Osca: 1.048 parlants.
Terol: 448 parlants.

Font: Estudi realitzat en 2017 pel Seminari de Sociolingüística d'Aragó. Les dades del padró es remunten a 2011.