Després del seu ingrés a la presó, el pare va tornar a passar de ser candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya a ser reclòs. Com ho vas viure?

Sens dubte era el moment més dur per a mi. Després de sortir de la presó, quan vaig saber que era candidat a la presidència i que Llarena havia cridat a declarar, li vaig trucar per telèfon i ens barallem. A la tarda va haver-hi una reunió i vaig estar enviant missatges, una vegada i una altra, demanant que abandonés la política. Sabia que si ho empresonaven no es lliuraria. Ho confesso, vaig fer malament.

Com us ha afectat l'empresonament en família?

Bé, igual que altres famílies, hem viscut alts i baixos, i al principi, encara que entenia la importància del context, em costava entendre el preu que pagava el meu pare. Quan va començar el judici li vaig donar la volta, perquè no vull estar mal tots els dies, això m'ha ajudat a entendre la lluita del meu pare.

Han anat massa lluny els presos polítics catalans?

En fi, és un parany per al solitari. L'1 d'octubre vam donar un cop damunt de la taula per a dir que no ens mourem fins a aconseguir un referèndum acordat. Era absolutament necessari tibar la corda. No vull pensar si han arribat massa lluny.

L'endemà de la proclamació de la República, es va trencar l'estratègia comuna fins llavors: Puigdemont i altres polítics es van exiliar i el seu pare i altres es van quedar a Catalunya.

He pensat mil vegades en això i sempre he tret conclusions diferents. Al cap i a la fi, l'exili no s'entendria sense presó: si tots s'haguessin anat, mai sabríem quina seria la resposta de l'Estat espanyol. Tots dos han estat compatibles.

Com ha canviat la presó la teva relació amb el teu pare?

Abans d'entrar en la presó, parlava amb el meu pare cada vegada que necessitava alguna cosa i ara em falta aquesta protecció. Tinc la sensació que el meu pare ha estat robat. És molt difícil mantenir la relació en aquest context.

Com ha viscut el judici?

Havia de deixar enrere la fase d'empresonament preventiu que es va prolongar durant un any i mig i començar el judici. La Fiscalia, que ha de buscar la veritat, no ho ha fet, perquè a l'hora de fer preguntes es va evidenciar que el principal repte era ratificar la seva visió.

Hi ha qui creu que la sentència està escrita...

Bé, jo també afirmava que la sentència estava escrita al principi, però després del judici i tenint en compte que la sentència s'escriu en el si del que ha ocorregut a la sala, em costa creure-ho. Com justificaran els set jutges el delicte de rebel·lió? A partir de les mirades d'odi? Per exemple, si això és violència, en qualsevol manifestació estarem tots en risc… Si la sentència està escrita, els advocats l'han posat difícil per a presentar-la.

Veient els antecedents de la justícia espanyola, el preocupa la duresa de la sentència?

Per descomptat, l'única cosa que cal fer és mirar el cas dels joves d'Altsasu. Aquesta qüestió m'ha fet obrir els ulls: fins ara no sabia fins a quin punt era preocupant la manipulació de l'Estat espanyol i dels mitjans de comunicació. Per descomptat, veient la seva sentència, pot ser que la nostra també sigui dura. Tal com han anat les coses, diria que a cadascun dels presos se li imposarà una pena d'entre vuit i deu anys de presó.

Quina era la teva relació amb la repressió abans que el meu pare ingressés a la presó?

Em penedeixo per complet de no ser conscient de la gravetat de la repressió. Em sento decebut, veient a la gent que avui dia està manipulada en l'Estat espanyol, pensant en quantes vegades he estat així. Al principi em vaig espantar, després em vaig entristir i ara em sentia agressiu.

La mobilització de Catalunya no té precedents, però està la gent disposada a parar Catalunya si la sentència és acusatòria?

Espero i desitjo que sí, però no ho sé. Ara no podem deixar-los sols, si estan en la presó és perquè el poble ha proclamat el referèndum. No vull ni imaginar aquest escenari, tinc la plena confiança dels ciutadans.

Aprenent el dret, com vius la dicotomia entre justícia i realitat?

Una cosa és la justícia i l'altra el poder. Mentre estudiava dret, he entès que a Espanya el poder té dret a passar per sobre de les regles de la meva professió i a decidir el que vulgui. La pròpia justícia espanyola ha retirat la cita a la qual presideix l'Audiència Nacional. Estic decebut amb el judici als polítics catalans, però també amb els casos dels joves d'Alsasua o del ramat.