South la Xina Morning Un titular d'enguany: “El pla de desenvolupament de Fanling i Kwu Tung ‘està matant a petits agricultors d'Hong Kong’, han denunciat. El periodista Shirley Zhao va resumir així l'escoltat en la protesta contra el pla de desenvolupament posat en marxa pel Govern d'Hong Kong per a aquests dos barris.

El Govern ha autoritzat la construcció de 21.000 nous habitatges en una primera fase i 71.800 a la finalització del pla complet, la qual cosa suposa un total de 190.000 nous habitants en 2031. El nou pla urbanístic mobilitzarà 47.000 milions de dòlars hongkoneses, 5.399 milions d'euros.Els agricultors sofriran el pagament: Es preveu la pèrdua de 445 petites granges, moltes d'elles amb un habitatge i moltes altres amb cabanyes suficients per a viure al costat dels cultius.

Molts han acceptat les indemnitzacions que s'han donat en l'intercanvi de terres, però almenys 30 famílies del barri de Dt. Shi Po denuncien que no són adequades. Yuen Yat-tien, baserritarra i membre de la granja comunitària denominada Mapopo, compte als periodistes que els funcionaris han ofert nous terrenys a 30 famílies que volen continuar fent terra, però que no són gens adequats, perquè són massa petits o perquè estan massa lluny dels seus actuals habitades, molt en els pujols de pitjor sòl...

Per si no fos prou, el govern no els permet construir cabanyes suficients per a viure al costat dels nous horts, i el portaveu dels protestants va dir que “això impedeix el treball als qui volen dedicar-se a l'agricultura. Els agricultors hem d'estar tots els dies al costat de les nostres hortes, des de molt del matí a la nit”.

Les mobilitzacions dels últims horticultors venen des de lluny a Hong Kong, tal com va demostrar el mig francès Reporterre en 2016 en la crònica “Els últims baserritarras d'Hong Kong s'enfronten a la calor de la construcció domèstica”. Marguerite Nebelsztein esmentava una ocupació especial de Dt. Shi Poko: “Al nord d'Hong Kong, en el llogaret de Dt. Shi Po, una de les últimes zones rurals, pots veure dos grups enfrontats. D'una banda, unes 150 orenetes enviades pel promotor de la construcció de la casa Henderson, i per un altre, un grup de militants atrinxerats en una torrassa construïda amb palets de fusta. Qui es rendirà? La gent ajuda als sis emprenedors que estan en la torreta, passant menjar i aigua, però també bateries per als telèfons, perquè puguin comunicar-se”.

Els dos grups de tots dos costats de la trinxera podien representar als guanyadors i perdedors de l'espectacular desenvolupament d'Hong Kong de les últimes dècades. La implantació del sistema comunista a la Xina en 1949 va suposar l'inici d'un intens creixement de la llavors colònia anglesa, gràcies a la fugida de la població. Va passar en seixanta anys de 700.000 habitants a 7.000.000.

Es tractava de construir. El formigó va destruir els llogarets dels pescadors i les dels caserius, construint en elles cada vegada més llargues agulles de cases, ocupant espais a la mar, construint fins i tot en els vessants de les muntanyes...

En 1990, amb el desig de construir més terra, Dt. Shi Posa es va posar a parlar del govern per a construir una nova ciutat. El promotor va comprar després una per una cada casa, cada camp i cada horta. En 2010 les autoritats van donar un nou respir al pla i llavors van començar a organitzar els últims baserritarras, sobretot els que portaven dècades vivint aquí de l'agricultura, com els que viuen en la finca col·lectiva Mapopo.

Destruir les hortes i crear Agri-Park

Un dels agricultors més coneguts del Mapopo és Cho Kai Kai. A més de les hores dedicades a l'horta i a la venda, es dedica a ensenyar als interessats en l'agricultura i a ensenyar la granja com als escolars i a ensenyar als ciutadans de totes les classes: “A Hong Kong li queda una àrea agrícola molt petita, un 4%, amb el que no arriba a produir ni un 2% del que consumeix la gran ciutat. No obstant això, les autoritats no tenen la voluntat d'ocupar-los, tenen un 80% abandonats i els promotors de la construcció ho atrapen tot com un canceller”.

Des del Govern d'Hong Kong es parla des de fa temps de què tracten de posar remei a la falta de sòl per a l'agricultura. El Departament d'Agricultura, Pesca i Medi Ambient va posar en marxa fa una dotzena d'anys les subvencions per al pagament dels costosos lloguers de terres. Quant a Hong Kong Free Press, en deu anys es van rebre 484 sol·licituds, de les quals només 165 han tirat endavant.

En 2016, el primer ministre, Leung Chun-ying, va anunciar un compromís governamental més profund amb l'agricultura local: “El valor de l'agricultura va més enllà del seu pes en l'economia. El desenvolupament de l'agricultura local, a més d'incrementar les possibilitats a la diversitat de l'origen de l'alimentació, contribueix a l'optimització de l'ús de la terra, a la millora del medi ambient rural, de la higiene i a la conservació de l'ecologia”. Va crear un nou fons de 500 milions de dòlars hongkoneses (57 milions d'euros) en projectes de major valor afegit per a millorar la productivitat de l'agricultura i ajudar als baserritarras.

El nou Agri-Park, anunciat pel Govern, pretén ser una mostra de la nova política permetent l'organització de 75-80 hectàrees de cultius i hortes en el nord d'Hong Kong per a cultius comercials, floració, ecologia i agricultura de noves tecnologies.

Els agricultors crítics han denunciat que l'Agri-Park és una operació public relations, que les autoritats i funcionaris que ho han dissenyat no han preguntat ni tan sols als qui realment treballen en l'agricultura: “Es podria dir que aquests plans haurien de ser per als quals treballen amb l'aixada, no per als que tenen màsters o per als investigadors. (...) L'agricultura no necessita aquest tipus d'infraestructures complicades: n'hi ha prou amb deixar als baserritarras la terra, l'aigua i l'electricitat”.

Kenneth Wong, professor de geografia jubilat de la Universitat Koon-kwai, ha dit que en l'elaboració de l'anomenada Nova Política Agrària el govern tenia pensades empreses no rurals però que a Hong Kong això no és pràctic ni sostenible: “Si gestiones el parc agrari com una empresa. (...) No obstant això, com a tot el món, a Hong Kong també hi ha molts joves pensant en l'agricultura i pensen que l'agricultura no sols és sostenible per al planeta Terra, sinó que és una agricultura conreada des del punt de vista comercial. Si es tracta de promocionar l'agricultura, no cal considerar-la com un negoci que doni beneficis, això ja està obsolet”.