La geografia té respostes a moltes preguntes. Miri un dels atles asiàtics amb l'Índia en el centre: a dalt, la Xina, a l'esquerra, el Pakistan, amb el vèrtex dividit entre els tres, Cacmir. Ara marca una nova autopista que construeixen els xinesos des de la Xina i el Pakistan fins a Indico i a més marca un nou port en aquesta costa, també el dels xinesos...

Aquests canvis havien de produir un moviment contrari. Més prop de l'Índia, que en la seva vella pugna per la Xina trobarà afeblida la seva posició. Més lluny, la dels nord-americans, perquè la Xina ha trobat un mitjà d'estalvi de milers de quilòmetres per a Orient Mitjà i Europa, com per a exportar manufactures per a importar carburants. Heus aquí com els terratrèmols han tornat a sacsejar Cacmir, considerat una zona sísmica en la geopolítica.

L'autopista que els xinesos construeixen des de la ciutat de Kashgar fins al Gwad de la Mar Àrab és l'eix de les inversions al Pakistan de 62.000 milions de dòlars, un Camí que el govern de Pequín vol construir per a cosir tota Euràsia, un cinturó que forma part de la xarxa estratègica, composta per embassaments, centrals elèctriques, ferrocarrils i altres infraestructures.

La nova autopista privada de 2.727 quilòmetres, construïda a l'altura de la famosa carretera que condueix a les muntanyes del Karakorum, està expressament concebuda per a acostar la Xina al Golf Pèrsic. Els camions partiran des del Kashgar de Xinjiang i travessaran la frontera en el coll de Khunjuse (4.693 metres d'altitud) i baixaran per la vall de l'Indus cap a la mar del Panjab fins a les molles del Gwadar de Baluchistán.

Les obres de construcció d'aquestes noves infraestructures són gestionades directament per enginyers xinesos. Diversos mitjans informen que enginyers i gestors xinesos viuen en barris fortificats i organitzats de manera explícita, sota la vigilància estricta de l'Exèrcit del Pakistan. Els atemptats contra aquestes persones s'han multiplicat en els últims mesos, segons les mateixes fonts. Si els atacs dels grups islamistes ja es coneixien, a ells s'han sumat ara els de l'Exèrcit d'Alliberament de Baluchistán. El Govern pakistanès ha denunciat que darrere d'ells es troba la mà de l'Índia.

Dit sigui de pas, la sortida del nou corredor pakistanès des de Xinjiang ajuda a comprendre l'opressió del govern de Pequín sobre els torrents d'aquella regió. Amb el pretext del terrorisme islamista, pretén dominar els uigurs conjugant les més avançades tecnologies de control de la vida privada i social amb velles tecnologies repressives, com els camps de concentració de l'educació de les persones crítiques, denunciats reiteradament per organismes internacionals de drets humans. Però per a les autoritats xineses, tenir aquest portal per al nou eix econòmic ha de convertir-se en una prioritat absoluta per a les autoritats xineses.

L'Índia portava mesos manifestant el seu desacord amb la nova xarxa d'infraestructures. Davant el Parlament de Delhi, el ministre de Defensa va dir seriosament: “El projecte del Corredor Econòmic Xina-Pakistan passa per Cacmirra, ocupada pel Pakistan, i ataca a la sobirania de l'Índia”. Una de les respostes del passat mes d'agost ha estat la de retirar a Delhi la seva part de Caixmir del reconeixement de la Constitució Índia.

Falla inestable de la vora de l'himalaya

II. El conflicte de Cacmir té les seves arrels en el final de la Guerra Mundial. L'objectiu d'Hari Singh maharaja era que Katxemira quedés com un país independent neutral entre l'Índia i el Pakistan sorgit de la sortida de l'Imperi britànic de la majoria de les seves possessions a Àsia.

No obstant això, la primera guerra entre el Pakistan i l'Índia va suposar la divisió del país en 1947: Azad Kashmir i Gilgit-Baltistan van quedar en mans del Pakistan i la resta de les terres de l'est en l'estat de Jammu-Kashmir, a l'Índia. Més tard es faria la Xina amb una tercera part petita.

El pacte de 1947 garantia clarament l'autogovern als cumanos indis, deixant al govern de Delhi només tres competències: relacions exteriors, defensa i comunicacions. Aquesta àmplia autonomia va quedar garantida en l'article 370 de la Constitució Índia i és precisament aquest article 370 el que el govern nacionalista de Narendra Modi ha esborrat de la nit al dia.

Des de la divisió de Caixmir no han estat pocs els combats entre el Pakistan i l'Índia, el més conegut va ser la guerra de 1965, refredat per la intervenció de les Nacions Unides. En la dècada dels 80, els atacs de la majoria musulmana van provocar la fugida de milers d'inflats de l'atuell indi Mir. L'Índia ha tingut des de llavors més de mig milió de militars per a mantenir a les seves mans aquesta regió de 12,5 milions d'habitants.

En les últimes dècades no s'havia sentit parlar de grans disturbis, fins que Ari i Modi han donat el cop d'agost. Amb la supressió de l'autonomia de Caixmir, l'Índia ha ordenat als turistes que abandonin la regió, han tallat totes les comunicacions als ciutadans, han tancat escoles i serveis públics, han manat milers de militars més i han detingut als seus líders.

En la seva lectura dins de l'Índia, Modi ha volgut regalar al nacionalisme radical hindú, eliminant amb l'article 370 de la Constitució una competència estratègica dels cadells musulmans: el control de la immigració. Ara els hindús podran emprendre amb més facilitat la transformació ètnica i religiosa de la regió per a transformar-la en un Estat hindú.

El cop de Modi també té una lectura geoestratègica, tal com el va titular Sarmad Ishfaq en Open Democracy, “l'Índia i els EUA s'han unit per a obstaculitzar el corredor econòmic a la Xina Pakistan”. És a dir, que en el vals de les relacions de forces asiàtiques s'acaba de produir un canvi de parella notable.

Fa poc no s'hauria pogut creure que es pogués construir una aliança que, a més de ser tractat com el niu dels gihadistes extremistes, era un estret soci dels Estats Units entre el Pakistan i la Xina, que aixafa els uigurs musulmans de Xinjiang a les portes de Kaxmir. Com a resposta, Donald Trump ha decidit retirar les ajudes militars de 2.000 milions de dòlars compromeses al Pakistan des de la seva arribada a la presidència dels Estats Units i nomenar l'Índia com a soci estratègic. I quan últimament s'han multiplicat els atacs contra els enginys xinesos de les autopistes i altres noves infraestructures, signats tant pels islamistes com pel Front de la Llibertat de Baluchistán, el Pakistan diu que els EUA i l'Índia els promouen.

Com una esquerda tectònica, Cacmir torna a provocar terratrèmols després de diversos anys de calma, en el volcà adormit es poden sentir tremolors inquietants. Tres potències nuclears limiten Kaxmir.