Acabes d'entrar en el bosc.

Hem estat a la regió de Jura (França), a la recerca de magnetòfons instal·lats en una selva fa un any. Cada quart d'hora hem gravat un minut. També s'han recollit dades meteorològiques i s'han analitzat les distàncies a les quals es propaguen els sons en la selva.

L'ecoacústica no és bioacústica.

La bio-acústica és un espai que sorgeix l'endemà de la segona guerra mundial i que analitza les conductes dels animals que utilitzen el so comunicatiu. Com creen i reben el so i quina informació comuniquen. En els últims anys hem desenvolupat un nou camp: l'eco-acústica. Prenent l'ecosistema íntegrament, ens interessem per tots els sons extrets d'un paisatge natural, plantejant preguntes ecològiques.

És un camp impulsat per les conseqüències del canvi climàtic?

No. És més per sentir-me sensible als temes ecològics que a les tendències dels animals. Estudiant bio-acústica, he volgut utilitzar-la per a tractar preguntes sobre ecologia. És el resultat de la col·laboració amb els companys de l'àmbit de l'ecologia. Per descomptat, hi ha uns altres amb finalitats similars en el món.

La famosa bio-acústica Bernie Krause diu: Durant 50 anys han desaparegut el 50% dels sons de la naturalesa.

No sé d'on ha tret aquesta xifra. Té una perspectiva històrica a la seva escala, però no tenim dades científiques per a confirmar aquesta xifra.

El que és clar és que els sons estan desapareixent.

Això és segur. Les espècies estan desapareixent i amb elles els seus sons. Està relacionat amb la conservació del seu hàbitat.

Són sistemes reals de comunicació.

Aquests sons transmeten informacions. Pels cants dels ocells, en general soc un mascle o una femella; estic disposat a la reproducció o no, viu aquí... Cinc o sis, la majoria d'ells fan passar una desena d'informacions. Aquestes informacions són decisives per a la supervivència de l'espècie, no perduren en fer-la muda o cobrint els sons. No fan passar tanta informació com els homes, però la comunicada és vital.

Tenen dialectes.

Alguns animals, especialment els mamífers marins o els ocells, tenen diferències per lloc: accents, dialectes. Aïllats en l'espai, els sons canvien en el temps per diferents raons i han passat de generació en generació. No obstant això, creiem que si es creuen l'ocell de París amb el del sud-est, s'entendran.

Formen una harmonia.

Observem que tenen un ambient sonor estructurat, segons freqüències o segons el moment. Kraus ens ha fet escoltar exemples meravellosos. No estem en una cacofonia. Però no sempre és així, a vegades els sons se superposen i cal investigar per què. Pot ser que hi hagi un trastorn en l'entorn.

I l'ésser humà ve amb els seus sons impositius.

Produïm molts sons que són sorolls per a animals. No són estructurats i cobreixen altres sons. Pertorben les comunicacions dels animals, els estressen, els fatiguen.

Hi ha tendències d'adaptació?

Sí, però limitats. Algunes espècies repetiran cançons, unes altres cantaran més o menys forta. Però tot això té uns límits morfològics i fisiològics i un elevat cost energètic. Uns altres marxen.

El nostre soroll i la comunicació dels animals junts no podien.

Només l'absència de sons humans pot ser beneficiós per a la naturalesa. La falta de so és greu, perquè vol dir que no hi ha grills, llagostes, ocells, animals. És molt greu, perquè tots tenen un paper en el funcionament de la selva. La selva silenciosa és una selva mig morta. M'ha succeït trobar-me en un bosc d'eucaliptus portuguès; des de lluny sembla un bosc i no hi ha res, no hi ha so, perquè no hi ha cultura, perquè és una monocultura. A més del silenci, també tenim una homogeneïtzació del paisatge sonor.

Vol dir?

Hi ha espècies de tota mena, bastant tolerants. Però també hi ha espècies especialitzades, molt lligades a una alimentació o un allotjament especial, i la destrucció del seu hàbitat és mortal. Al final, queden aquestes espècies de tota mena.

Teniu una professió política.

Es pot dir que estem encenent l'alarma. Com a ciutadà i científic, la situació és preocupant. Però la nostra recerca és totalment objectiva, donem a conèixer el que apareix.

Com t'imagines la naturalesa en 2050?

Preveig homogeneïtzació, menys espècie i, per tant, menys soroll i cada vegada més soroll humà. Com he dit, acabo d'estar a Jura. Prop de l'aeroport de Ginebra. El 85% de les nostres gravacions estan contaminades pel so dels avions. No crec que la tendència vagi millorant, al contrari.