"La selva silenciosa és un bosc mig mort"
- Conversar amb Jérôme Puja és prendre consciència de l'harmonia entre els animals i tornar a confirmar l'egoisme humà. El creador de l'eco-acústica està recopilant i analitzant sons extrets d'un paisatge natural. Els resultats no són airosos: el ric i variat paisatge sonor que teníem fins al passat recent es va empobrint i callant. Ens parla del sistema de comunicació entre animals, del soroll humà, de la incompatibilitat entre tots dos.
Acabes d'entrar en el bosc.
Hem estat a la regió de Jura (França), a la recerca de magnetòfons instal·lats en una selva fa un any. Cada quart d'hora hem gravat un minut. També s'han recollit dades meteorològiques i s'han analitzat les distàncies a les quals es propaguen els sons en la selva.
L'ecoacústica no és bioacústica.
La bio-acústica és un espai que sorgeix l'endemà de la segona guerra mundial i que analitza les conductes dels animals que utilitzen el so comunicatiu. Com creen i reben el so i quina informació comuniquen. En els últims anys hem desenvolupat un nou camp: l'eco-acústica. Prenent l'ecosistema íntegrament, ens interessem per tots els sons extrets d'un paisatge natural, plantejant preguntes ecològiques.
És un camp impulsat per les conseqüències del canvi climàtic?
No. És més per sentir-me sensible als temes ecològics que a les tendències dels animals. Estudiant bio-acústica, he volgut utilitzar-la per a tractar preguntes sobre ecologia. És el resultat de la col·laboració amb els companys de l'àmbit de l'ecologia. Per descomptat, hi ha uns altres amb finalitats similars en el món.
La famosa bio-acústica Bernie Krause diu: Durant 50 anys han desaparegut el 50% dels sons de la naturalesa.
No sé d'on ha tret aquesta xifra. Té una perspectiva històrica a la seva escala, però no tenim dades científiques per a confirmar aquesta xifra.
El que és clar és que els sons estan desapareixent.
Això és segur. Les espècies estan desapareixent i amb elles els seus sons. Està relacionat amb la conservació del seu hàbitat.
Són sistemes reals de comunicació.
Aquests sons transmeten informacions. Pels cants dels ocells, en general soc un mascle o una femella; estic disposat a la reproducció o no, viu aquí... Cinc o sis, la majoria d'ells fan passar una desena d'informacions. Aquestes informacions són decisives per a la supervivència de l'espècie, no perduren en fer-la muda o cobrint els sons. No fan passar tanta informació com els homes, però la comunicada és vital.
Tenen dialectes.
Alguns animals, especialment els mamífers marins o els ocells, tenen diferències per lloc: accents, dialectes. Aïllats en l'espai, els sons canvien en el temps per diferents raons i han passat de generació en generació. No obstant això, creiem que si es creuen l'ocell de París amb el del sud-est, s'entendran.
Formen una harmonia.
Observem que tenen un ambient sonor estructurat, segons freqüències o segons el moment. Kraus ens ha fet escoltar exemples meravellosos. No estem en una cacofonia. Però no sempre és així, a vegades els sons se superposen i cal investigar per què. Pot ser que hi hagi un trastorn en l'entorn.
I l'ésser humà ve amb els seus sons impositius.
Produïm molts sons que són sorolls per a animals. No són estructurats i cobreixen altres sons. Pertorben les comunicacions dels animals, els estressen, els fatiguen.
Hi ha tendències d'adaptació?
Sí, però limitats. Algunes espècies repetiran cançons, unes altres cantaran més o menys forta. Però tot això té uns límits morfològics i fisiològics i un elevat cost energètic. Uns altres marxen.
El nostre soroll i la comunicació dels animals junts no podien.
Només l'absència de sons humans pot ser beneficiós per a la naturalesa. La falta de so és greu, perquè vol dir que no hi ha grills, llagostes, ocells, animals. És molt greu, perquè tots tenen un paper en el funcionament de la selva. La selva silenciosa és una selva mig morta. M'ha succeït trobar-me en un bosc d'eucaliptus portuguès; des de lluny sembla un bosc i no hi ha res, no hi ha so, perquè no hi ha cultura, perquè és una monocultura. A més del silenci, també tenim una homogeneïtzació del paisatge sonor.
Vol dir?
Hi ha espècies de tota mena, bastant tolerants. Però també hi ha espècies especialitzades, molt lligades a una alimentació o un allotjament especial, i la destrucció del seu hàbitat és mortal. Al final, queden aquestes espècies de tota mena.
Teniu una professió política.
Es pot dir que estem encenent l'alarma. Com a ciutadà i científic, la situació és preocupant. Però la nostra recerca és totalment objectiva, donem a conèixer el que apareix.
Com t'imagines la naturalesa en 2050?
Preveig homogeneïtzació, menys espècie i, per tant, menys soroll i cada vegada més soroll humà. Com he dit, acabo d'estar a Jura. Prop de l'aeroport de Ginebra. El 85% de les nostres gravacions estan contaminades pel so dels avions. No crec que la tendència vagi millorant, al contrari.
“En els petits em fascinaven els comportaments dels animals, després em fascinava la música. Maluruski no tenia educació musical i no soc músic, això ha estat un gran dol. Tanmateix, he aconseguit unir les meves passions i l'ecologia a través del so, gràcies a l'eco-acústica. Ser en la naturalesa, escoltar sons a través d'una aproximació científica però sensible, és increïble. Tinc un ofici de passió”.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.
Herriko EH Bilduko zinegotzi eta legebiltzarkide den Ander Goikoetxeak egindako galdera parlamentario bati Jaurlaritzak emandako erantzunaren bidez jaso informazioa hau. Bi haize sorgailu ezartzeko asmoa dago eta Cluster Hernani izeneko proiektu zabalago baten barruan kokatzen... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
_Glaciar.png)
