Els focs de muntanya perjudiquen la biodiversitat autòctona i provoquen l'erosió de la terra. Els grans incendis que es produeixen en els boscos mediterranis ho han demostrat, però les fogueres de les nostres muntanyes no han deixat d'influir de la mateixa manera, segons el fullet. “Les fogueres de muntanya, que es produeixen a l'hivern, a vegades cada any i altres cada 2-3 anys, tenen poc combustible, passen ràpid i no prenen temperatures tan altes”, explica el membre de l'associació.
L'objectiu de les fogueres en la muntanya és tallar el cicle de la vegetació, ja que si no hi hagués crema aquestes zones es veurien regirades i es perdrien prats i pasturatges. “La biodiversitat no es perd amb els focs de la muntanya. La clau està en el fet que la biodiversitat en la selva i en el prat és diferent”. Des del punt de vista de l'erosió, les cremades que s'han produït en els últims cinc o sis mil anys indiquen que, a diferència del clima mediterrani, no s'ha perdut la fertilitat de la terra. “No hi ha proves reals que s'estigui produint una erosió en les terres de les nostres muntanyes”.
EHLG, amb el seu fullet, ha volgut impulsar la reflexió i el debat entorn d'aquest tema tan especial. “Els focs de la muntanya són bons” i “els focs de la muntanya són dolents” volen sortir d'aquesta dicotomia simplista i debatre la situació en la seva globalitat, en la seva complexitat. “Aquests focs de muntanya formen part d'un sistema i una cultura, un element més d'aprofitament de la muntanya: com el maneig del bestiar és un altre element”. Són conscients, no obstant això, de la necessitat de donar un debat sobre la crema en els llocs on no s'emporten bestiar. “Per què no tornar a deixar algunes zones revegetades?”, pregunta.
No obstant això, en les zones que els agricultors necessiten, l'associació considera que el tema del foc no pot ser traslladat a l'Administració, sinó que ha d'estar en el centre. Com el sistema d'incendis forestals és necessari per a mantenir viva la ramaderia, la pregunta és, segons ells, quantes pastures, quants pagesos volem?
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.