Els focs de la muntanya són perjudicials o no?
- Tots els anys tenim anomenades en la Cambra d'Agricultura d'Euskal Herria entorn de les fogueres de la muntanya: la gent ens crida bastant espantada, preguntant-nos com és possible que les muntanyes estiguin cremant, que deixin tot negre…”. Iker Elosegi, membre d'EHLG, ens ha explicat que després del fullet Mendiko Suak en Ipar Euskal Herria estaven les preocupacions de diversos ciutadans [aquí es pot llegir el fullet complet en PDF]. L'impacte dels incendis en el medi ambient i la biodiversitat només s'investigava en les zones del clima mediterrani, i els habitants de la cambra de cultius creuen que les conseqüències no són les mateixes, ja que el clima és completament diferent.
Biodiversitat i erosió
Els focs de muntanya perjudiquen la biodiversitat autòctona i provoquen l'erosió de la terra. Els grans incendis que es produeixen en els boscos mediterranis ho han demostrat, però les fogueres de les nostres muntanyes no han deixat d'influir de la mateixa manera, segons el fullet. “Les fogueres de muntanya, que es produeixen a l'hivern, a vegades cada any i altres cada 2-3 anys, tenen poc combustible, passen ràpid i no prenen temperatures tan altes”, explica el membre de l'associació.
L'objectiu de les fogueres en la muntanya és tallar el cicle de la vegetació, ja que si no hi hagués crema aquestes zones es veurien regirades i es perdrien prats i pasturatges. “La biodiversitat no es perd amb els focs de la muntanya. La clau està en el fet que la biodiversitat en la selva i en el prat és diferent”. Des del punt de vista de l'erosió, les cremades que s'han produït en els últims cinc o sis mil anys indiquen que, a diferència del clima mediterrani, no s'ha perdut la fertilitat de la terra. “No hi ha proves reals que s'estigui produint una erosió en les terres de les nostres muntanyes”.
Els focs de muntanya, com a part de tot un sistema
EHLG, amb el seu fullet, ha volgut impulsar la reflexió i el debat entorn d'aquest tema tan especial. “Els focs de la muntanya són bons” i “els focs de la muntanya són dolents” volen sortir d'aquesta dicotomia simplista i debatre la situació en la seva globalitat, en la seva complexitat. “Aquests focs de muntanya formen part d'un sistema i una cultura, un element més d'aprofitament de la muntanya: com el maneig del bestiar és un altre element”. Són conscients, no obstant això, de la necessitat de donar un debat sobre la crema en els llocs on no s'emporten bestiar. “Per què no tornar a deixar algunes zones revegetades?”, pregunta.
No obstant això, en les zones que els agricultors necessiten, l'associació considera que el tema del foc no pot ser traslladat a l'Administració, sinó que ha d'estar en el centre. Com el sistema d'incendis forestals és necessari per a mantenir viva la ramaderia, la pregunta és, segons ells, quantes pastures, quants pagesos volem?
