Han passat 31 anys des que vaig ser a la primera reunió d'ARGIA a principis de 1988 en un bar del Casc Vell de Bilbao. Si no m'equivoco, va venir Iñaki Uria de la redacció de Sant Sebastià. En Bilbo comencem a col·laborar en ARGIA amb el grup que estava aprenent periodisme. Qui m'anava a dir que en tres dècades la revista continuaria treballant en l'època del seu centenari. Una de les meves majors obsessions quan vaig ser nomenat director d'ARGIA a la tardor de 2001 era: “I si això que es va iniciar en 1919 s'enfonsa amb mi?”. Naturalment, aquests pensaments tenien el seu origen en els moments greus en els quals s'havien viscut durant tantes vegades. Desaparèixer? Bé, excepte quan va ser el germen d'un periòdic, la revista arriba al seu centenari en l'època més forta que he conegut.

Durant tot aquest temps aquest Setmanari m'ha donat la talaia perfecta per a seguir els mitjans de comunicació bascos i des d'aquí es veu el gran salt que hem donat els mitjans de comunicació. Aquest avanç difícilment es podria entendre sense tenir en compte el treball realitzat pels argieros en la dècada dels 80, sense tenir en compte, fonamentalment, els ulls de cadena que venen de principis del segle XX: Revista religiosa Zeruko Argia fundada en 1919 per dos caputxins en un convent de la Rochapea de Pamplona: El Setmanari ARGIA, iniciat en 1921 a Sant Sebastià, que sota la protecció dels caputxins va posar els pilars del periodisme basc en els anys 60 o la redacció innovadora i rebel de Zeruko Argia en els anys 70.

La memòria també som En les
bases del futur la memòria és imprescindible en qualsevol àmbit, per la qual cosa és millor que la fem nosaltres, que ho fem uns altres. I Zeruko Argia i ARGIA són la columna vertebral en la memòria de la premsa basca. Enguany estem treballant en l'elaboració i difusió d'aquesta memòria a tot l'equip d'ARGIA.

Però malgrat la importància del passat, nosaltres vam viure en el present i en el futur: Euskaldunon Egunkaria, internet, multimèdia, xarxes socials, sobirania informativa, Hekimen, subscripció per preu voluntari, llicència lliure... El nostre exemplar significatiu que hem posat en tots aquests àmbits a cada moment l'indica clarament.

Coneixedors de la complexa realitat dels mitjans de comunicació bascos, on estàvem i on estem! Si no ens fem aquest reconeixement, qui el farà? Bé, què no he escoltat tots aquests anys de la mala qualitat dels mitjans de comunicació bascos, de la nostra escassa capacitat d'atracció de consumidors o del nostre fosc futur –“us queden quatre revistes”–, sinó d'estímul, tots orientats a engreixar els nostres complexos, a vegades amb la millor voluntat i a vegades amb la pitjor.

Però ens endinsem en la postmodernitat, va aparèixer internet, i la crisi de 2007... i en els mitjans castellans van aparèixer els gossos ortozados. A vegades més collons que nosaltres. Una de les grans veritats de la nostra memòria és que com a parlants del basc, Damaso Intzari, Agustín Ezeiza, Amatiño i Atxaga, Elixabete Garmendia, argieros, nosaltres... sempre ens han faltat lectors. Igual que el públic a ETB. O a la literatura basca com els lectors. Hem construït la casa sobre una llengua minoritzada, no té un altre misteri. I en això estem, dignes de ser arrossegats per les ones; i quan estem a baix, ofegats.

No tenia cap novetat, però aquella literatura eficient i interessada en la gestió empresarial de la dècada passada va començar a utilitzar amb força el concepte de comunitat: el mitjà de comunicació i la seva comunitat. No mentia, però no va descobrir res, el desenvolupament dels humans des del món s'ha basat sobretot en la força de la comunitat, com l'evolució de la naturalesa en la simbiosi més que en la competència. Fins a l'arribada del capitalisme, la principal conseqüència d'això ha estat sempre la destrucció de la comunitat i del seu entorn natural, tal com es veu cada vegada més clar amb el canvi climàtic, ja que aquest sistema té en si mateix el fil de la destrucció. Per a entendre millor l'última frase, recomanaria llegir l'excel·lent llibre La gran transformació de Karl Polanyi.

Però deixem aquesta història i centrem-nos en l'àmplia comunitat de mitjans de comunicació bascos. Qui ha llegit i somriu el títol d'aquest article sap que no és original i que es basa en l'últim llibre de la coneguda feminista Silvia Federici: Tornant a fascinar al món. Feminisme i política dels comuns (Katakrak 2019). Una vegada més, el basc té molt a recollir del pensament del moviment feminista. En el fons, i encara que es basa en el feminisme i la dona, Federici ens diu que podem construir un món basat en la política dels comuns. Aquí tampoc hi ha novetats, ja ho sabíem, però aquesta dona de l'esquerra, a més d'oferir molta informació sobre els banys del món, ens fa pensar en el tema, fins a tornar-nos a fascinar.

Som Comunitat Cada
mitjà de comunicació té la seva pròpia comunitat, repetim una vegada i una altra als nostres destinataris: “La nostra comunitat”. Això ho tenim molt interioritzat. Però, entre moltes altres raons que no tractaré aquí, que els mitjans de comunicació en basc també som una comunitat, això no ho tenim desenvolupat ni arrelat. I és veritat, som una comunitat molt feble, però podem enfortir-la quant vulguem i fer de la feblesa de cadascun la força de tots. Afortunadament, des que es va constituir Hekimen (Associació de mitjans de comunicació bascos d'iniciativa popular), ho estem fent a poc a poc, sense saber com, amb por, donant-nos suport en la resistència al canvi, però sí que caminem.
Un dels grans assoliments de les iniciatives ha estat el salt significatiu que s'ha donat enguany en les subvencions, la qual cosa ha suposat que els treballadors dels nostres mitjans experimentin millores en les condicions laborals. Una mica d'oxigen. Però no ens enganyem, a més d'una mica de diners, el nostre sector necessita, sobretot, reconeixement institucional, no haver d'anar com a captaires any rere any, llevar-se l'estigma del subvencionat i valorar i donar suport al nostre treball en la mesura del necessari.

Penso que Hekimen pot abordar molts altres temes: la situació general del periodisme, la publicitat institucional, les recerques periodístiques, la I + D, el periodisme i la democràcia, les relacions entre els periodistes de la comunitat que tan poc hem cuidat… i crec que també hauria d'estar entre ells el que és la nostra matèria primera: el contingut.Aquí tenim l'oportunitat de fer un gran salt, sempre actuant com a comunitat i amb la intenció d'enfortir-la.

En el procés de creació d'Hekimen,
entorn de la 2011-2012, quan Mikel Irizar, amb el seu exemple d'ascensors, expressava la necessitat de moure la informació del local al nacional i viceversa, no entenia com es podia fer aquest bé. Ara ho veig més simple, també teníem llicències lliures al nostre abast, entre altres la coneguda llicencia CC by-sa, però en general usàvem poc. En ARGIA utilitzem aquesta llicència fa temps i cada vegada veiem més clara la potencialitat de compartir informació. És lliure, es fa si es vol, si no es fa; compartir és gratis, o gairebé gratis –hi ha treball de persona–; es pot fer a la carta i amb afecte, no exigeix consens mític, ni molt consens, reforça la marca de l'autor i dona una major difusió als continguts. Recull els continguts dels altres de manera lliure, reconeix a qui pertany i difon sota la mateixa llicència. La informació és una de les claus per a moure's cap endavant i cap a la dreta, a la disposició de tots, fora de la lògica de la compravenda, i d'una manera tremendament eficaç. Si tot és un avantatge, per què no practiquem més? Segurament, l'haver estat mirant al seu melic durant molts anys per atzar o per falta de consciència tindrà la culpa; o potser també, una competència mal entesa.

Cada vegada veiem més clares les arpes de l'era digital en la qual vivim, no ens fa tan lliures com pensem, sinó que cada vegada ens estreny més. Però la moneda també té el revers i aquí s'elaboren tresors cooperatius com la Wikipedia o el programari lliure, per citar els més coneguts. La llicència més lliure tampoc és nova, perquè cada vegada més en els mitjans de comunicació bascos ho usem amb més freqüència, això és el nou. Si això es fa de manera més conscient, es pot fer un gran salt.
Berria, Hitza, Goiena, Argia, Euskalerria Irratia, Hamaika, Anboto, Aiaraldea, Alea, Ataria, Noaua, Aiurri, Erran, Zuzeu... i altres mitjans tenen llicencia CC by-sa. En la galàxia dels mitjans de comunicació no hi ha tanta generositat ni actitud de cooperació. Hi ha explicacions d'això, però tampoc ho tractarem aquí. Sigui com sigui, la veritat és que no tots utilitzem la llicència de la mateixa manera, ni en número ni en esperit. Alguns, com ARGIA, i altres, molt pocs. En la mesura en què cadascun és filla de la seva mare, cadascun sabrà per què. A més, és un món ple d'oportunitats, però també és espinós.

El que passa és que no hem de crear res nou, cada mitjà continuarà creient i fent el que millor sap, no canviarà la línia de negoci o la personalitat de cadascun. No sempre podem embullar-nos amb audiències, abastos, etc., que són importants, però en la mesura, i a més no estan solos a les nostres mans. Podem controlar més els nostres continguts: produir tan bé com sigui possible per a difondre'ls tan bé com sigui possible. El que en 2009 ens va dir el director de Vilaweb Vicent Partal en el 90 aniversari d'ARGIA va ser gravat: “No importa en quin suport i on, la qüestió és que la teva marca estigui en el major nombre de llocs possible, això t'enforteix”.

En aquesta adreça podem
reforçar molt l'agenda informativa d'Euskal Herria, i tenim necessitats, entre altres, perquè l'àmbit comunicatiu basc és insignificant enfront dels àmbits comunicatius de l'erda. El professor de la UPV/EHU Josu Amezaga l'ha mostrat molt bé amb dades i mapes esquinçadors, i en més d'una ocasió ens ha recordat: “Sense un marc nacional de comunicació, no es pot construir una nació basca”. Som capaços de comprar continguts d'agències que lluiten contra la nostra identitat i la nostra nació, i no som capaces de compartir lliurement els continguts entre nosaltres? Com convertirem algunes notícies si no les compartim tots? Han de marcar l'actualitat les agències quan tenim molts mitjans en basc?

Aquest últim any he estat almenys en dos llocs on s'ha parlat de comunicació en basca, l'any passat en les jornades sobre mitjans minoritzats en Alsasua i després en el Congrés d'Eusko Ikaskuntza a Pamplona, però no he sentit ni una sola paraula sobre aquesta mena de temes. Es parla de l'agència basca de manera cíclica, però cada vegada menys i la veritat és que no sé en quina mesura és viable. Però sé que compartir informació entre nosaltres reforça la nostra agenda informativa basca. Parlem poc de l'agenda informativa i és preocupant.

En l'últim mig segle la iniciativa popular en les ikastoles, en l'euskaldunización i alfabetització o en els mitjans de comunicació bascos ha estat fonamental per a dur a terme diversos projectes. En col·laboració s'ha construït la major part de l'activitat cultural basca. A poc a poc ens anem despertant en altres àmbits de la societat, i cada vegada s'estan creant més projectes en l'àmbit de l'energia –Goiener, Energia Gara...–, de la telecomunicacions –Izarkom...–, del consum cooperatiu –Landare, grups de consum...–, de l'economia social transformadora –Olatukoop...–.

No sabem encara com influiria si els mitjans de comunicació bascos –d'iniciativa popular i públic– féssim ús ple de la filosofia de les llicències lliures, però crec que en les pròximes tres dècades ens portaria a un escenari molt diferent. I no sols perquè arribaríem a la major difusió de continguts de tots els temps, sinó també perquè aquest àmbit treballat en l'esperit comunitari obriria altres espais de col·laboració.Com moltes vegades fem amb els nostres continguts, també amb la nostra col·laboració, no sé el món, però perquè podem tornar a captivar al nostre món. Els valors individuals –jo i el meu mitjà– o la col·laboració, el compartir i els valors comunitaris que aquest sistema ha anat incorporant a tots i a totes? Aquí està la clau.