El blog Kluwer Patent, que fa un seguiment dels negocis de les patents, acaba de publicar: Un tribunal holandès ha declarat nul dues patents holandeses per al processament de teff, que van ser emeses per EE. El teff és un talo anomenat injera, que serveix de suport a la majoria dels seus menjars, per a fer el que un cultiu ha utilitzat durant milers d'anys a Etiòpia. El Govern d'Etiòpia ha acollit amb satisfacció la decisió del Suprem de suspendre el referèndum. Aquestes patents havien despertat una gran indignació a Etiòpia, on el tefa és considerat com a part del patrimoni nacional.

En la Wikipedia en basca, el tefa o teff (Eragrostis tef) és una planta herbàcia anual creada en el massís etíop del nord-est d'Àfrica. Posseeix una gran quantitat de fibra dietètica i ferro i està enriquit amb proteïnes i calci. Es cou com a mill i quinoa, però la llavor és més petita. És un cultiu important a Etiòpia i Eritrea, que forma part del menjar denominat injera, i també s'utilitza a l'Índia i Austràlia.

"És el teff el nou superalimento?", es preguntava en 2016 el diari New York Times: “Teffa ha estat des de fa anys el menjar dels mítics corredors etíops de carreres llargues, com Haile Gebrselassie, que va guanyar or en els Jocs Olímpics i va establir la marca mundial, que deia que el teff era el secret de l'èxit etíop. Però ara el teff s'està convertint en un dels molts aliments americans de moda. Els atletes de llarga durada estimen al gra perquè té molts minerals. Els que no poden amb el gluten tenen l'alternativa del blat. Les vendes d'aquest cultiu augmenten any rere any als EUA: En 2014, un increment del 58% segons la companyia de recerca de mercat Packaged Facts”.

L'acord signat en 2005 entre l'Institut per a la Biodiversitat d'Etiòpia i la companyia holandesa Health and Performance Food International (HPFI) va ser reconegut en 2008 com un ‘model pilot’ o prototip pel Congrés Internacional per a la Biodiversitat. Un tresor genètic d'Etiòpia havia de convertir-se en un negoci global, basat en el pacte entre una companyia privada i un estat pobre en termes ètics i de paritat.

La companyia va explicar llavors en el document “El model de negoci solidari d'HPFI” un negoci solidari: “Quan la companyia holandesa HPFI va començar a entrar en els mercats d'Amèrica del Nord i Europa, el teff es va adonar que havia d'actuar amb el beneplàcit de la gent d'Etiòpia. Era important per a la companyia que durant segles es conreés, es conservés i es transformés aquest salvatge cereal, que ara es beneficiés dels beneficis que això donava en el món”.

Segons la companyia, va invertir 3 milions d'euros i quatre anys de recerca, va trobar entre 375 teff les 3 més adequades per al clima i el sòl d'Europa i va realitzar una important labor de promoció en EE. “Tal com s'ha acordat en el conveni, aporta el 5% dels beneficis de la companyia a un fons creat per HPFI i el Govern etíop per a fomentar l'ocupació sostenible i rural. A més, Etiòpia rep un royalty del 30% dels beneficis de la venda de llavors de teff i 10 euros per hectàrea sembrada de teff per HPFI”.

Colonialisme culinari

Això va ser el que es va escriure en 2008, però per a l'any 2012 es va demostrar que el pacte que es venia corrompent venia de la llavor. Edna Mohamed resumeix en el número de juny de la revista The New Internationalist l'escàndol que des de Noruega va investigar el Fridtjof Nansen Institute, observatori de la governança i la legislació sobre energia i recursos del món. “How a corporation patented Ethiopia’s most common staple” [Una corporació patenta així l'aliment bàsic més estès d'Etiòpia].

A l'empara del pla de comercialització acordat entre Etiòpia i HPFI en aquell tractat de 2005, l'agrònom holandès Jans Roojsen havia demanat en 2003 una patent que li donava dret a comercialitzar, vendre o importar teff, adquirida en 2007. És a dir, que la propietat del teff que durant milers d'anys havien conreat els llauradors i ramaders d'Etiòpia i Eritrea era propietat de la HPFI.

No obstant això, a pesar que el teff era cada vegada més popular, la HPFI no va aconseguir els beneficis esperats i es va declarar en fallida en 2009. Durant els cinc anys que va durar el pacte, Etiòpia només va rebre 4.000 euros en total, una quantitat que no va variar. No obstant això, la HPFI disposava d'un tresor ben conservat en la liquidació –palesa del teff- i va ser absorbit per Jans Roojsen, fundadora de l'empresa, per 60.000 euros.

Posteriorment, una altra companyia holandesa, Bakels, va començar a vendre productes de teff i Roojsen ho va demandar sol·licitant que li pagués drets de patent. A pesar que la justícia sap ser poètica a vegades, el tribunal de la Haia ha resolt en contra seva a partir de la reclamació de Roojsen i ha anul·lat la seva patent, deixant als etíops via lliure de rebot perquè facin amb el teff el que vulguin. Això sí, la patent de Roojsen continua funcionant a Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Àustria i Gran Bretanya.

El Fridtjof Nansen Institute ha denunciat que el teff és un cas de biopirateria, ja que el robatori ha provocat que Etiòpia no pugui usar els seus recursos genètics en diversos països europeus. El mes de maig passat, el fiscal general d'Etiòpia va anunciar que s'està elaborant una denúncia contra Roojsen perquè sigui jutjat per un delicte de robatori. Però mentrestant, no és clar si les empreses etíops poden vendre gra als països en els quals la patent continua viva o si una denúncia arriscada, la que ha tingut la companyia Bakels bezalakoa.Behin, ha estat privatitzada.

El tema també mostra com funciona el colonialisme culinari [culinary colonialism]. El concepte va ser formulat per la filòsofa Lisa Heldke, qui va explicar com el colonialisme havia transformat els costums culinàries. Aquest comportament colonialista suposa, en primer lloc, renovar l'aspecte o el nom dels aliments dels països dependents per a fer-los atractius per als consumidors del ric occident [rebrand], mantenint en la nova imatge un petit vincle amb l'original just per a ressaltar l'exòtica del producte, però en definitiva eliminant qualsevol vincle cultural amb les societats indígenes d'origen.

La qüestió del teff, diu Edna Mohamed, és l'expressió de l'enorme expropiació que estan duent a terme les corporacions en l'agricultura i en la naturalesa en general: “El 75% de l'ADN vegetal està en propietat de companyies privades, la meitat en mans de 14 multinacionals”. Ben segellada amb patents.