No he entès res al metge”. No és probable que es tracti d'un cas aïllat l'ocorregut a la filla de l'alcalde de Getaria, Haritz Alberdi. Malgrat no tenir problemes per a acudir al pediatre i comunicar-se al poble, se sorprèn que es produeixi un altre episodi en el centre de salut. En els ambulatoris de molts pobles petits, com és comprensible, Osakidetza i Osasunbidea posen un solo mèdic o treballador per a determinades àrees. El que no es fa intel·ligible, en canvi, per a l'alcalde de Getaria, és no tenir en compte les característiques de cada poble. Més del 70% de la població dels municipis que pertanyen a la Mancomunitat de Municipis Euskaldunes sap basc –més en el cas de Getaria–, i hi ha molts ciutadans que han tingut problemes a l'hora d'atendre en l'ambulatori, com la falta de comunicació o la sensació de sentir-se estranys. El cas de Getaria és similar al de Deba, Aramaio, Usurbil, Elgeta, Leitza i Goizueta: hi ha pobles que comparteixen metge amb altres pobles de la zona, i és possible que aquesta persona no compleixi els requisits lingüístics –ocorre sovint en el cas dels pediatres–. Així, igual que a la filla d'Alberdi, el nen es va quedar sense poder comunicar amb el metge.

UEMA va obrir un comunicat a la fi de la primera setmana de juliol amb la signatura dels alcaldes d'Aizarnazabal, Zestoa, Zumaia i Getaria. En aquests quatre municipis de la comarca d'Urola Kosta succeeix el que ja s'ha esmentat anteriorment: comparteixen metge en aquests municipis, en aquest cas mèdic de família. En una nota remesa a Osakidetza, els sindicats van denunciar que el treballador no respecta els drets lingüístics de la ciutadania i li va imposar no sols el contracte de substitució habitual que es realitza en els períodes vacacionals d'estiu, sinó també un contracte amb la mateixa possibilitat de continuar. És a dir, que el problema no serà de vacances, que pot seguir després de l'estiu. La nota deia així: “Tenint en compte la realitat lingüística d'aquests municipis, és necessari garantir als professionals vascohablantes”.

“No hi ha professionals euskaldunes”

Cada vegada que publiquen les dades, Osakidetza respon així, diu Eneritz Albizu d'UEMA: “Ells diuen que tracten de prioritzar als professionals bascos, però que no troben prou per a garantir la prestació del servei en basc”. En resposta a això, la petició d'UEMA a l'administració pública va ser incidir en la universitat i en l'educació, donant la suficient importància a la llengua, és a dir, en l'adopció de mesures radicals per a l'euskaldunización de la sanitat. La sol·licitud va incloure la reserva de places als alumnes que optin per cursar els seus estudis de Sanitat en basca, i consegüentment, a principis del curs passat, la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea va intervenir en la regulació de l'accés a la universitat: a partir del pròxim curs, reservarà un nombre de places per a euskaldunes. Però la quantitat no arriba ni a la meitat de les places i UEMA diu que són molt poques.

El focus està en l'educació, perquè Osakidetza s'amaga darrere d'això. Els estudiants de medicina denuncien cada any que als de basc se'ls posen traves per a aprendre sanitat en el seu idioma. Albizu creu que es pot convertir en una espècie de bucle: “Si els alumnes euskaldunes es desplacen al castellà per a evitar obstacles i realitzar els seus estudis sense problemes, és normal que faltin professionals euskaldunes. Per tant, si continuem posant obstacles en l'educació, mai arribarem a euskaldunizar de veritat la sanitat”.

Almenys les dades milloren

L'any passat, per primera vegada, els membres d'UEMA van analitzar més branques del Servei de Salut: infermeres, personal d'acolliment i metges d'urgències. A això cal afegir els metges de família i els pediatres que ja s'incloïen en el contacte. En el cas dels municipis que formen part d'UEMA en la CAPV, prop del 14% del total de treballadors analitzats no compleix els requisits lingüístics, mentre que en el cas de Navarra el percentatge s'eleva al 68%. Aquesta situació afecta a la pràctica totalitat dels 87 municipis que componen la mancomunitat, excepte en el servei general en cas d'emergència.

Encara que en gairebé tots els municipis les dades han millorat o s'han mantingut, com en 2016, el preocupant continua sent el cas dels pediatres: El 30% no domina el basc. Són altres punts el nombre de metges de família i d'infermeres, però Eneritz Albizu destaca que és encara més greu que els nens no puguin atendre en basc. A més del cas abans esmentat d'Urola Kosta, ens parla de la situació de Navarra. “Goizueta, Leitza i Areso tenen un pediatre únic que no sap basc per als tres i el cas de Bera és encara més greu: tenen dos metges, un pediatre i una persona d'acolliment, i els quatre són castellanoparlants”.

Albizu s'ha mostrat convençut que hi ha àmbits en els quals Osakidetza es comporta amb molta cautela. En el cas dels de recepció, per exemple, sembla que prioritzen el coneixement del basc: Només el 8% no sap basc en els municipis d'UEMA. Per contra, en el cas de les emergències es nota que no: “Més de la meitat dels metges d'emergències no saben basca i en aquesta mena de situacions sensibles pot facilitar la comunicació al pacient”.

“No hem d'oblidar que les dades han millorat”, diu Albizu. Diu que s'han fet passos endavant, sobretot gràcies al pla de basc posat en marxa per Osakidetza i a altres iniciatives. “UEMA reconeix que s'està fent un intent i es valora positivament, però ens sembla que encara està lluny de garantir la prestació del servei en basc”.

Professionalitat i basca, pel mateix camí

Sovint s'ha dit que és una espècie de boicot als monolingües professionals que se sumen a la denúncia que realitza la UEMA. Moltes vegades es discuteix què és més important, saber basca o ser un bon metge. Per a UEMA tots dos van pel mateix camí: el metge que no sap basc no pot donar un servei de qualitat al pacient, que fa el que fa, si el pacient se sent estrany i se sent obligat a parlar un idioma que no sent el seu. Si es comunica en l'idioma del pacient, la relació de consulta pot facilitar la comunicació i arribar a sentir empatia, segons Albizu: “Saber basc depèn del fet que sigui un bon metge; no és el nostre capritx, és el nostre dret”.