“Per a entendre alguna cosa, fixa't en els seus inicis i desenvolupament”.
–Aristòtil, precursor del mètode científic, base de totes les justificacions de Glovo
Glovo Sacha va ser creat en 2016 per Michaud i Óscar Pier. Els mitjans de comunicació han estat seduïts una vegada i una altra per contar la mateixa història romàntica dels seus inicis. Tot va començar amb un jove somiador que desitjava portar qualsevol cosa a qualsevol hora del dia. Aquest és un conte que ja hem escoltat, moltes de les empreses que Glovo té com a model tenen uns mites fundacionals semblances, com Apple, Google o Amazon, i que els encanta comptar a la gent: uns valents estudiants universitaris, ficats en els seus garatges, van crear aquesta i una altra nova empresa, amb pocs recursos però una idea genial. En cap cas contaran que l'immens capital financer i social aportat pels orígens privilegiats d'aquests joves van ser imprescindibles en els seus començaments.
Aquesta simple història d'origen oculta la realitat: El Glovo es va crear a Catalunya, sí, però té el seu origen real als Estats Units. Pertany a un grup d'empreses d'alt impacte que comparteixen la visió del món, creades per persones influents. Molts de nosaltres ho consideraríem preocupant, per no dir temible.
Sacha Michaud és un britànic nascut a Londres. Es va endinsar en el món de les empreses tecnològiques i va crear LatinRed, una de les webs més importants del castellà. Posteriorment, va ser contractat per un dels directors generals d'Uber, Niall Wass, en l'empresa Betfair, la casa d'apostes per Internet. Michaud ha dedicat dècades a treballs tecnològics similars: combinant la responsabilitat limitada que suposa basar-se en plataformes i els recursos tecnològics ha aconseguit milions per als seus majors. A vegades en negocis excèntrics –ulleres de sol barates–, a vegades moralment discutibles –serveis d'apostes que fomenten la dependència–. És el que pot aconseguir inversors per a Glovo a través de la seva xarxa de contactes i té experiència suficient per a gestionar les necessitats diàries de l'empresa.
Óscar Pierre és un estereotip de l'empresari de Sillicon Valley, que ha negat rotundament que existeixi. Es tracta d'un jove somiador de la companyia que fascina tant a la gent corrent com als inversors explicant l'impacte positiu que tindrà Glovo en la societat i en les seves carteres. La seva visió empresarial va més enllà de “aconseguir diners”. És el que fa que Glovo sembli pròxim: ingenu, atrevit a les dificultats, encantador, ple de la seguretat pròpia de la joventut.
Però hi ha més del que sembla en l'ombra. Quan expliquen les seves idees i objectius, tots dos creadors tenen l'accent del llenguatge de Sillicon Valley, es posa de manifest que són entusiastes de l'anomenada “ideologia de Califòrnia”. Els seguidors d'aquesta ideologia creuen en projectes comunitaris que millorin la societat, sempre sota la direcció dels líders totpoderosos, que secunden amb entusiasme qualsevol canvi i que creuen que la font de tot conflicte i desigualtat és la falta de comunicació, no els interessos contraposats en la competència entre classes i grups socials.
Si es té en compte únicament la intenció de connectar a les persones, aquestes empreses no sols no poden perjudicar, sinó que també poden aportar millores. Però el tema és més profund que això. En investigar la mentalitat política de Sillicon Valley, Gregory Ferenstein va descobrir que, en opinió dels amos de les empreses tecnològiques locals, el 50% dels salaris de tota la societat només hauria de beneficiar-se el 10% de la societat, i que, en la seva opinió, una veritable economia meritocràtica “no seria enterament o totalment justa”. Creuen en la igualtat d'oportunitats, no en la igualtat de resultats.
Michaud va dir que les crítiques de Glovo a les condicions dels seus treballadors “autònoms” són “malsons sindicals”
En aquest món que volen crear, l'important no és “donar a la gent el que mereix, sinó maximitzar l'aportació de la gent a la societat”. Atès que l'eficiència de mercat és un objectiu desitjable, la millor manera de maximitzar aquesta contribució és la creació d'entitats privades dirigides per líders incontrolats i impredictibles. A continuació, aquestes entitats portaran profundes transformacions socials a través dels seus projectes, per exemple: Facebook –“acostar a tothom” – i Glovo – “allargar l'oci dels nostres usuaris; oferir la possibilitat de dedicar el temps a la seva família, amics o aficions”–. A pesar que es mostren a favor dels valors de proximitat, les seves accions han donat lloc a una nova classe controladora a nivell mundial, que en aquesta ocasió té una justificació nova i millor.
En una entrevista a una empresa d'inversió, Michaud va explicar les diferències entre la companyia de distribució tradicional que habitualment contracta aquesta empresa i Glovo: “Penso que les vostres necessitats logístiques depenen de factors que no són a la vostra mà.Hi ha molts mitjans que no tenen res a veure amb vosaltres i perdeu el control. En el cas de Glovo, ocorre el contrari. L'ecosistema [creat per Glovo] ho controla tot, el veus? D'un cop d'ull tot es pot veure a cada moment... Això significa que les sorpreses [pèrdues] són mínimes. Al cap i a la fi, podem veure on està la sol·licitud en tot moment”.
Glovo necessita el seu propi sistema de control. En cas contrari, no funcionaria, no podria garantir un servei de qualitat als seus clients. Aquesta necessitat no és compatible amb la vaga relació que Glovo pretén mantenir amb rider, però és una condició indispensable per al negoci.
Segons els liberals tradicionals, el Govern és un instrument per a protegir-se dels excessos del capitalisme. No obstant això, segons els tecnologistas o tecnolatras de Sillicon Valley, no existeixen veritables conflictes, sinó malentesos. En conseqüència, el govern no hauria de fer més que invertir en projectes socials innovadors. Qualsevol que vulgui posar en valor o acceptar l'existència del conflicte social, en realitat només pensa en els seus interessos egoistes.
En una entrevista de pòdcast, Michaud va dir que les crítiques que rep Glovo per les condicions dels seus treballadors “autònoms” són “quimeres dels sindicats”, “perquè temen perdre la seva importància”. Sembla que realment pensa que els sindicats volen el poder per simple cobdícia —dolenta intenció—, mentre que Glovo vol el poder —bona intenció— per a construir un món millor i més connectat.
Per a aquests emprenedors, una empresa com Facebook pot resoldre els problemes del món “acostant a tothom”. Aquest pensament mostra les vides privilegiades que han tingut els qui realment creuen en aquesta mena de fantasies simples.
Aquest tipus d'empreses veuen al govern com un mer inversor, no com un patrocinador de la gent, per la qual cosa no volen acceptar cap supervisió d'aquest. Als EUA, aquestes companyies són bastanta conegudes per incomplir contínuament la llei, sense cap mena de vergonya.
En Twitter, Michaud va dir: “No podem frenar el desenvolupament de la tecnologia, però sí que podem fer noves lleis perquè tinguin un impacte just i beneficiós per a tots”. A continuació, el president espanyol va manipular les paraules pronunciades sobre les lleis dels treballadors autònoms: “[Amb Sánchez] estem totalment d'acord, hem de reformar la normativa per a donar cabuda a les noves formes de relació laboral”. Així mateix, Glovo considera que “el govern pot promoure un debat públic a favor d'això per a superar la complexa fase actual”.
En el fons, Michaud s'oposa frontalment a l'actual llei. Segons la seva posició, el Govern i Glovo haurien de començar a negociar conjuntament noves lleis a la mesura dels interessos de Glovo. Suposem que vull robar una botiga, que declari després que el fenomen dels robatoris és imparable, que expliqui a tothom, com als imbècils, que en un món on jo robo botigues les lleis sobre robatoris no són apropiades i que, finalment, dic que el govern ha de negociar les noves lleis amb mi, que faran legal el meu robatori.
El factor més preocupant d'aquest fenomen és la “destrucció creativa”. El famós lema de Sillicon Valley resumeix aquest concepte de la manera següent: “Mou-te ràpid i trenca les coses”.
En la seva opinió, una empresa com Facebook pot solucionar els problemes del món, la qual cosa demostra les vides privilegiades que han tingut
Segons Sacha Michaud: “Creiem que Glovo ha d'expandir-se ràpidament. De veritat. Si no ens movem ràpidament i ens vam estendre, estem perduts”. És a dir, que s'aprèn amb esforç. Aquesta idea és bona quan es tracta d'aprendre periodisme o fusteria, però no quan es tracta de reorganitzar a tots els sectors de l'economia. Aquest pensament no té en compte les possibles conseqüències imprevistes ni cap conseqüència. Tal vegada Michaud i Pier realment pensen que només amb tenir bona intenció milloraran el món.
Els elements de la citada filosofia de Sillicon Valley guarden una similitud preocupant amb els principis dels empresaris italians futuristes de principis del segle XX o estatunidencs com Henry Ford. Els futuristes creien en el poder de la tecnologia i el canvi, i defensaven que per a avançar calia trencar això del passat. Formaven una elit privilegiada, sexista i racista, que consideraven que els artistes i tecnolatras tenien el dret de promoure el progrés costi el que costi, creant “la velocitat i el culte a la violència”. Al final, es van convertir en apassionats de les dictadures feixistes de l'època.
Les idees canvien amb el pas del temps i alguna cosa que semblava progressista es pot convertir fàcilment en un monstre retrògrad, si no es construeix de forma horitzontal, democràtica i igualitària. Ara més que mai, les empreses i projectes que creguem es basen en idees, no en productes. Aquestes idees han de ser estudiades acuradament abans que el món arribi a “trencar-se”.
Hem de reaprendre una lliçó que ja tenien bastant clara en aquella època. Edward R. Segons el periodista estatunidenc Murrow: “La solució als nostres problemes no la trobarem en simples lemes; és imprescindible comprendre-la bé”.
Reportatge traduït al basc per Diego Pallés Lapuente
Telelana lan-antolaketa berri bihurturik da langile askorentzat. Koronabirusak hala beharturik, azken urteetan helburu zutena egunetik biharamunera errealitate bihurtu zaie numerikoaren sektoreko oligarkei. Jendea etxetik dabil lanean, internet bidez. AEBetako Silicon Valleyn... [+]