La que va dedicar al meu llibre Haizegua és una de les meves favorites. Recordava com Pío Car Baroja i el mateix Eduardo Gil van preparar el llibre, i com el van presentar com si fos el d'un poeta del segle 19 anomenat Martín Indaburu, trobat en una borda de Zugarramurdi; com va ser Atxaga el primer o els primers a adonar-se d'aquella costura literària, perquè estava massa ben escrita.
Gil Per tant, Haizegua és, en gran manera , una excusa per a parlar. Més tard va escriure la biografia Baroja o la por, que va caure com una bomba en Iza. Són coses que passen. A mi, haig de confessar-ho, em va encantar el llibre, més per l'estil que pel tema, perquè és el veritable tour de force de la ironia i el sarcasme. Alguna vegada m'agradaria saber escriure com Gil Bera.
Barandarian esmenta que abans de fer això d'Indaburu i Baroja, el nostre escriptor va reflexionar en diversos llibres, en basc, però que en el seu blog, en la secció que recull la seva bibliografia, ha oblidat aquests llibres, que van ser escrits en una altra vida.
Només he vist una vegada a Eduardo Gil Bera. Fa anys, en un important acte celebrat en el Baluard de Pamplona/Iruña. Va haver de ser important, ja que el llavors lehendakari, Miguel Sanz, va ser el que va prendre la paraula. Alguns no li aplaudim. Vaig ser amb el difunt Joxemiel Bidador i un altre amic. Bidador Gil es va acostar a saludar-li. -Una mica eduarista és Joxemi-va murmurar el meu company a cau d'orella.
Jo també.
Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]
No vull a gent que no sàpiga compartir el paraigua. No estimo a la gent que camina massa de pressa quan no soc jo, ni a la qual camina massa a poc a poc (bo, això sí una mica, però només una mica). No m'agrada la gent que se senti en el seient del passadís en l'autobús. No... [+]