No ho he vist –cadascun té els seus gustos cinematogràfics: Jennifer Aniston i Adam Sandler no són prescriptors en la meva llista d'actors favorits, però he llegit en un altre lloc que la part més llarga de la pel·lícula es desenvolupa a França i la d'Espanya només és un curt passatge. No obstant això, no és la primera vegada que es produeix una imatge d'aquest tipus en l'Estat espanyol. L'entrada a l'infern està en els estigmes que s'obren en la sèrie Doom Patrol en mans d'un capellà espanyol, i tant l'aparença del capellà com dels creients s'assemblen sospitosament a la dels quals viuen al sud de Riu Gran. Amb els bascos i els espanyols ficats en el mateix sac, és mític el capítol en el qual McGyver va estar entre els membres d'ETA en forma de colombians.

A més de la simplificació que suposen aquests estereotips, l'origen del dolor és veure que la importància que creï l'objectiu de l'estereotip no és tan gran –"No saben ni on està Espanya"–, així com que aquest estereotip sigui negatiu –també ho és que els alemanys siguin eficients, rigorosos i defectuosos és un estereotip, però no crec que per això ningú s'espanti–.

L'articulista d'El País esmenta que Murder Mystery dona una imatge obsoleta d'Espanya; alguns personatges, per exemple, porten els colors de la bandera –increïble!– a la roba. No li falta raó: és trist gastar tants diners per a donar una imatge d'aquest tipus, si la majoria dels polítics del centre dreta a Espanya –i no pocs de la centreesquerra– estan emetent gratuïtament la mateixa imatge lamentable.

En qualsevol cas, és lleig jugar amb aquesta mena d'estereotips. Aquesta setmana haurem de veure Els Japó.