Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Com la vida, ens han anat les persones majors i amb elles el coneixement de l'idioma"

  • Cada quinze dies desapareix una llengua. Al Canadà hi ha més de 90 llengües i dos terços estan en perill d'extinció, segons la Unesco. Malgrat conèixer les dades, la fredor de les xifres no reflecteix la dura i cruel realitat de la comunitat parlant. Monique Nolett-Ille abenakis ens parla d'aquesta realitat. Interrompuda la transmissió, la figura del parlant és un dels cinc últims parlants d'aquesta llengua.
Argazkia: La Fabrique culturelle/Télé-Québec
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Vostè és d'Abenakis.

La nació abenakis té les seves arrels en el nord-est dels Estats Units. Ve de la paraula W8banaki, que significa “terra del Sol”. Els avantpassats van emigrar cap a Quebec per a escapar a l'opressió dels anglesos a la fi del segle XVII. Avui dia tenim dos pobles, Odana la meva terra natal i W8linas.

L'idioma està en una situació crítica.

Avui dia poques persones poden parlar la llengua abenakis perquè la transmissió no s'ha realitzat. Fins a la dècada dels anys 70.eko les persones majors parlaven i si teníem les oïdes estirades podíem gaudir de la dolçor i la música d'aquest idioma. Però com la vida, any rere any aquestes persones s'han anat i amb elles el coneixement de l'idioma abenakis.

Se'ls va repetir als seus avantpassats que no tenien més que la paraula abenakis.

Veient els nous entorns i modes de vida, a les generacions de pares i avis els importava més aprendre francès i anglès. Una vegada i una altra se'ls va dir que la condició per a trobar treball i treure la vida avanci era saber francès o anglès. Els nostres avantpassats no són culpables, van ser forçats, van haver d'adaptar-se a la nova realitat. Més que la negació del seu llenguatge, veig la falta de transmissió com una elecció feta amb l'esperança d'assegurar la supervivència dels seus descendents.

Colonialisme.

Com tots els territoris conquistats, amb l'esperança de sobreviure, els habitants bàsics del Canadà hem hagut de trepitjar a l'una dels invasors. El colonialisme ha sobreviscut de generació en generació i s'ha anat adaptant de generació en generació a la nova forma de vida. Sense ser pioners, hem de treballar per mantenir viu el patrimoni i la llengua dels nostres avantpassats. La llengua és l'element urgent del patrimoni.

Els parlants esteu només cinc.

Cinc persones tenim un gran interès a millorar el nivell lingüístic i compartir els nostres coneixements sobre la llengua. Dit això, es té per segur que hi ha uns altres allí o aquí amb nocions. També tenim molts alumnes seguits en els cursos. Podria dir que estem en una resurrecció de l'interès per la llengua abenakis.

És el fil conductor de les converses?

Volem aquesta mesura i treballem per això, oferint cursos, completant diccionaris, creant cursos en dvd, etc. Hi haurà persones que entenguin i expressin algunes paraules, aquesta llengua no desapareixerà totalment en l'oblit. Ja no tenim una llengua viva, però tampoc una llengua totalment desapareguda en l'oblit.

Encara sort que Cecile Wawanoloath era allí.

Nascut en Odanak, tota la seva vida adulta havia estat lliurada al costat del seu marit als Estats Units. Retirats, van tornar al poble. Va aprendre l'idioma a casa, molt jove. Ho recordava perfectament i, a més de poder parlar, podia escriure, és a dir, podia ensenyar.

Els cinc últims parlants que estan aprenent i ensenyant la llengua abenakis per a salvar-la de la desaparició (Foto: La Fabriqui culturelle/Télé-Québec)

Li va passar el testimoni del professor.

Al maig de 1990, quan vaig tornar amb el meu marit a Odanak, Cecile va començar a donar cursos d'abenakis. Només a través dels records recordava que era un apassionat del llenguatge, vaig seguir els cursos durant set anys. Quan va tornar als Estats Units per a estar més prop del seu fill, em va demanar que continués com a professor. Vaig accedir gustós a la petició.

Què és per a tu l'idioma?

El llenguatge és l'expressió d'una manera de viure i de pensar. Aprendre l'idioma original és una manera de conèixer-se millor a si mateix.

L'ensenyament d'aquest idioma és la lluita diària.

No considero la meva implicació en la supervivència de la llengua abenakis. Descobrint la riquesa i la subtilesa d'aquest llenguatge, estic compartint en la mesura que sigui possible. Vull florir l'ànsia de conèixer millor aquesta llengua als voltants, sobretot entre les abenakis.

Tens l'esperança que algun dia pugui ser una llengua viva?

No crec que l'abenakis es converteixi de nou en la llengua d'Odanak. El que m'importa ara és que sàpiga de la seva existència, que sigui conscient de la seva riquesa. És un llenguatge molt ben estructurat, amb unes normes gramaticals molt sòlides. No vull que aquest tresor desaparegui en l'oblit.

Quina emoció et produeix? Còlera? Tristesa?

No és ni tristesa ni empipament. No he conegut l'època en la qual parlava molt en el dia a dia i jo també he passat 50 anys aprenent. No és tristesa ni còlera... potser nostàlgia. Sento nostàlgia del que ha estat i del que ha desaparegut.

Quina relació tenen els joves amb la llengua?

No podria dir quina relació tenen els joves amb l'idioma. Algunes, com les dues noies que estan a la foto, tenen molt interès i ens donen esperances. No obstant això, en la majoria dels joves és possible que s'imposi la indiferència.

“Nascut en
Odanak, vaig anar a Mont-real amb 17 anys. Allí he treballat, allí m'he casat, allí he criat als meus fills i després de 35 anys he tornat a Odanak, a casa del meu pare. Encara que vivíem a Mont-real, teníem moltes visites a Odanak, a la meva mare o als nostres familiars. Els nens es passaven allí les vacances. Entrant en el reardit, després de 35 anys, el meu marit i jo vam tornar naturalment a les arrels”.

 


T'interessa pel canal: Hizkuntza gutxituak
2024-11-27 | ARGIA
Korsikako Asanblean frantsesa inposatzen jarraitzen dute, korsikera debekatuta

Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]


2024-11-22 | ARGIA
Director de Langune Lohitzune Txarola
“Langune vol reivindicar el pes econòmic i estratègic de les llengües minoritzades”
Els dies 26 i 27 de novembre, organitzat per Langune, l'Associació d'Indústries de la Llengua del País Basc i FUEN Federal Union of European Nationalities, se celebrarà la jornada ‘El guany de les llengües. El congrés ‘Benefits of language industry in the economy’... [+]

2024-11-20 | Langune | FUEN
Alexandru Jerpelea, Pioner en la Traducció Automàtica per a la Cura de l'Arrumano
"Aquest projecte en si mateix no salvarà '' la llengua, però espero que hagi fet un pas en la direcció correcta"
Alexandru Jerpelea, estudiant de 17 anys de batxillerat a Bucarest (Romania), ha creat el primer sistema neuronal de traducció automàtica per a la rumanía. Es tracta d'una llengua romànica minoritzada que parlen als Balcans prop de 200.000 persones. La seva innovadora eina,... [+]

2024-11-18 | Leire Ibar
El congrés que se celebrarà en Donostia-Sant Sebastià tractarà sobre la presència de les llengües minoritàries en l'entorn digital
El guanyador de les llengües serà un congrés els dies 26 i 27 de novembre en Donostia-Sant Sebastià. En un moment en el qual l'ús de l'anglès s'està palpant en l'àmbit digital, el congrés vol posar de manifest la contribució de les llengües minoritàries com el basc a... [+]

El MICE representarà la gran final d'Euskal Herria, el festival de llengües minoritàries 'Eurovisió', el dissabte
L'organització del festival Suns Europe és una ràdio local en friulano que realitza el seguiment en directe. Mirin Narbaiza Mice representarà a Euskal Herria.

Foc fogós

Uwa, kamsá, tukuná, uitoto, tikun, embera, nasa-yuwe, nuka, sikuani, siano, macuna, yuruti, kichwa, achagua, bora, truncar. Aquests són alguns dels idiomes que es parlen a Colòmbia. Desgraciadament, quan vivia a Colòmbia, en Cundinamarca, jo no vaig tenir l'oportunitat... [+]


Viscuts en un congrés de llengües minoritzades de Wikipedia
La setmana passada vaig tenir uns dies de vacances. Eren unes vacances, però van ser dedicades a una afició que dedico unes hores, invertides en un congrés: jornades en una sala d'un mateix hotel i adormida a l'hotel al matí i a la tarda. Quedaven unes poques hores per a... [+]

Enterrament de Mister Spanish

Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola... [+]


2024-05-15 | Cira Crespo
De la mirada dels parlants de llengües minoritzades
Còmplices del basc a Vitòria
Els protagonistes d'aquest reportatge resideixen a Vitòria-Gasteiz i parlen en llengües minoritzades com l'amazaire, el gallec, el miracle i el guaraní respectivament. Soumia Berkani Ben Yahia, Toni Cid Armanda, Altaf Hussain, i Sonia i Delcy Godoy Bizzozzero. Disposen de més... [+]

2024-05-13 | Cira Crespo
Després d'un ukelele vaig trobar a Hawaii

La seva filla aprèn a tocar l'ukelele. Una vegada va actuar amb les notes de Somewhere over the rainbow. L'autor d'aquesta versió era Israel Kamakawiwo?ole. Com veieu, el cognom del senyor Israel és bastant especial per a nosaltres. Tan especial que “Cira, això no és un... [+]


Llengües minoritzades: repàs als discursos emergents
El 23 d'abril s'ha celebrat a Vitòria-Gasteiz la Jornada Sociolingüística Basca 2024, organitzada pel Clúster de Sociolingüística. En els últims anys es van centrar en els discursos que s'han mostrat a favor i en contra del basc i del català. Entorn del basc van participar... [+]

Judith Bilelo Biachó
"Les institucions no ens ajudaran si no aconseguim que parlem en la nostra llengua"
Judith Bilelo Biachó va estar entre nosaltres la passada tardor en el marc del Programa Expert en Grues. Nascut a Guinea Equatorial (Malabo, Bioko, 1975), forma part de l'ètnia bubi, un bubier parlant i militant a favor de la llengua. Parla del present tant com del passat,... [+]

Carolina Gandulfo, doctora i investigadora guaraní
“Els nens eren ‘silenciosos’, en castellà, no en guaraní, però aquesta llengua no servia”
Dra. Carolina Gandulfo. Nascut a l'Argentina, professor de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Nacional del Nord-est. La passada tardor Garabide va realitzar una estada convidada entre nosaltres i ens va parlar del guaraní argentí. Compte l'experiència d'un col·legi. Van... [+]

2024-03-04 | Cira Crespo
PETITS EUROPEUS
Sobre la riquesa lingüística (II)

Fa uns anys vaig escriure un petit llibre sobre Tene Mujika, que es diu Udazken argitan. Quan vaig començar a fer aquest assaig biogràfic, em vaig trobar amb el nostre protagonista d'avui, el senyor Watson Kirkconnell. En 1928 Kirkconnell va publicar un bonic llibre d'antologia... [+]


Eguneraketa berriak daude