El municipi d'Oleiros, a la província de la Corunya, té unes característiques molt especials. La població de 35.000 habitants se situa molt prop de la ciutat de la Corunya. És un espai urbà, però que compleix funcions de dormitori. Compta amb una de les rendes per càpita més altes de l'Estat espanyol. El col·legi públic María Casares, que acull a 600 alumnes que parlen totalment castellà, és aquí.
El professor Nel Vidal acaba d'acabar el seu primer curs en aquest centre i ha notat una diferència enorme respecte a l'any anterior. Anteriorment havia impartit classes en la Costa dona Morte, gairebé tots els alumnes parlaven gallec, parlaven l'idioma del dia a dia. Oleiros, per part seva, és una zona urbana en la qual l'ús mitjà del gallec és del 15%, mentre que en el pitjor dels casos és del 10%. Oleiros supera totes les marques, ningú en el col·legi María Casares té llengua gallega.
Els professors van tenir la idea de donar el repte i els alumnes van fer els passos necessaris per a concretar el projecte. Van participar el professorat, l'alumnat i la resta del personal del centre. Es va celebrar els dies 14 i 15 de maig. Els objectius principals es poden resumir en dos. D'una banda, fomentar l'ús, que els alumnes s'adonin que són capaços de fer-ho en gallec, no ho usen però sí que tenen capacitat. D'altra banda, fer veure als alumnes que el gallec està ocult, que els adults tampoc el fan als nens, però que això no vol dir que no hi hagi gent que sàpiga de gallec al voltant d'ells. Demanaran als alumnes que provin, que ho facin en gallec, i s'adonaran que molts responen en el mateix idioma.
Hoxe fal·lus galego (avui ho faré en gallec) va ser col·locada en el pit pels alumnes, com s'ha fet aquí en diversos projectes en els últims anys. L'objectiu principal no era estar identificat, sinó recordar a l'alumne que havia de fer-lo en gallec durant dos dies. El repte consistia a fer-lo en gallec durant tot el dia fora de l'àmbit escolar. La idea inicial era crear només aquest rol, però els alumnes que van participar en el grup d'organització es van espantar. En la seva opinió, per a alguns alumnes seria molt difícil mantenir el gallec a casa, en la societat esportiva... a tot arreu. Per tant, a petició dels alumnes van crear el rol de ProGalego, i aquests alumnes anaven a centrar el repte en el centre.El compromís dels altres es deia ProGalegoPlus. Davant la sorpresa dels alumnes, el 90% dels 200 alumnes que van participar en la prova va optar per intentar fer-ho en gallec durant 48 hores en tots els àmbits de la vida.
A Galícia, a l'escola pública, no tenen model D, és a dir, no tenen opció d'estudiar totes les assignatures en gallec. En el Col·legi María Casares hi ha dos tipus de motlles. El 20% dels alumnes té un terç en castellà, un terç en gallec i un terç en llengua estrangera (gairebé tots en anglès i uns pocs en francès). El 80% té una mica més d'un terç en gallec i tota la resta en castellà. Hem dit que tota la comunitat del centre va participar en el repte, entre ells el professor, que durant aquests dos dies, de manera excepcional, van impartir les seves assignatures en gallec. A més de treballar en aquest idioma, van treballar temes relacionats amb el gallec, com per exemple els grups de música que avui dia treballen en gallec. També es va impartir en gallec l'assignatura de llengua castellana i es van analitzar els poemes que el poeta García Lorca va escriure en gallec.
L'organització va comptar amb la participació del Grup de Normalització Lingüística del centre, professorat i alumnat. Estan molt satisfets amb els resultats obtinguts. S'esperaven uns 50 participants i 200 van signar el contracte de compromís lingüístic. A més de comprometre's i vestir-se de xapa, creuen que la majoria dels alumnes han estat seriosament complint el repte. Tots ells han reunit, per escrit o en vídeo, les seves vivències i reflexions. El professor Nel Vidal ens ha resumit les reflexions més significatives i les que han fet la majoria: “Els alumnes deien o pensaven que aquí ningú ho fa en gallec, per la qual cosa no poden fer-ho en gallec. En dos dies s'han adonat que és mentida, i molta gent és capaç de parlar de gallec. Els alumnes no els parlaven en gallec, per la qual cosa a ells ningú els responia en gallec. S'han quedat sorpresos i han donat exemples com: ‘Vaig ser al forn i em vaig adonar que el forner sap de gallec. Vaig ser a la cafeteria i em va respondre amb gallec...’” La llengua que estava oculta ha sortit a la llum. Una altra cosa que sorprèn els alumnes és que comencen en gallec i la gent no diu gens especial, ni positiu ni negatiu. Un participant ha posat el següent exemple: “Em vaig aixecar al matí i vaig pensar a fer la prova. Al meu pare, que mai li faig en gallec, li ho vaig fer en gallec i ell em va respondre en gallec, molt natural, sense dir res”.
Repte de dos dies realitzat per un únic centre escolar. No obstant això, el periodista va tenir una gran repercussió en els mitjans de comunicació. Vidal vol deixar clar que no han inventat res nou, sinó que s'han centrat en els projectes d'Euskal Herria i en el projecte 21 dies co galego (iniciat en el col·legi Pobra do Caramiñal en 2013) a Galícia. Tenint en compte aquests dos factors, han intentat dur a terme un repte adaptat a la realitat dels joves que mai parlen de gallec.
Lagunarekin galizieraz ari zelako gizon batek besoetatik heldu eta demanda egin ziola salatu du emakume batek Lugon. Poliziak erasotzailea identifikatu du dagoeneko. “Gure herrian gure hizkuntza hitz egiteagatik beldur izatea nahi dute, baina ez gara geldituko”,... [+]