La tretzena edició de Paradigmes arriba en un moment molt especial a causa de l'auge de la dreta: Veneçuela, el Brasil, Colòmbia, l'Argentina... quina lectura s'ha fet de la situació política?

Mirin Sainz: Sí, estava en la seva agenda. Ha estat molt present la necessitat de la unitat de l'esquerra a Amèrica Llatina enfront del moviment feixista i de la dreta que hi ha ara. Per exemple, s'han dut a terme iniciatives solidàries a favor de la campanya brasilera Lula Livre i de Veneçuela a Veneçuela.

S'ha reflexionat a l'Havana sobre les causes d'aquest auge de la dreta?

M. Sainz: Una de les raons que s'ha posat de manifest és que als pobles que han estat governs d'esquerres o progressistes moltes persones han anat dels moviments populars a la política institucional. En conseqüència, el treball amb la base no és com s'ha fet abans. Aquest buit ha estat satisfet per la dreta en les comunitats, satisfent les necessitats bàsiques a la seva manera: a través de la religió i aprofundint en l'individualisme capitalista, per exemple.

Gorka Zozaia: També s'han realitzat lectures geopolítiques. Que en aquest nord, “en la pluralitat d'unitats”, la unitat ha fallat. Igual que algunes de les lectures que fem aquí, no tenim un horitzó comú en aquest moment.

Més enllà de la reflexió racional, quin ànim heu sentit en aquesta situació complicada?

El doctor G. Sorteig: Els hem vist molt bé. Hem estat junts, compartint, per complicitat, en aquests moments hi ha un ambient positiu. Però al mateix temps tothom està molt preocupat, tant per la situació particular del seu país com per la d'Amèrica Llatina i el Carib en general. Estan vivint situacions molt violentes.

M. Sainz: Existeix aquesta preocupació, però un dels objectius de Paradigmes és precisament això, sumar forces, respirar. S'ha insistit en la necessitat d'una autoestima revolucionària que respongui a la complexitat del moment: tenir en compte d'on venim i si s'han fet coses. S'ha fet una gran feina i cal saber valorar-ho.

El doctor G. Sorteig: El treball del cos també ha donat força. Allí tenen més camí per recórrer aquesta dimensió. En els congressos d'aquí passem uns dies junts, però sense mirar al del costat, cadascun tancat en la seva particularitat i individualitat. Tots els dies hi havia activitats per a ajuntar-se de la mà, per a cantar, per a fer grup i per a sentir.

Perquè vegem els temes que heu abordat. Què és el Sistema Múltiple de Domini?

M. Sainz: Es va treballar molt durant tota la trobada. El concepte en si es va crear en Paradigmes en 2008. El sistema de dominació té moltes dimensions: capitalisme, colonialisme, heteropatriarcado, etc. Tot està lligat, és un, però en cada àmbit o espai es dona una forma diferent. En algunes comunitats el domini es realitza principalment a través de la religió, en altres amb l'extremisme i les empreses internacionals, en unes altres les feminicidis són la cara més visible del monstre.

El dia a dia també s'ha posat en el centre. Heu parlat de la colonització del quotidià.

El doctor G. Sorteig: A mi m'ha cridat l'atenció que molts relacionen l'espanyolitat, el castellà, el dia a dia i el colonialisme (per contra, Espanya està bastant present entre els cubans com a Mare Pàtria). També s'ha parlat molt de la tecnologia, de la forma de vida individualista que s'està produint. També s'ha esmentat que s'estan introduint alguns valors religiosos des de baix, en alguns camps abandonats per l'esquerra. En general, estem interioritzant valors de dretes en el nostre dia a dia.

En les últimes dècades els indígenes i feministes han guanyat una gran presència a Amèrica Llatina. Heu notat el seu reflex a l'Havana?

M. Sainz: Sí. El feminisme no s'ha esmentat tant explícitament, però les lectures feministes han estat molt presents. Quant a la composició numèrica ha estat bastant igualada, potser alguna dona més, i quant a la participació han estat moltes les dones que han parlat, tant com oradors, com en el torn dels micròfons oberts. A pesar que la metodologia no és molt popular en aquest sentit, havia d'aixecar-se davant 400 persones. S'ha notat que en els últims anys el feminisme ha cobrat molta força. També hi ha hagut tensions, perquè el feminisme és present en com integrar la diversitat en la construcció de la unitat. Un altre territori en disputa.

El doctor G. Sorteig: Sí, aquesta tensió ha estat evident. Alguns han optat per rebutjar alguns temes pel bé de la “unitat”, encara que sense dir que són secundaris. A Veneçuela hi ha hagut molta tensió amb aquesta “necessitat” d'actuar des del punt de vista de la guerra. Les lluites indígenes no van estar tan presents, però record a un amic indígena de Mèxic, molt crític.

M. Sainz: S'ha posat en valor la unitat de l'esquerra dels paradigmes des de dalt i des de les institucions, mentre que ells van dir: “Bé, nosaltres construïm de baix a dalt, tenim una visió diferent”. No obstant això, al tancament dels tallers es va posar com a objectiu la Bona Vida en la lluita contra el capitalisme. Nord procedent de la concepció indígena del món, però que Paradigmes ha interioritzat com a propi.

L'esquerra llatinoamericana ha tingut històricament una base marxista. Com han influït en aquesta base els enfocaments i preocupacions que hem esmentat fins ara? Ho ha desplaçat, ho ha alimentat, ho ha adaptat?

El doctor G. Sorteig: El marxisme no ha estat molt present explícitament, però el marc interpretatiu de molts oradors ha estat totalment marxista: en analitzar la situació mundial o al punt de partida per a entendre la religió, per exemple.

M. Sainz: S'ha parlat molt de Cuba, i és precisament en aquests dies quan s'ha signat una nova Constitució. Hi ha hagut molts canvis en la Constitució, en l'àmbit econòmic... La base és el socialisme, però es van adaptant.

Per què anar d'Euskal Herria a l'Havana a unes trobades d'Amèrica Llatina i Carib?

M. Sainz: La proposta va sorgir de Joxemi Zumalabe i Bizilur. Joxemi va començar a repensar la formació política des de 2013. D'aquí sorgeix, entre altres, el curs Murtxikatuz, l'objectiu del qual és renovar la concepció i pràctica de la formació política dels moviments populars. Elaborem un mapa per a recollir què fa cada col·lectiu en l'àmbit de la formació i quins nusos percep. L'acostament de Paradigmes a Emancipatoris ha suposat un pas més en aquest camí. L'objectiu és conèixer i inspirar-se en com i, sobretot, per què els moviments d'Euskal Herria fan formació política.

El doctor G. Sorteig: Per a això ens ha semblat molt oportú abstreure'ns d'Euskal Herria i d'Europa i acostar-nos a experiències amb una trajectòria consolidada.

Què destacaríeu de les jornades? Què hem d'aprendre i desaprendre?

M. Sainz: Que tot és formació i que aquesta formació ha de ser alliberadora, emmarcada en un objectiu polític general. També hem de lluitar contra la subjectivitat i el dia a dia. Disputar al poder un sentit comú. Donar valor al que fem, posar nom, això és l'autoestima revolucionària.

El doctor G. Sorteig: Jo ho tinc molt present, perquè ha sortit moltes vegades en les jornades i en les relacions amb la resta d'institucions, com l'esquerra ha abandonat la base. Ha anat a l'alça, s'ha institucionalitzat, i crec que a Euskal Herria també ha ocorregut un fenomen similar. A Cuba hem conegut una experiència que m'ha cridat molt l'atenció. Un jove dinamitzador que treballa la formació política en comunitats i barris. Algú podria pensar: “Jo, aquests venen ja formats, aquesta és la tasca que compleix l'Estat. Marxisme I, II i III, surten molt formades de l'escola...”. Però, malgrat això, és necessari treballar des de la base per a continuar fent passos en el socialisme. Comparteixo aquesta perspectiva, la necessitat d'una formació bàsica. A més, crec que a Euskal Herria tenim molt a cosir si volem construir la unitat en la diversitat.

Compartireu l'après amb més moviments d'Euskal Herria?

M. Sainz: Estem organitzant unes trobades per als dies 18 i 19 d'octubre en la UEU d'Eibar. La idea és continuar aprofundint en aquestes reflexions i compartir les claus inspiradores amb els moviments populars d'aquí. Des de Llatinoamèrica comptarem amb tres convidats, membres de moviments que treballen molt en la pedagogia popular i en la formació política. Obrirem la invitació pública a la fi de juny, però començarem a guardar la data.