Aquest salt de la concepció a l'execució de les pedrades ha condicionat, més de l'esperat, la vida de Beñat Iturrioz, Jaione Irazu i Oskarbi Sein. Al final, durant nou anys, Katihotsak al costat de la resta de companys de Lògia, han passat un munt d'hores escrivint guions, preparant gravacions, fent disfresses, lligant a la gent, i, una vegada completades les pel·lícules, projectant pels pobles en sales, imprimint samarretes de marxandatge, venent, oferint entrevistes. En la trilogia Ataun of the dead han ressuscitat personatges històrics bascos i han portat a la pantalla guerres entre zombis. Ens han rebut en l'Iturola d'Hernani, dos d'ells en un espai que han començat a treballar recentment –també en el sector audiovisual–, i hem fet un repàs de les vivències d'aquests anys, a través dels buits que han deixat els trens de totes les classes –de rodalia, estatals, carregats–.

Fa nou anys que estàveu catalogant dòlmens se us va ocórrer la idea de formar la trilogia.

Beñat Iturrioz: Sí, Xabier Padin i jo treballàvem amb arqueòlegs suhar. Estàvem en Ataun buscant dòlmens, seguint localitzacions GPS, veient en quin estat estaven, traient fotos... I clar, quan passes vuit hores donant tornades pels matolls, quins feixos? Parlar de ximpleries. D'aquella època és Dead Snow, una pel·lícula sobre zombis nazis, però aquest gènere ens ha agradat sempre: Night of the Living Dead, Town of the Living Dead… Padine va dir que no es feien pel·lícules suficients sobre zombis. Els dos hem estudiat història. Llavors se'ns va ocórrer la trilogia: en la primera va ressuscitar Zumalakarregi, en la segona el lehendakari Agirre contra Zumalakarregi i en la tercera Sancho el Fort. Hem fet un petit esbós i aquest envit ens ha portat fins aquí. El camí ha estat llarg.

Pensar, tirar… és realment sorprenent.

Oskarbi Sein: Beñat té la capacitat d'atreure a la gent. Qualsevol no ho aconseguiria, però si BEÑAT comença amb un projecte, segur que es farà realitat. I la gent de voltant ens va seguir, perquè som una mica ximples…

El doctor B. Iturrioz: Entre els pingüins sempre hi ha un que es tira pel penya-segat per a fer un forat en l'iceberg i arribar a la mar. El primer sol ser un suïcida i després li segueixen els altres.

Jaione Irazu: Per a mi el més important és el primer que li segueix. Perquè crea l'entorn que segueix al que tira la pedra.

Això és el que diu el famós vídeo How to create a movement: que el primer seguidor és el més important per a crear el moviment, més que el líder.

J. Figuri's: Els creadors i les idees genials estan mitificados. Les idees són comunes a tothom, però cal fer un esforç per a dur-les a terme, cal ficar les hores. Li dono molt valor, perquè jo no faig molt esforç (rient).

Oh! Sis: No tenim formació professional audiovisual, però sempre hem estat molt aficionats al cinema. La llavor era allí. Com va tenir eco Ataun of the dead, intentem fer millor la segona.

El doctor B. Iturrioz: El més trist és que la primera va tenir un ressò. Això demostra el que ocorre en la cultura basca. Cridar l'atenció d'aquest dejeccions significa que no hi ha res (riu).

Si per a fer una bona pel·lícula en basca cal fer quinze dolentes, sembla que esteu disposats a fer aquestes quinze dolentes.

El doctor B. Iturrioz: És una combinació de dues teories. D'una banda, no sé qui va dir que el 95% de la producció cultural és escombraries. El 5% restant és, per tant, una joia. Si tens un camp de mil hectàrees plagat de fulles de trèvol, és més fàcil trobar un trèvol de quatre fulles. En canvi, en el test de la teva casa no trobaràs gens semblant. Com més es produeix, més probable és que es produeixi gens bo estadísticament. D'altra banda, com tota l'energia de l'univers s'equilibra, l'energia negativa que generem es converteix en una altra part positiva. Estem fent el mal pel bé. Si nosaltres fem moltes coses dolentes, aquí algú dels voltants crearà una obra mestra. En altres paraules, estem escrivint l'obra mestra d'Harkaitz Cano, mitjançant osmosi inversa.

No us poseu ara en aquesta humilitat...

J. Figuri's: Jo valoro el que hem fet. En primer lloc, perquè deixa en evidència el buit existent. I perquè obre una porta a qui vol fer coses semblants. Gaudeixo com a espectador. Se situa la trilogia en la zona en la qual se situa, però abans no hi havia cap en basca. A més, tot està fet d'un mode natural, sense pretensions ni ambicions.

El doctor B. Iturrioz: El que fem està més prop del teatre popular o de la pastoral que del cinema. En aquestes ocasions la gent participa perquè vol, s'ensenya en la plaça del poble, la gent el veu… També té molta feina d'auzolan: la gent ve a ajudar-los en el seu temps lliure, els donem menjar i de beure. La indústria cinematogràfica no funciona així.

Oh! Sis: Record que estrenem la primera pel·lícula en un bar. Pensàvem que només nosaltres la veuríem. No pensàvem que la tiréssim en cap altre lloc. Però es va obrir… no perquè el producte fos bo, sinó perquè omplia un buit.

J. Figuri's: En Zuberoa ens explicaven com han de crear allí tota la seva activitat cultural, perquè estan fora de tots els circuits culturals. Cant, pastorals, teatre… tot. El poble crea per al poble. Aquí no estem tan fora del circuit com ells, però en basc no hi ha res com aquestes pel·lícules. Hi havia un buit, sí, però no el vam fer. Això és una lectura posterior.

El salt d'Ataun of the dead a Joxean’s Hil Eben és evident, almenys en termes de qualitat audiovisual.

El doctor B. Iturrioz: Hem intentat no repetir en la pròxima vegada les deficiències observades en cada pel·lícula. L'idioma, el gènere, la territorialitat… Amb Ataun of the dead vam ser al Festival Zinegin d'Hazparne, on fan un joc anomenat zinequiz. Una de les preguntes suggeria que en la nostra pel·lícula no existia Iparralde. Això té una explicació: El nord era França en l'imaginari de Zumalacárregui. Hi havia Vascongadas i Navarra, i ja està. No era molt coherent ressuscitar al tipus i posar-lo a la parla dels set territoris. En canvi , Napardeath comença a Vitòria-Gasteiz, es desenvolupa a Navarra, passa també per Baixa Navarra i Zuberoa…

Oh! Sis: A més, a diferència de la primera pel·lícula, per a fer Napardeath hem conegut a gent dels set territoris, la qual cosa ajuda a tenir en compte aquestes coses.

A alguns personatges històrics els ha canviat el gènere.

El doctor B. Iturrioz: Una altra cosa que ens deien és que no hi havia suficient presència de dones. Ni com a personatge històric, ni com a personatge secundari. No ha estat un repte qualsevol: d'una banda, perquè és difícil concebre molts personatges històrics femenins i, a més, perquè esperes que la gent els conegui. Fa temps que vam estar preguntant en grups feministes quins personatges podíem portar. Clar que no volíem portar-ho a qualsevol. En Napardeath hem inclòs a Catalina d'Erácoro, una figura conflictiva, i quan hem tingut ocasió hem convertit als homes en dones, com Sancho el Fort és dona. D'altra banda, al cinema és habitual que hi hagi més homes en l'equip tècnic i més dones en el maquillatge. En el nostre cas, la majoria dels equips de treball i els animats com a extres han estat homes, i hem hagut de fer un esforç especial per a donar-li la volta a això, encara que no ho hem aconseguit del tot.

Si no ens imaginem, ens imaginaran els altres. És el que vostès han dit.

El doctor B. Iturrioz: La història l'escriuen els historiadors, o els contrabandistes, però els vencedors, en qualsevol cas. Sovint els historiadors es consideren apolítics, però el que escriu la història està fent política, està contant un relat. Hem volgut fer el mateix exercici que Agosti Xaho. Durant les guerres carlistes va estar a Navarra i va entrevistar a Zumalacárregui. Aquí apareix Zumalakarregi, abertzale, nova esperança basca, etc. Posteriorment s'ha demostrat que la conversa no es va produir, que va ser inventada per Xaho. Ens interessen més els mites que la realitat, per a després alimentar al nostre poble amb ells. Ens és igual si són reals o falses. Què ha succeït realment en la història, qui sap? No ens basem en la legitimitat històrica per a justificar el que som. Som euskaldunes perquè així ho volem.

Santi Leoné apareix en la pel·lícula, i ell també diu una cosa així en el seu intent per una Euskal Herria imaginària: Que Euskal Herria és inventada, i que existeix precisament perquè s'ha inventat.

El doctor B. Iturrioz: Sí, així és. El cinema té una força especial per a això, el que es conta en les pel·lícules sol quedar en l'imaginari de la gent. En la paràbola de Sancho el Fort escrita per Mark Legass s'explica com Sancho el Fort és alhora una figura mitificada per l'esquerra abertzale i l'espanyolisme. Suposadament, va ser ell qui va portar cadenes a Navarra. Per contra, el Sancho el Fort que retrata Legass és un tipus que bevia vi a la Granada, que es burlava dels bordells, a qui el poble no li importava... I quan van atacar a Vitòria a Granada, no li va importar molt perdre-la. Legass fa una crítica a la mitificació de la història, i nosaltres també. Per això el Sancho el Fort de Napardeath mesura metre i mig, encara que en realitat és superior als dos metres.

Vau començar la trilogia amb afició, però s'ha convertit en alguna cosa que et lleva gairebé tot el temps lliure –projeccions, entrevistes, etc.–. Es fa pesat?

Oh! Sis: Jo, per exemple, no volia fer aquest tercer (rient). A mesura que s'acostaven les dates, pensava: “Joxean’s Hil Eben va ser una bogeria, ens ficarem en preciosos fang”. Però calia fer-ho. Després ens ho passem molt bé i quan veus el producte et sents orgullós. El que creguis t'omple. A més, quan un dona baixades, un altre tira i basta.

El doctor B. Iturrioz: Sí, començant per Napardeath ens produïa una mica de mandra. Però teníem un deute amb nosaltres mateixos, i a més la gent ens estava pressionant, “a veure quan feu la tercera”.

J. Figuri's: Ara tenim el procés fresc, però a poc a poc, amb la distància, potser canviem la perspectiva i oblidem el dur que ha estat.

Oh! Sis: Crec que aquesta vegada no se'ns oblidarà (rient).

Un últim missatge?
El doctor B. Iturrioz: No hi haurà quart.