Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"No sé si som crispetes..."

  • Un document de 1822, conservat en l'arxiu de l'Ajuntament de Bera, posa de manifest la realitat que amagaven els preceptius documents oficials: en les institucions locals era impossible parlar en basca per a “entendre'ns millor”. Línia a línia, es poden desgranar les problemàtiques socials i lingüístiques dels ciutadans que acabaven de sofrir la guerra, en un preciós basc.
Bera. Edward Hawke Locker marrazkilari ingelesak 1813an eginiko grabatua. Eskuizkribua idatzi zenean, oraindik ere jasaten ari ziren Frantsesteak (1808-1814) eskualdean eragindako kalteak. (Irudia: ZM Museoa)
Bera. Edward Hawke Locker marrazkilari ingelesak 1813an eginiko grabatua. Eskuizkribua idatzi zenean, oraindik ere jasaten ari ziren Frantsesteak (1808-1814) eskualdean eragindako kalteak. (Irudia: ZM Museoa)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'estiu de 1981 ens va portar una petita sorpresa. Dins del programa anual que l'Ajuntament publica per a anunciar els sanestebanes de Bera, en el suplement que també se'n diu Berako Oihua, juntament amb textos escrits sobre hunta i allò per part dels veïns amants de la llengua, va arribar un vell escrit en basc, sense cap nota, ni qui ho va introduir, ni d'on era pres, ni per què entrava en ell: “Uscaldunac gara ezquero, a les sales arquitectòniques som guciyec, uscaraz esplicatcia ens ha semblat, ple de respecte, avui tratatcera duayen asuntuba, elcar obequi adituric, acertatceco. Aiñ andiya i importantia és, al nostre entendre, l'assumpció que tenim en l'art de l'escu, on les acertatciac o utseguitiac ecarri biartio Veraco, probechu larriyac o calte lastimagarriyac”.

Era un text antic, sí, de 1822, data en la qual va arribar, però tan anyenc i amb la fotografia de l'original es podia llegir amb facilitat. En un basc bell i, a més, no era un text religiós, ja que els sis signants proposaven els criteris a tenir en compte per a l'elecció de la barbera local (el metge): “Es tracta de Barberá. Es tracta, la salut o l'eriyotcia delictiva dona oficiyo aduba artaz…”.

Vint anys després va venir el treball Textos històrics de l'Administració civil d'Imanol Treviño, una extensa col·lecció de textos escrits en basc al llarg de la història, la cerca de l'investigador i el resultat d'una rica recopilació. En l'arxiu municipal de Bera també es trobaven alguns d'ells, però no el que aquí s'esmenta.

No se sap exactament en quin any la bibliotecària de la UPV/EHU va estar explorant la col·lecció de documents de l'Ajuntament de Bera. Sens dubte, això que ara hem portat a col·lació no seria amb els altres, perquè ell ho hauria fet mirar. On estava o qui ho tenia? Actualment es troba en l'arxiu de Bera, tal com hem pogut comprovar posteriorment.

Curiosament, a hores d'ara dels sanesteban no hem percebut el ressò d'aquest manuscrit que fa gairebé quaranta anys va entrar en totes les cases del poble. En el Dipòsit de Clàssics de la web Armiarma no apareix, i en els altres tampoc hem vist rastre d'això. I hem decidit publicar-ho.

Dirigit a tota la ciutadania, tant propietaris com inquilins

Sis homes signen el text. Tres d'ells eren servidors de l'església, el rector del poble, Juan Estevan Irazoqui, i dos sacerdots del poble, Martín Josef Hualde i Juan Esteban Garmendia –quant a l'escriptura, aquest és l'autor–; un dels tres restants, militar, que posseïa un grau bastant alt, Gregorio Echegaray, i els altres dos, Garevan Echenxipia, el fill major del palau.

Els sis van congregar els seus noms i van dirigir una declaració conjunta a tot el poble. “Alcate, Regidor, Veí i Veracuac”. És a dir, l'alcalde, els regidors i la resta de la ciutadania: els propietaris de la casa (veïns) i els que no tenen casa pròpia, els inquilins (habitants).

Malgrat ser un text civil, en l'estil retòric, l'escrit fa olor de predicació, com si es disposés a llegir-lo des del púlpit, però llegint el que posa en les primeres files és clar que era per a un altre fòrum de debat: aquesta sala havia de ser la sala de la Casa Consistorial. Precisament allí es van reunir per a celebrar la reunió de l'Assemblea General, tal com s'ha constatat en un altre document d'arxiu.

Barber bo, solter o no

Els signants van pensar que havien de fer alguna cosa abans, atès que el poble de Bera tenia un seriós problema: el metge de la localitat, Juan Manuel Moleda Lostra de Zugarramurdi, va morir inesperadament jove. El que omplia el seu buit havia de ser ràpidament triat. La mort del doctor es va produir el 26 de desembre de 1821 i l'escrit és del 12 de gener.

El metge, que ja era viudo, semblava tenir ben bé una jove filla al seu càrrec. Pel que sembla, al poble alguns pensaven que aquesta circumstància havia de ser tinguda en compte per a triar a la nova barber i que caldria portar al metge solter perquè fos també veí de l'orfe –viatger per a la vida–.

Després et dirà que algunes de les persones d'avui dia, suposadament sàvies, ens han deixat aquí durant segles podrir el basc en un racó, que el basc s'ha utilitzat cada vegada menys per la nostra voluntat, per la nostra pròpia voluntat, “perquè el poble no aprecia tant el basc”, com deia Gandiaga.

Els signants del text reconeixen que també s'uneixen a la voluntat d'ajudar a la pobra filla, però consideren molt perillós confondre aquest desig d'ajudar amb el procediment d'elecció del metge. En la seva opinió, caldria tenir en compte altres raons. En certa manera, calia garantir que fos el que s'ocupés de la salut dels ciutadans, i sobretot un bon metge: “…un barber yaquintsu, practicu i experiment, i als hospitals d'albacione múltiples icusi i icasi tubena”.

“Necazale miserable desencadenat mediyoric”

A més, els signants ens informen sobre la situació de les arques municipals: “És Eguiya: la ribera és pobra arquitectònica: demborac, amb nostra desgraciya, tristiac dire. Envidiya andi a alguns districtes com guc Erribera aldeco Vera, si en les ceñas la renda és bona, eztire gutiyago Barber onac i famatubac: com són en Caresa, Tafalla, Peralta, i guisa unetaco bertce anitca. Écin compara guitezque erriya equin unces.”

El daltabaix econòmic que l'Afrancesat (1808-1814), que encara sofria, va provocar a la comarca, ha estat citat en més d'una ocasió per historiadors de l'exterior i del poble.

Així, apareixen en la defensa dels pobres. Cal triar un bon metge, que estigui a l'abast de tots els ciutadans. Els rics no es preocupen tant, si poden, però els que no tenen: “El bé de Cé en la ichi, si en Biartce hi ha un bon Barber, l'Ecarrico du campotic almenys, un miserable biño necedor serà mediyoric”.

En basc, per a entendre'ns millor

Deixant a un costat els matisos que ens aporta el text, els signants ens fan una dura declaració en el mateix principi de l'escrit, bella i cruel.

En concret, en la introducció del text justifiquen per què han decidit donar explicacions en basca: “Uscaldunac gara ezquero…”. És a dir, van decidir parlar en basc, per a entendre's millor, ja que el basc els donava la seguretat de no tenir malentesos entre ells. Se sentien obligats a explicar-los en basc, però “plens de respecte”, perquè sabien que no era norma –que era diferent–, i perquè no volien que ningú els tirés el guant.

Després et dirà que algunes de les persones d'avui dia, suposadament sàvies, ens han deixat aquí durant segles podrir el basc en un racó, que el basc s'ha utilitzat cada vegada menys per la nostra voluntat, per la nostra pròpia voluntat, “perquè el poble no aprecia tant el basc”, com deia Gandiaga.

Barber euskalduna

Izkribuak ez dakar sendagile lanpostua betetzeko hautagaien hizkuntz eskakizunen gaineko aipamenik, baina udal artxiboan bildurik dauden agirietan –horiek denak gaztelaniaz– ikusi dugu oposizioa egin zela Iruñean, bi hautagairen artean bat hartzeko, eta Pedro José Goizueta Alcasena hautatu zutela, sortzez lesakarra eta Igantziko sendagilea zena (eta ezkondua!); bertze hautagaia Manuel López zen, ez dakigu nongoa.

Nekazari nafarrak XIX. mendeko lehen erdialdeko grabatuan.

Epaileen iritziz, bietako edozeinek ongi beteko zuen sendagile lana, baina Berako Udalaren borondatea kontuan hartuz (“…con arreglo á los deseos de Ayuntamiento para el mayor acierto en la eleccion, y mas escrupuloso informe…”), lesakarra hobetsi zuten. Ez dute zehatzago argitzen hautespen horren arrazoia, baina litekeena da, hain zuzen ere, haren euskalduntasuna kontuan hartu izana, zeren geroagoko bertze agiri batean, Berako Udalak 1831n bertze mediku bat hautatu behar izan zuen garaian, espresuki aipatzen baita hautagaiek euskaldunak izan behar dutela: “…los pretendientes deven poseher el idioma bascongado…”.

Izkribua osorik eta hizkuntz azterketa ere bidean

Herritarrei zuzendurik eta herritar guziek ulertzeko asmoz eginiko euskarazko testua izanik, izkribuan bertako hizkera erabiltzen saiatu izanen ziren, nahitaez. Sinatzaileek izanen zuten horretarako gaitasunik aski, seiak Beran jaioak baitziren, elizako datuen artxiboan ikusi dugunez.

Hori kontuan hartuz, interesgarria litzateke hizkuntzaren aldetik aztertzea eta alderatzea lehendik bilduak diren garai bertsuko idazki zibilekin nahiz erlijiosoekin –Berakoak zein ingurukoak, mugaren bi aldeetakoak–,  bai baitira halako bat baino gehiago.
Horretarako, izkribua osorik laster argitaratuko da aldizkari espezializatuan, eta Ekaitz Santazilia hizkuntzalari adituaren iruzkina ere agertuko da bertan, halako eginkizuna ez baitago gure esku, zeren hori bailitzateke, izkribu zaharraren egileei ikasi diegun erranera ederra baliatuz,  “…sagar omuac escatcia bezala elorriyari…”.


T'interessa pel canal: Euskararen historia
'Bizkarsoro' arriba als cinemes donostiarres gràcies a la col·laboració de Bagerá, l'Ajuntament i SADE
La pel·lícula Bizkarsoro (Josu Martínez, 2023) es projectarà als cinemes de Donostia-Sant Sebastià a partir d'aquest divendres (dia 22) i, segons ha explicat Iñaki Elorza, de SADE, es projectarà en principi durant unes dues setmanes i, si té èxit, més temps. Així ho... [+]

Joseba Lizeaga: “Iruña-Veleiako polemikaren oinarrian grafitoetan topatutako euskararen zantzuak daude”

Urriaren 26an Iruña-Veleia Argitu, ez suntsitu jardunaldian Zenbat esku daude Iruña-Veleian aurkitutako ostraken testuetan? ponentzia aurkeztu zuen Joseba Lizeagak


2024-10-22 | Julene Flamarique
Troben en una mina de Lantz la possible inscripció en basca de l'antiguitat
L'equip de recerca de la Direcció General de Cultura del Govern de Navarra ha transcrit els símbols trobats com “ikae” o “igae”. Els investigadors apunten al fet que podria tractar-se d'una inscripció "vascófona" de fa 2.000 anys, però l'escàs coneixement de les... [+]

4 d'Iruña-Veleia Congrés: il·luminar, no destruir

“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]


2024-10-02 | Cira Crespo
L'anell dels bascos

Avui dia, totes les jerarquies que s'han construït en el nostre món són el resultat d'un procés de colonització mundial. Aquestes jerarquies globals de dominació estan formades per altres jerarquies més específiques entrellaçades, és a dir, clàssiques, ètniques,... [+]


Pamplona-Veleia, fa 18 anys

Al juny de fa 18 anys comencem a conèixer els grafits d'Iruña-Veleia. Una bona notícia per als bascos.

Però la situació actual no és tan satisfactòria. D'una banda, la Diputació Foral d'Àlaba (DFA) diu que tots els grafits són falsos, i que els que pensen d'una altra... [+]


2024-05-28 | SOS Iruña-Veleia
Premi Euskadi de Recerca de Joaquín Gorrochategui

Com hem sabut, Joaquín Gorrochategui ha estat guardonat amb el Premi Euskadi de Recerca 2023. SOS Pamplona-Veleia manifesta mitjançant aquest document la seva disconformitat i malestar. En la nostra opinió, el lamentable paper que ha jugat el catedràtic en el cas... [+]


Eguneraketa berriak daude