Què és caritat?

Una forma de relació entre dues persones, basada en la desigualtat: una dona alguna cosa a l'altra, però la segona no pot donar res al primer i es crea una relació jeràrquica unidireccional.

I quina diferència té amb la solidaritat?

La solidaritat es caracteritza per la igualtat entre les dues parts.

En el vostre llibre denuncieu el “frau de la bondat” que hi ha darrere de la caritat institucional. Per què?

Etimològicament en anglès [idioma original del llibre], els dos termes es basaven en una sèrie de relacions socials de proximitat entre persones del mateix nivell, amb la mateixa arrel de la “bondat” (kindness) i la “família” (kin). Però en el segle XVII, amb l'aprovació de les Lleis dels Pobres a Anglaterra, la caritat es va institucionalitzar fent el salt de la bondat a la caritat. A la gent li sembla terrible denunciar la caritat, però quan es tracta d'un fenomen institucionalitzat, quan entren en joc l'humanitarisme, la filantropia, l'altruisme i els celebrities, es basa en una relació totalment desequilibrada.

És possible la bondat privada en una organització social i econòmica amb una estructura injusta?

Sí, perquè som una espècie social. Per exemple, el jugador de futbol americà Colin Kaepernick és molt ric, però fa moltes iniciatives solidàries. Sense ètica no podem tenir societat, perquè sense ètica és impossible un contracte social, però aquest contracte està trencat avui dia, perquè l'aspecte quantitatiu ha prevalgut sobre el qualitatiu. Per tant, diria que no és impossible, però sí molt difícil, i que la bondat sempre està molt unida a l'ètica.

En el llibre vostès defineixen l'humanitarisme com a caritat institucional. Per què?

El propi Collin Power, ex secretari d'Estat dels EUA, va reconèixer que era una arma dels governs, ja que és controlada pels governs. Et dona l'oportunitat d'entrar en països com Indonèsia després del tsunami o el terratrèmol d'Haití; l'humanitarisme de Clinton, per exemple, ha construït hotels de cinc estrelles a Haití i fàbriques de roba barata. I això és explotació.

Quina funció té la caritat en l'ordre capitalista internacional?

D'una banda, ajuda a la gent a sentir-se bé amb si mateixa i no pensa molt en el sistema absolutament destructiu que tenim. A nivell global, serveix per a cobrir moltes coses. Quan li dones diners a Creu Roja penses que faran alguna cosa amb aquests diners, però no preguntes a on va aquests diners: ho ingressen en el seu compte per a pagar als treballadors i la seva pensió de jubilació. Només perpetuen l'estat de caritat.

Últimament s'ha parlat molt de les donacions realitzades per Amancio Ortega per a la compra d'equipament mèdic. Què opines?

Bill Gates també juga de la mateixa manera: reparteix xarxes contra els mosquits a Àfrica i aplaudeix a tothom, però aquestes xarxes cal mullar-les en l'insecticida, una solució cara per als pobres. Al costat d'això, és molt més barat invertir en salut pública i aigua potable neta. No oblidis, a més, que Gates té el monopoli de la recerca sobre la malària i, en conseqüència, la seva enorme capacitat d'influència en l'Organització Mundial de la Salut.

I què et semblen les iniciatives de TV3 o Maratons d'ETB?

No soc molt aficionat. Funcionen com la caritat dels celebrities. Hi ha bones intencions darrere, però són una eina per a mantenir la societat com la que tenim, com posar una tireta a un greu problema. La gent té la falsa sensació que està fent alguna cosa i se sent millor, però de per si mateix estan perpetuant el sistema.

En lloc de la caritat, proposen la renda bàsica universal com a recepta per a fer front a la desigualtat. Com creuen que és viable sense tocar la propietat dels mitjans productius?

La renda bàsica universal es pot finançar via imposats. Tots els ciutadans rebrien la mateixa quantitat. Suposem 600 euros al mes, tant pobres com rics, però aquests últims pagarien més imposats. Els estudis sobre la renda bàsica universal posen de manifest que no és necessari tocar l'Estat del benestar, sinó que la renda bàsica la consolida.

Tenint en compte que la pobresa i la desigualtat són imprescindibles per a sostenir aquest sistema, com creu que es pot establir una renda bàsica universal, sense tocar les bases del sistema?

Té vostè raó, les traves per a la implantació de la renda bàsica no són econòmiques, són polítiques. Com aconseguir-ho? Aquesta pregunta es pot fer sobre totes les iniciatives per a aconseguir una societat més justa, per la qual cosa cal lluitar per la renda bàsica de la mateixa manera que es lluita per millorar la situació de les dones, les persones refugiades, les escoles…