El ministre de Medi Ambient de Malàisia, Yeo Bee Yin, ja va advertir al maig: “Els països desenvolupats són els responsables dels temes que ens envien”. No sols es referia als Estats Units o Austràlia, sinó que els malaisis havien enviat cinc contenidors d'escombraries a Europa per una suposada companyia de reciclatge espanyola, que no han esmentat cap nom, per considerar-los substàncies legalment prohibides. És a dir, introduir contraban, declarar que porten una cosa –plàstics reciclables– i deixar unes altres molt diferents –escombraries de plàstic no reciclable–.
La corresponsal de The Guardian, Hannah Ellis-Peters, ha explicat que “en els últims temps han estat els ports de Filipines, Indonèsia i Vietnam els que han estès a Malàisia els abocadors tòxics de plàstic enviats des dels EUA i Europa fins a omplir-los de contenidors no desitjats en el ric Oest”.
Sembla que els destinataris s'han cansat, i ara s'han difós notícies de viatges inversos, que els països del Sud-est asiàtic han començat a retornar escombraries als seus amos. Tailàndia, Malàisia i Vietnam ja han resolt noves lleis en aquest sentit.
Al maig, el president de Filipines, Rodrigo Duterte, va amenaçar al Canadà amb tallar les relacions diplomàtiques si el Govern d'Otawa no acceptava tornar a casa amb 1.500 tones de desaprofitaments que transportaven a bord de 69 contenidors i que els canadencs havien traslladat a Filipines entre 2013 i 2014. No sols això, sinó que si el Canadà no s'afanyava a fer això, els filipins mateixos s'emportarien aquestes escombraries fins a la costa del Canadà i les submergirien allí: “Filipines és una nació sobirana independent i cap altra nació ho usarà com a escombraries”.
La font de la inquietud la va resumir el mes de març passat ARGIA de la manera següent: “Pequín diu a Occident: ‘Podeu ofegar-vos en els vostres plàstics bruts’. Pels anys de 2018, la Xina va prohibir la importació de 24 tipus de residus. Des de l'endemà, els magatzems de residus, en teoria curulles d'Europa i Amèrica del Nord, són reciclables i ni les autoritats ni les empreses encerten a què fer a curt termini, sobretot amb restes de plàstic, ja que la Xina va absorbir la meitat de les exportacions de residus de tot el món.
Després que la Xina tanqués l'accés als seus ports, les grans multinacionals que operen en les contractes públiques a Occident van començar a buscar bojament un lloc per a les seves escombraries, amb la gestió dels residus a canvi de diners públics. Es van dirigir a altres països del Sud-est asiàtic, travessant bapores carregats d'escombraries per la seva proximitat a Hong Kong i la seva condició de paradís fiscal.
Per a entendre la grandària de la inundació d'escombraries, Malàisia, segons dades de Greenpeace, ha passat de recollir 168.000 tones d'escombraries en tot el 2016 a recollir 456.000 en els sis primers mesos de 2018, la majoria procedents d'Alemanya, Espanya, França, Austràlia i els Estats Units.
“Són molts els que pensen –ha escrit Ellis-Petersen- que no hi ha una altra manera d'obligar els països occidentals a fer front als seus problemes, sinó de carregar als països en el camí del desenvolupament”.
Empipament contra els balafiadors
Per a operar en el contraban d'escombraries amb l'excusa del reciclatge, les companyies estafen el que s'estableix en el Tractat de Basilea de 1989. En aquell tractat, l'ONU va prohibir l'enviament de residus perillosos a països pobres, però en moltes ocasions s'exporten declarant etiquetats com a “articles reciclables”.
Precisament, en el congrés celebrat al maig a Ginebra s'han introduït algunes novetats al Tractat de Basilea amb el vistiplau dels líders dels 180 països: han creat una secció de plàstics perillosos. Si fins ara els plàstics estaven en un únic apartat, a partir d'ara seran plàstics o no perillosos, perillosos o especials.
Les notícies que s'han difós durant aquestes setmanes han mostrat la punta d'un iceberg gegant que la indústria amaga, amb la complicitat de les autoritats i de molts universitaris. La cosa és que en el món només es recicla un 9% del plàstic total que produeix la indústria i molts altres acaben en països remots per acumular en abocadors terrestres o per no cremar lleis ni controls, emetent fums molt verinosos.
Encara que molts temes mediambientals són trending TOPIC a Occident, els moviments de protesta als països pobres més afectats per la indústria i el consum massiu arriben poc als Estats Units o Europa.
Aquest mateix any també va haver-hi protestes a Indonèsia, quan es va descobrir que en el port de Batam portaven acumulats més de cinc mesos 60 contenidors de residus tòxics. Yuyun Ismawati, membre de BaliFokus/Nexus3, declara: “Això ha d'acabar. Amb gran hipocresia, els països més rics es fan famosos davant el món mostrant que tenen bones gestions de residus, mentre que a nosaltres ens enverinen i a més ens acusen de contaminants. Pocavergonyes! Veniu a netejar les vostres brutes i pareu de generar tantes escombraries”.
A l'abril GAIA, la coalició Contra la Incineració i A favor de les Alternatives, va explicar en un extens dossier com es veu l'assumpte des del Sud: “Discarded. Communities on the frontlines of the global plastic crisi“ (Tirats a les escombraries. Les societats que treballen en el front de la crisi global del plàstic).
Membres de moviments que lluiten contra l'ecologisme o la injustícia, es troben de totes les classes en la necessitat de defensar la seva vida. A més de les protestes escrites o de carrer, que són capaços d'utilitzar les noves tecnologies i les xarxes socials, trobant i fotografiant abocadors il·legals o de reciclatge de mala herba a través de drons, mapeando en Google, etc. Tal vegada aquest ressò hagi forçat als governs a demostrar que estan fent alguna cosa.
D'altra banda, els enfrontaments s'han multiplicat entre els qui treuen diners des de lluny i els qui sofreixen danys per contaminació, que en pocs anys han vist empitjorar la seva qualitat de vida. El conflicte també ha causat víctimes mortals.
Un pagès de Tailàndia, malalt de la crema de desaprofitaments estrangers en el dossier de GAIA, tenia el següent missatge per a les gents d'Occident: “Sou orgullosos. No tireu als salvatges anés del vostre país. Són les vostres escombraries i sabeu que són tòxiques. Per què han d'apilar-los a Tailàndia?”.
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià va anunciar en el ple del passat dijous que augmentarà la taxa d'escombraries un 26,5% a partir de gener de 2025, al·legant que la Llei 7/2022 de Residus obliga a això. Eguzki, per part seva, ha denunciat que la llei només s'aplica en... [+]
Agost és el mes de les vacances per a moltes persones, incloses les que governen. I, no obstant això, és habitual aprofitar el mes d'agost per a tractar alguns temes sense molt de soroll, encara que de gran importància.
És el que està succeint amb el projecte de... [+]