Euskal Herrian Euskaraz ha organitzat, al costat del manifest, un vídeo-documental d'uns deu minuts de durada. Dels centenars d'entrevistes que el projecte Ahotsak ha realitzat a gent adulta, EHE ha recopilat acudits relacionats amb l'opressió lingüística. Diversos joves han vist els testimoniatges d'aquests euskaldunes i els membres d'EHE s'han quedat sorpresos en comprovar que per a la majoria dels joves aquest tipus de successos són desconeguts.En el vídeo es narra la persecució que van sofrir fa poques dècades els bascos, sobretot a l'escola, i no es refereixen a l'opressió de fa segles, sinó a la d'ahir al matí. Urko Aierbe ha mostrat la seva preocupació: “Hem de reflexionar com a poble sobre com estem fent la transmissió de la memòria, a més de transmetre el basc com a eina de comunicació, l'entorn de la llengua, per dir-ho d'alguna manera, no l'estem transmetent, o almenys no l'estem transmetent com cal”.

És també llengua en el conflicte basc

El manifest se centra en la veritat, el reconeixement i la reparació, i els tres conceptes són els tres elements que s'aborden en el debat del relat del conflicte basc. Volen treballar de la mateixa manera la violència, l'opressió per la llengua. Dins d'aquest àmbit que es denomina conflicte basc, per exemple, el moviment feminista ha començat a fer la seva lectura, a treballar i exigir la seva veritat, el seu reconeixement i la seva reparació. EHE reclama el mateix respecte a l'assetjament a la llengua. Aierbe no creu que sigui raonable establir comparacions entre els diferents tipus de violència, “però amb aquesta mena de treballs es veu que la violència ha estat multipartita i que els tres conceptes són útils en tots els camps”.

Per a què recordar-ho?

Saber el que ha passat serveix per a explicar la situació actual, segons EHE. Perquè la situació actual del basc i dels bascos no és fruit de la casualitat, sinó d'algunes decisions i mesures. Quines decisions i mesures s'han adoptat, qui les han adoptat, com s'han dut a terme, quines conseqüències han tingut, és imprescindible per a entendre el que s'ha fet avui.

I després de la veritat arriba la confessió, el reconeixement del mal causat. Que els agents ho reconeguin: “Utilitzem la violència, fomentem la substitució lingüística i el conflicte lingüístic per a substituir el basc pel castellà o el francès”. Els impulsors del manifest saben molt bé que no es dirà una frase així: “Especialment, els dos estats estan prenent mesures en el camí de la substitució del basc. Reivindiquem el reconeixement sabent que no arribarà”.

Veritat, confessió i després reparació. L'objectiu d'EHE és posar l'accent en aquest tercer concepte, ja que conèixer el succeït ha de servir per a treballar de cara al futur, per a definir la política lingüística. Així diu Aierbe: “L'única reparació és la de reeuskaldunizar Euskal Herria, que les persones que volem viure en basca puguin fer-ho sense cap mena de barreres ni limitacions. Quan diem “Reparació” no volem dir que ara és tornar a la realitat lingüística de no sé quants segles. Ara, aquí, hi ha moltes llengües i els que vivim aquí hem de decidir com organitzar les llengües. En la nostra opinió, el basc ha de ser, inevitablement, l'eix”.

Poca atenció encara

Cadenes trencades de basca. Memòria de l'opressió lingüística (Dabid Anaut, Euskal Memòria Fundazioa), proves per a l'Autòpsia de Koldo Izagirre (Susa), El llibre negre del basc (Ttarttalo) de Joan Mari Torrealdai... hi ha literatura assetjada, hi ha testimoniatges de bascos que han sofert violència. Una altra qüestió és el grau d'extensió del que hi ha, el grau d'arribada a la ciutadania basca. EHE té dues preocupacions pel que fa a la divulgació del succeït. D'una banda, qüestiona l'atenció que l'educació i els mitjans de comunicació posen a la transmissió de la memòria. D'altra banda, encara hi ha agents, partits i institucions que han impulsat les polítiques linguicidas, “i a ells no els interessa explicar-ho, pitjor encara, donar la volta al discurs i als bascos ens acusen d'imposició”. D'altra banda, EHE creu que en el sector acadèmic no se li ha prestat la deguda atenció, “nosaltres hem fet aquest senzill projecte per a poder mirar cap endavant”.

Testimoniatges sobre opressió

Els següents passatges procedeixen de la collita recollida pel projecte Ahotsak. El projecte, que té com a objectiu recollir el llenguatge i el patrimoni oral d'Euskal Herria, compta amb entrevistes a les generacions més madures. El grup Euskal Herrian Euskaraz ha explorat aquestes converses i ha triat passatges que representen l'opressió a la qual s'ha vist sotmesa per parlar en basca i els ha reunit en el documental Euskara sense fronteres.

Una vegada el meu germà i jo anàvem amb el meu pare pel carrer. Ell a nosaltres en basc, com sempre. Va arribar el falangista, un escarabat, no era un home gran, si el meu pare li ho va donar… Tenia una pistola. El meu pare es va donar una bufetada vergonyosa. El meu pare era un home valent, però nosaltres estàvem al nostre costat i crec que ell s'havia resistit per nosaltres. El porc li va dir: Parleu en cristià!”.

--------------------------------

A vegades al carrer diverses noies es negaven a jugar amb nosaltres. Tal vegada nosaltres, els de la campanya, no tan ben domesticats, enteníem una altra llengua, almenys teníem una altra llengua en la rèplica. Sofria en això. Sempre li dic a un amic (no parla basc): ‘Eres el millor amic, ens deixes jugar amb vosaltres’. Llavors em preguntava: Qui soc jo llavors? Com jo els altres! De campanya i euskaldunes. Una mica més a baix”.

--------------------------------

Dues persones anaven parlant i una d'elles es va col·locar davant nosaltres. ‘Senti vostè, parli si us plau en cristià’. En cristià? Som cristians’. ‘Perquè parleu en cristià!’ ‘Parlem en basc, però som cristians’. I de nou: Parli en cristià! i ens vam anar. Els bascos no seríem cristians!”

--------------------------------

Vilatans burros! ens deien els del poble, els castellanoparlants vinguts de fora. Parlen com els indis! Sempre parlàvem en basc, no sabíem parlar en castellà, i sempre amb vergonya, a l'escola covarda. Quin aspecte han tingut! Fent rucs a nosaltres! Dient Boronos!”

--------------------------------

Em recordo d'una tia, què ha passat?, li vaig preguntar, mireu el que m'han fet! Ho van deixar en cascades, perquè parlava en basca”.

--------------------------------

Poseu les mans així i colpegeu, o preneu dues planxes de ferro o dos maons i tenir-los així durant una hora.Llavors es tractava de penes d'aquest tipus”.

--------------------------------

Jo era ‘la mestressa’. Anava poc a l'escola, però no era el més modest. Sense saber què sabia jo i què no, ‘a l'escamot dels maldestres’, em deixaven enrere”. Una vegada vam ser a Pamplona a
passar el dia, comencem a cantar en basc, i tots detinguts, les monges i tots. Des de llavors, no hi ha res en basc”.

--------------------------------

Jo i els altres tres ens agenollàvem tot el dia, perquè el meu pare ens deia que no ho féssim en castellà. Sí, de genolls. Si la mestra ens donava compte que no estàvem amb les idees dels espanyols... castigats”.

--------------------------------

Ens feia mal més el tracte que el càstig. Era molt trist, perquè no podies aprendre el que no podies fer. Què diria? ‘casolana ruca!’. Això dona molt dolor”. El meu pare i
la meva mare han anat a Sant Sebastià a pagar pel metge i perquè parlaven en basc”.

--------------------------------

La
mestra donava l'anell a un d'ells, i si l'altre era sorprès parlant en basc li lliuraria l'anell. La següent a l'altra, la següent a l'altra… L'endemà, en anar a escola, a qui has donat l'anell?, la mestra li preguntaria. Ell li ho diria a un, a un altre, i allí estarien tots castigats. Els nois colpejaven, colpejaven, així posaven els dits i de dalt a baix amb el pal”.

“L'assetjament lingüístic no apareixerà en les fotos”

Vostè mateix ha dit que no és el tipus de repressió més espectacular i terrible, per exemple, comparat amb la guerra. L'assetjament als parlants és més difús. És més difícil portar-ho a la primera línia?

No hi ha marques físiques que la guerra pugui deixar, com a morts o ferits. La persecució del basc no ens ha deixat aquest tipus de fotografies, sobretot tenim una petjada que s'ha quedat en la memòria de la gent. És més difícil de veure i potser més difícil d'explicar, però també és molt dur. La gent ho ha passat malament, vol parlar l'idioma i no pot, s'ha sentit marginada i menyspreada. És una cosa molt grossa. La petjada no es veurà en les fotografies, es pot recollir a través de testimoniatges. Cal parar esment.

En el documental que va presentar EHE, relaten amb desesperació el succeït, com si no s'haguessin adonat de la vulneració dels drets lingüístics.

Les generacions que van sofrir una forta repressió mostren una certa desesperació: així va ser, així eren les coses... Gairebé com si preferissin oblidar-ho. D'altra banda, la guerra ideològica coincidia amb el que van sofrir. Aquella lluita ideològica que venia del poder els va fer comprendre que el basc no servia per a res. Anys després del succeït, i per desgràcia, es nota que no han reflexionat, com han fet les generacions d'avui. Molts d'ells, anys després, viuen com si no tinguessin dret a la llengua, tenen l'idioma per a la seva casa. No obstant això, també es van produir resistències i alguns es van mostrar agraïts.

L'opressió deixa conseqüències en els parlants. Com poden ser?

D'una banda, hi ha conseqüències col·lectives. El basc ha perdut territoris, parlants i funcions. D'altra banda, els parlants han sofert les conseqüències. El parlant ha callat moltes vegades, ha decidit no utilitzar-lo encara que sàpiga basca. A més, ha decidit no ensenyar als seus fills. Això ha estat una pèrdua tremenda, ja que en algunes generacions i territoris, en un termini molt curt, s'ha perdut la llengua. També ha deixat una petjada en la seva consciència, encara que a vegades la persecució s'hagi esfondrat, i altres vegades la plugim. La gent ha interioritzat una mala percepció de la llengua, ha infravalorat els drets lingüístics. Durant dècades se'ns ha dit que el basc no val. No obstant això, avui dia, en part, s'ha donat la volta a això i el basc té prestigi. Però el que s'ha dit, la motxilla és aquí.

Deixant a un costat la resignació, pel que fa a la resistència, el basc li ha abordat de dues maneres. D'una banda, ha tingut una inclinació natural al llenguatge, gairebé sense consciència: “Ho faré en basc i ja està”. D'altra banda, han tingut una actitud més ideologitzada que l'anterior model, han reaccionat davant l'opressió: “Jo resistiré”. La suma de tots dos ens ha permès arribar on hem arribat, afortunadament.