Després de diversos anys de descans, aquesta serà la quarta edició que se celebrarà sense interrupció. Es tracta d'una iniciativa que ve des de lluny, però que tindrà lloc durant el cap de setmana: A la ciutat de Lapurdi, el dia de la sidra és una festa de gran tradició. Tant, que l'organitzador, Jesús Arzallus, ja ha perdut el compte: “Calculo que enguany serà aproximadament la vintena edició”, ha explicat.
Sabors d'Euskal Herria
Els dies de sidra són habituals en molts pobles, però el d'Hendaia té una particularitat: Es conviden sidrerías de tot el País Basc. “Portarem dotze sidrerías: De Lapurdi vindran cinc, un per Araba, Bizkaia i Navarra, i quatre per Guipúscoa”, explica l'organitzadora. De totes maneres, es pretén donar un protagonisme especial a la sidra d'Ipar Euskal Herria. I és que Arzallus compte que, sense esperar-ho, es van emportar una sorpresa bonica: “Quan nosaltres comencem amb aquesta iniciativa trobem aquí a més sidreros del que pensàvem”. Algunes d'elles funcionen com sidrerías, però moltes altres elaboren sidra per a casa.
Festa popular i cultural
L'organització del Dia de la Sidra a Hendaia és l'Associació Baleak Kultur Elkartea, però també participen nombrosos grups de la comarca. Grups a favor dels presos d'Hendaia, Gure Ikastola, Hendaitz Gazte Asanblada, Rugbi Kirol Elkartea, LAB Sindikatua, Antxeta Irratia, Biriatu Ikastola o Hendaia, entre altres, ofereixen pintxos en la zona de cada sidrería. “Nosaltres paguem les despeses venent gots i les associacions treuen els diners amb pintxos”.
Hi haurà trikitilaris, txalaparta i bertsolaris per a acompanyar la sidra i els pintxos durant tota la tarda del 8 de juny. Per tant, el cap de setmana en la iniciativa d'Hendaia hi haurà molt a menjar, beure i escoltar. Com diu Arzallus, el més bonic del dia és que es tracta d'una festa popular i cultural organitzada en col·laboració.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
