Cada vegada es percep menys dol al carrer. La dolda és una vibració produïda per l'alcohol. No es veuen gros al carrer. El gros és la taca que queda en els llavis del bevedor del vi negre. No perquè beguem menys negre o alcohol, no; pelem el pic, se'ns està triturant i prenem vins i alcohols més cars i més elegants, més elegants, i sempre que podem ocults. Com explicar el gros i la dolda!
També és dolda-belar, Sempervivum tectorum. Amb aquest nom, es pot dir que és una herba que ajuda a combatre el tremolor a causa de l'alcohol. Doncs no, es diu que elimina el dolor de l'orella i aquí i allà es diu herba menuda.
L'herba del dolda té al nostre costat una llarga història terrible. Tal com el seu nom indica, en les pitjors pluges de set i de sol, pot sobreviure fàcilment, Sempervivum, i és de les teulades, tectorum. Les teulades, en efecte, es troben en el sol més brut i completament secs. També suporta fàcilment el gel.
Es diu que aquesta planta és de majia. Es col·loca sobre la teulada, sobre les teules, perquè estigui sec i calent, i protegeix la casa que ocupa en el refugi. La protegeix contra els llamps i les tempestes. Segons sembla, Carlemany redió la VIII-IX. Va aconsellar que es treballés en les teulades en la cruïlla dels segles. En francès, se'l coneix com “joubarbe donis toits” i “barbe de Jupiter”, la barba de Júpiter en les teulades. Es creia que aquest déu del cel era l'amo del llamp i el tro. En anglès es denomina “thunderplant”, planta del raig i “roof foil”, capa de la teulada, així com la fulla de curació “healing blade”, una de les plantes medicinals més conegudes al llarg de la història, en milers d'anys, d'aquí la nostra herba necessitada. En castellà té multitud de noms, entre ells “sanalotodo” i “carxofa de gat”; l'aspecte de la planta recorda a la flor de la carxofa, que habita en les teulades, en els llocs favorits dels gats…
En anglès també té un nom peculiar: “welcome home husband though never sota drunk”, benvingut a casa, espòs, però mai tan borratxo. Per a pronunciar aquest nom, a les cases seria dolda i grosa. També el foc de la lluita, sota les teulades cobertes d'herba de dólda. Se'n diu en català “matafoc” perquè, com en el cas del raig, també el protegia d'aquest foc?
A Amèrica del Nord habita un sits que mostra en els seus verds vessants ratlles blanques i ondulades. El nom científic és Synchlora aerata i es diu sits maragda ondulat o sits camuflat. El color maragda de les seves ales és el més característic de l'arna. Però abans que la... [+]
Un amic m'ha preguntat què és un jonc. Mentre llegia sobre les plantes va ensopegar amb el jonc. Vaig respondre que era una herba prima, una aixeta rodona, fins als genolls. La Wikipedia en basca diu així: “Els joncs són herbàcies vivaços (gènere Juncus) que creixen en... [+]
Entre els jardiners hi ha molts perruquers i artistes. No bastava amb condemnar a les plantes a viure indefinidament en les presons dels clots, en les voreres seques, ni podia suportar la forma natural. La veïna del carrer, amb les cames molt separades en el sofà o en la... [+]