Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Per què avergonyir-se de viatjar amb avió si és més barat que agafar el tren?

  • Cada vegada són més els viatgers suecs que trien el tren en lloc de l'avió, preocupats per la crisi climàtica, intentant reduir les seves emissions de CO₂ a l'atmosfera. També està passant més enllà de Suècia: en suec el que anomenen flygskam diuen en anglès flight-shame, en holandès vliegschaamte, en alemany flugscham... Si arriba al País Basc, vergonya de volar. Però com s'avergonyeix de volar, de Baiona a París –pensa més lluny...– si vas més barat amb avió que amb tren?
Greta Thunberg trenez iritsi zen Stockholmetik Erromaraino joan den apirilean, klimaren aldeko aldarria zabaltzeko biran.
Greta Thunberg trenez iritsi zen Stockholmetik Erromaraino joan den apirilean, klimaren aldeko aldarria zabaltzeko biran.

30 de maig de 2019

Greta Thunberg, que des de fa molt temps ha commocionat com a pocs a la joventut europea, va tornar a la seva casa sueca el 25 d'abril amb una gira d'11 dies per Europa. Va prendre terra en l'estació central d'Estocolm i no en l'aeroport, ja que tot el viatge s'havia realitzat amb tren: a partir del 14 d'abril, xerrada en el Parlament Europeu a Estrasburg del 16, a Roma del 17 al 18 i al Vaticà veient al papa Francesc, a Londres del 21 al 23, als d'Extinction Rebellion i el 25 a casa.

Thunberg no és l'únic que ha agafat el tren de Marsella renunciant al seu avió. La BBC anglesa compte les històries de les famílies que han optat per viatjar amb tren des de Suècia fins a Andalusia, a Espanya. Igual que en altres països, a Suècia molts ciutadans senten la vergonya de volar, malgrat saber que l'afecta tant al canvi climàtic, a partir de sentir-se culpables d'haver agafat l'avió.

Els viatgers canvien els seus costums i realitzen els seus desplaçaments professionals amb tren, reivindicant amb orgull en les xarxes socials. La pàgina de Facebook s'ha ampliat aquest mateix any entre 4.000 i 77.000 seguidors, segons la BBC. En les converses ciutadanes s'esmenta la vergonya de volar [flygskam], l'orgull del tren [tagskryt] i la presa de l'avió d'amagat [smygflyga], el frau.

Per primera vegada en els últims anys s'han reduït els vols a Suècia, amb la tradició de viatjar a l'hivern a destins estrangers llunyans a la recerca de sol, 378.000 menys que l'any passat en els tres primers mesos de 2019, segons els experts, com a testimonis de la presa de consciència de la crisi climàtica que s'ha estès entre els seus habitants. Pel que sembla, els suecs han notat especialment els primers efectes de la pujada de les temperatures, com en els canvis dels ritmes de la naturalesa, en la vida quotidiana de la gent, i han decidit assumir alguns sacrificis personals, ja sigui viatjant menys o triant un tren més car per a viatjar.

Diversos experts denuncien des de fa temps que el mal dels avions a la contaminació i a la crisi climàtica està molt per sota dels càlculs oficials. En la web Berritan The Conversation, la universitària Aurelien Bigo escriu el següent: “Un viatge amb avió contamina 1.500 vegades més que un viatge amb tren”. Ofereix detalls explicatius.

Per a realitzar la comparació dels mitjans de transport es calcula la quantitat de CO₂ per quilòmetre que emet cadascun d'ells.
Segons això, l'avió és el més contaminant, el cotxe és gairebé del mateix nivell i tots dos multipliquen la contaminació del tren per 45. Però atès que l'avió pot recórrer distàncies molt grans en el mateix temps que ell, no convé cuidar d'un altre factor?

Calculem-ho a l'hora del viatge. Si un basc està preparat per a arribar a la zona de pau durant 10 hores, podrà viatjar amb cotxe a través d'Espanya o França, però si pren un avió amb destinació a tot el continent. En els càlculs de Bigo, en un viatge amb avió un ciutadà emet 125 vegades més CO2 que un altre amb cotxe i 1.500 més que el viatger amb tren. Què veure no sols per comparacions quilomètriques.

Condonacions de contaminació i imposats

Però val la pena que la ciutadania es preocupi per viatjar amb avió a Londres o Barcelona en un cap de setmana dels seus somnis, si no és el vehicle que representa més del 0,8% de les emissions de CO₂ que produeixen un canvi climàtic en els càlculs oficials? Són dades de França, si us plau, no preguntis l'estadística del País Basc que no existeix. Si en les Assemblees sobre el clima de les Nacions Unides no es comptabilitzen els transports marítims i aeris, per què espantar al ciutadà?

El cas és que, segons Bigo, el 1,5% de les emissions de CO₂ del planeta –el 4,4% de les emissions a França, els bascos no caminarem darrere–, si s'inclouen els vols internacionals en els càlculs, no és una contaminació per a menysprear. Però a més, el CO₂ no és només una part de la contaminació dels avions, sinó que cal afegir-li més gasos i òxids de nitrogen NOx, molt nocius per al clima, que són emissions en capes molt altes de l'atmosfera, que ens porten a multiplicar per dues.

No obstant això, l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) preveu que fins a 2050 el trànsit de passatgers es dupliqui. El nombre de passatgers augmentarà un 3,5% cada any, però la indústria de vols millorarà l'eficiència energètica cada any... 1,5%. No es podia esperar així l'alleujament de la crisi del clima.

L'augment de la contaminació dels avions de la Unió Europea pot servir com a mesura d'èxit industrial: Entre 1990 i 2014 s'ha incrementat un 110%. "Com entendre aquest èxit de l'avió?", s'ha preguntat Olivier Mary en l'anàlisi "Els avions ne payent pas d’impôts mais polluent au maximum" publicat en la revista Reporterre. “És fàcil: gràcies als privilegis acumulats durant anys per la indústria aeronàutica. D'una banda els avantatges fiscals i per un altre el sistema de quotes de CO₂, el sector viu en el millor moment”.

L'èxit de les companyies aèries es basa en el Tractat de Chicago de 1944, en el qual els Estats van pactar que el querosè de vol internacional no tingués imposats. Aquesta excepció es va estendre posteriorment al combustible de vol nacional, convertint el querosè en l'únic combustible fòssil lliure de tota fiscalitat.

La Unió Europea (UE) ha perdut així 10.000 milions d'euros a l'any en impostos no cobrats, segons les estimacions comunitàries. Però, per si no fos prou, la indústria dels vols també ha tret or a l'estratègia contra el canvi climàtic: Quant a les xifres de 2012, Mary afirma que van guanyar en el mercat de quotes de CO₂ entre 700 milions i 1,36 milions d'euros.

Són més els avantatges que, abans de començar a treballar, han fet que molts joves europeus viatgin a Cancun, excepte a Nova York o a Bali, convertint als avions en un mitjà de transport cada vegada més habitual, guanyant en preus als mitjans de transport menys nocius.

No obstant això, d'una banda la competència subvencionada d'avions i autobusos, i per un altre les inversions desviades per al nou TAV, les xarxes ferroviàries clàssiques estan caient. Avui, si malgrat pagar més car t'has obstinat a creuar Europa amb tren, també has de veure les millors rutes i horaris. L'esnobisme, l'obstinació o la resistència pacífica? Els que senten Flygskam, els suecs avergados per l'avió, s'ajuden en les xarxes socials a superar les dificultats i a organitzar viatges amb tren.


T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2025-04-30 | Nicolas Goñi
Col·laboració d'agricultors i investigadors per a combatre el desglaç global en el centre de l'Índia
El canvi climàtic està dessecant cada vegada més regions del món, posant en perill l'activitat i les formes de vida de milions de persones. En el front d'aquest fenomen es troba l'estat de Maharashtra en el centre de l'Índia, on les conseqüències de la desforestació... [+]

Detecten la major contaminació atmosfèrica dels entorns escolars en tres col·legis de Sant Sebastià i dos de Bilbao
Els col·legis d'Educació Infantil Zurriola, L'Asunción i The English School de Donostia-Sant Sebastià i els col·legis Kontxa Eskola de Bilbao i Calasancio-Escolapis de Bilbao superen el llindar legal del diòxid de carboni, segons un estudi realitzat per Ekologistak Martxan... [+]

"S'han d'adoptar mesures urgents, especialment pel que fa als riscos d'inundació"
Copernitz i l'Organització Mundial de Meterología han ratificat els estudis de principis d'any: Europa ha batut el rècord de calor en el que va d'any. Almenys 413.000 persones van resultar afectades i 335 van perdre la vida per les tempestes i les inundacions del passat any a... [+]

2025-04-09
Bikote perfektua

Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]


2025-04-02 | Nicolas Goñi
La sequera a Angola amenaça a 2,3 milions de persones, però a qui li importa?
La crisi humanitària de la qual menys s'ha parlat en el món és la que es prolonga en el sud-oest d'Angola des de 2019. A causa d'una llarga sequera, reforçada pel canvi climàtic, milions de persones viuen en escassetat de menjar o en inconveniència i es veuen obligades a fer... [+]

Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

Eguneraketa berriak daude