Ricardo Noriega Muñoz ha passat un curs en el mintzalagun d'Hondarribia i està molt content. Porta quatre o cinc anys estudiant basc en l'euskaltegi, i l'any passat va pensar a provar el projecte de mintzalagun. És una oportunitat única per a l'irundarra, ja que li sembla que el basc es queda al carrer. Li ha servit per a llevar-se la vergonya ajuntar-se en el grup i parlar en basc, ja que creu que encara fa molts errors en el joc. Es reuneixen una vegada a la setmana i decideixen per whatsapp on i per a què detenir-se: estar en el bar, fer un pintxo pot...

Ha conegut a gent del seu estil i s'ha trobat amb ells al carrer i han sabut mantenir el basc. Els mintzalagun, a més de la cita setmanal, tenen l'oportunitat de realitzar un altre tipus d'activitats. Noriega va llegir a Hondarribia que anaven a la muntanya de la mà de l'associació de basca Blagan. La seva filla i ella han anat tres vegades. La filla li diu al seu pare que fa "patètic" en basc, però el pare va aprofitar el muntanyisme de la seva filla per a anar a la muntanya i parlar en basca en el grup. El pròxim curs tornarà a inscriure's en el mintzalagun, ja que se sent bé en el grup i “perquè són persones que estimen la nostra llengua”.

Hem parlat amb ell en les vespres de realitzar l'examen de basc del nivell B2. És conductor d'autobús a Irun i creu que per a donar un bon servei als seus clients, ha de parlar en basc. Si avui no demà, creu que també necessitarà el títol. Va participar en l'Euskaraldia i des de llavors ha posat la xapa belarriprest. Parla en basca amb clients i col·legues, saben que el conductor de l'autobús vol parlar en basc.

En Labastida, mentre els nens són a l'escola de música...

Iratxe Uriarte Galdós és veïna del barri bilbaí de Santutxu i viu en Labastida (Bizkaia). Pertany al grup mintzalagun de Labastida i li hem preguntat si la seva companya o company de viatge –que es desemboliquen bé en basc i fan costat als seus companys– o viatgera –que estan per a practicar el basc en el grup–. No té ni rastre del paper que exerceix. Així, ens hem adonat que també es formen grups que no crèiem que fossin capaços de practicar basc. En l'equip d'Uriarte no hi ha companys de viatge ni viatgers, tots ells són els que no tenen cap problema per a parlar en basc. L'objectiu dels membres del grup és treballar en una llengua que coneixen perfectament, encara que sigui durant un temps. Uriarte parla en basca amb els seus fills i amb la seva parella, però diu que en la resta de Labastida té molt poques possibilitats de fer-ho en basca: “Hi ha poca gent que parla en basca i gairebé sempre s'adapta un castellanoparlant, així que no ho fem en basc”.

El grup és especial i sorgeix de manera especial. El responsable de Mintzalaguna va animar a un professor de la ikastola perquè es fes càrrec del grup i van començar a reunir-se diverses persones de la zona de la ikastola; sempre es reuneixen en el bar de la casa de cultura, on es troba l'escola de música i els alumnes que estan en el centre aprofiten el temps que els nens són a l'escola de música per a parlar en basca. Uriarte no creu que la reunió del grup influeixi de manera important en l'entorn: “El professor de la ikastola és conegut i quan ens vegin pensaran que estem junts per alguna cosa de la ikastola”. En Labastida, Uriarte s'ha mostrat convençuda que, encara que se sap basc, es parla molt poc. Ella és la que més preocupació té amb els nens. Ells també ho fan en castellà en la ikastola i entre els nens. El bilbaí ha confiat que els serveixi per a alguna cosa escoltar els seus pares parlar en basc, de la mateixa manera.

No han passat 25 anys en va

Des de la seva posada en marxa en Donostia-Sant Sebastià fa 25 anys, el projecte manté el seu objectiu inicial, encara que se li han sumat uns altres en el camí. Els grups es van crear als pobles per a alumnes que estudiaven basc en els euskaltegis, amb l'objectiu que tinguessin l'oportunitat de parlar en basca. Avui dia molts dels membres dels grups mintzalagun no són alumnes de l'euskaltegi. Per raons molt diferents s'apunten en grups de la localitat o comarca: alguns són avis que tenien el basc oxidat i que han decidit que han de recuperar el basc quan han tingut nets; uns altres s'han unit al grup per por de que en el seu moment caminessin per l'euskaltegi i se'ls oblidés d'usar l'idioma; també hi ha els qui han estat a l'estranger i han tornat a casa.

Maite Agirre, coordinadora del departament de Mintzapraktika de Topagunea, ens ha explicat altres objectius des dels primers anys: “Mintzalagun ajuda a aquest alumne que està aprenent basc a utilitzar-lo, i al mateix temps, el basc que li està ajudant satisfà el seu desig ajudant als altres a practicar el basc. Però l'interlocutor és molt més que aquests fins personals. La reunió setmanal del grup en el bar influeix en l'entorn. Un senzill exemple: els membres del grup parlaran en basc al servidor”. Amb el pas dels anys, els organitzadors s'han adonat que els grups estan complint un altre objectiu i han posat els mitjans per a aconseguir-lo. És a dir, fora del grup els costa parlar en basc, i en els últims anys el grup els ha obert les vies perquè així ho facin. La intenció és fer un pas més en el dia a dia, fora del grup. Per exemple, van plegats al teatre o al cinema, la qual cosa segurament no farien pel seu compte. Així diu Agirre: “Al cap i a la fi, les companyes i companys de viatge treuen als altres del grup i els empenyen en el salt de la vida quotidiana a parlar en basca, a vegades els ajuden a acostar-se a les seves xarxes de relacions en basca”. Qualsevol pla que t'agradi el teatre, el cinema, el pintxo pot, la sortida a la muntanya... serà vàlid per a saltar de la comoditat del grup a la vida quotidiana.

Als grups Mintzalaguna se'ls han creat diverses branques al llarg d'un quart de segle. Avui dia també hi ha grups de mares i pares, hikalagun i euskalkilagun. En alguns llocs també es pot anar a la muntanya tots els mesos. Per als més petits, per contra, compten amb adrillas de conversa.

El desig de conèixer-nos

Participar en el grup del poble donava sensació de comunitat als interlocutors, però a molts els feia venir ganes de conèixer als companys d'altres pobles, volien conèixer als amics que, com ells, estaven practicant el basc. El Dia de la Llengua va començar a celebrar-se en 2006 amb l'objectiu d'estendre la comunitat de parlants i de parlar a Euskal Herria. Després van arribar les sortides de l'època de sidrería, i l'any passat van anar per primera vegada a la Fira de Durango. Set mil parlants d'Euskal Herria tenen petits i no tan petits centres per a parlar en basc.