El mes de febrer és el final del projecte Amestu Jaizkibel, en el qual els alumnes han plantat glans fecundades en la muntanya perquè es converteixin en arbres forts i grans en el futur. En concret, es tracta de la gla de la maternitat, que ha estat plantada. Des de l'Institut Talaia d'Hondarribia han caminat fins a un clar de 15 x 15 metres, que està preparat per a la plantació. Es tracta de dotze estudiants de Ciències Aplicades, que probablement aniran a algun mòdul de grau mitjà o a Formació Professional, i que sovint es consideren mal alumnes. El projecte pretén ser una dedicació i motivació extra per a ells. Diuen “Hau gaudida”, colpejant amb força l'aixada.

Han estat ajudats per guardes forestals de Jaizkibel i Penyes d'Aia. Han plantat 70 mascles seguint les indicacions del guarda forestal de Jaizkibel Iker Luarizaierdi: “No els plantarem en files, perquè volem que sigui un bosc natural, i els ficarem barrejats, a la carta”. Netejar la superfície, llevar la fullaraca, fer un forat amb l'aixada, remullar el terreny, col·locar la planta de manera adequada i cobrir-la de manera adequada per a assegurar la planta. “Plantarem petits arbustos que ja tenen arrels perquè s'enraícen millor; no tots tiraran endavant, però això és una competència natural”.

També és present Anais Mitxelena de la Societat Aranzadi. Explica que si l'home no hagués ficat la mà en Jaizkibel el 89% hauria d'haver estat un somni, però avui dia només ocupen el 8% de l'espai. En l'actualitat, en Jaizkibel només el 12% és bosc i el 25% són plantacions de pins i castanyes, afavorint el monocultiu, que a penes compta amb un altre tipus d'arbres. Els alumnes han vist en classe les diferències entre el bosc i la plantació. Els boscos naturals són millors per a la flora i fauna autòctona que els arbres conreats que tendeixen a la seva explotació –i el seu benefici econòmic–, així com per a combatre el canvi climàtic. Gràcies a la plantació de glans, els alumnes saben que ajudaran a recuperar el bosc de les coves de Jaizkibel, ja que la intervenció humana no sempre és perjudicial.

Abans d'anar, han guardat un dels arbustos de les mares per a plantar-ho en els terrenys del col·legi.

Com cuidar la gla perquè es fecundi?La
iniciativa Amestu Jaizkibel va començar a l'octubre amb uns mesos d'antelació: van ser a la recerca de glans a Jaizkibel. També en aquesta ocasió, Luarizaierdi va ser l'encarregat de guiar als guardes forestals, i els va parlar del seu ofici, dels animals i plantes de Jaizkibel, de les raons per les quals la muntanya està protegida, de les diferències entre matolls i roures... Als alumnes els va servir per a conèixer el bosc que tenen al seu abast i aprendre a fer un mostreig. En els mesos següents, les glans recollides van ser fecundades en el col·legi, mullant correctament les glans al llarg de la setmana, netejant-les si es treuen els mascles, tirant llavors que s'assecaven... Però en el cas de les mares ha estat un mal any de glans, de poca i mala qualitat, i van decidir tornar a Jaizkibel a recollir les glans del roure. Posteriorment, els alumnes de tota l'Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) es van fer càrrec de la cura i seguiment de les llavors, i van començar un nou mètode: ficar la gla en la sorra humida i mantenir-la en el frigorífic a 4 graus, imitant l'hivern. Així sí, van aconseguir fecundar les glans i tirar arrels.

La professora Izaskun Zenoz diu que l'interès i implicació entre l'alumnat ha estat evident, que una vegada que s'ha creat la connexió amb el projecte, quan se li veu el valor i el sentit, el compromís ve a continuació: “En les vacances d'hivern no hi havia ningú per a cuidar les llavors i els estudiants preocupats es van mostrar disposats a portar-les a casa. Finalment, se'ls va ocórrer fer l'hivernacle, es va elaborar l'esborrany i en l'assignatura de Tecnologia es va muntar un petit hivernacle per a introduir els tests durant les vacances. Les llavors recollien l'aigua de la pluja amb alguns forats en el plàstic, sense risc d'ofegar-se. Es tractava d'un hivernacle normal, realitzat en dues setmanes, però suficient per a aconseguir l'objectiu, i construït amb voluntat i il·lusió”.

Les glans fecundades van ser traslladades al viver que la Diputació Foral de Guipúscoa té en Urnieta per a ser plantades pels guardes forestals l'any següent. A canvi, els alumnes van recollir les glans de les mares recollides l'any passat i fecundades en el viver, que van ser plantades al febrer en Jaizkibel.

Els alumnes Jon Arrieta i Amaiur Barron diuen que ha estat una experiència molt benvolguda: “Hem après com mantenir i cuidar la llavor, hem tingut moments de frustració, perquè pensàvem que com més aigua tirar millor, però no és tan simple, hem hagut de buscar alternatives…”. Tornaran una vegada acabada la classe a visitar els arbres plantats? “Clar!”, ens han contestat.

A més, Jaizkibel ha donat a Talaia l'excusa
perfecta per a l'assignatura de Tecnologia: han realitzat una maqueta de muntanya amb impressora tridimensional. Guiats pels professors IRAITZ Zuazabeitia i Eder Valladares, els joves han après a interpretar tota aquesta informació, a utilitzar el programari que processa les dades, a donar-li volum, a imprimir en tres dimensions, a muntar la maqueta… “També ens ha servit per a tractar altres temes, per exemple, per què l'ona es crea en un lloc determinat, per què el casino és aquí i no aquí…”, diu Valladares. Saber introduir les dades correctament, encertar en l'ús de la impressora i completar totes les quadrícules ha estat un treball complex durant moltes hores. Una maqueta de 75 centímetres d'ample i un metre de llarg ha estat una aventura per a tots. “No crec que hi hagi moltes maquetes d'aquesta grandària en Jaizkibel i per a nosaltres també ha estat un gran procés d'aprenentatge treballar amb una impressora com aquesta, un món nou”.

Al costat d'Izaskun
Zenoz, Amaia Agirre, Maier Gereka i Iñaki Sanz Azkue, han exercit com a professors de Biologia. Entre tots, prenent com a eix Jaizkibel, s'ha creat una unitat didàctica per als alumnes de 1r de l'ESO (11-12 anys) i 4t de l'ESO (15-16 anys). L'objectiu és conèixer els ecosistemes locals, la fauna i la flora, i que aquest coneixement generi noves connexions entorn de la necessitat de conservar Jaizkibel i la naturalesa en general. Les unitats didàctiques parteixen d'un problema real: imaginar que en la costa de Jaizkibel (zona de Justiz) hi ha un restaurant, uns habitatges, una petita molla per a vaixells, una carretera d'accés, una canalització d'accés a l'aigua i un parc infantil, i que l'administració ha demanat l'opinió dels biòlegs per a decidir si sí o no. Els alumnes han jugat el paper de biòlegs. El procés s'ha basat en dinàmiques com la cerca d'informació en grups, la presentació mútua, la utilització del joc de cartes Kapen d'animals i plantes d'Hondarribia i l'excursió a Jaizkibel.

A la fi d'abril es van acostar a la muntanya, a les zones d'habitatges, restaurants, etc. que el promotor privat de l'activitat volia construir. En aquestes zones es van trepitjar sis ecosistemes (urbà, rural, fluvial, forestal, pantà, penya-segat) per a analitzar les espècies i amenaces existents i deduir la influència del projecte privat. 400 alumnes/as en dos torns, acompanyats per la Societat Aranzadi.

La reflexió col·lectiva posa fi a la unitat didàctica: els alumnes no creuen que s'hauria de dur a terme el projecte del promotor, ja que produiria un enorme perjudici. I quina alternativa donaran llavors a l'Administració? Els joves han plantejat que si hi ha una necessitat real de construir habitatges, caldria fer-ho en l'àmbit urbà.

Finalment, dos professors de la universitat han avaluat l'èxit de la unitat didàctica: abans de començar van passar el test als alumnes (què és la biodiversitat, què saps dels espais protegits, quines espècies viuen en aquest ecosistema concret, què mengen aquestes o altres espècies, si creus que Jaizkibel està ben conservat…) i després van complir el mateix test. La diferència ha estat notable, per al bé, en els conceptes i continguts interioritzats, en el coneixement de l'entorn, així com en l'interès i l'actitud inicial i final de l'alumnat cap a la biodiversitat i la naturalesa.

De la classe a la plaça A la fi de maig han arrodonit el treball de tot el curs; han organitzat una exposició oberta al poble a Hondarribia durant una setmana: una maqueta tridimensional, informació sobre el projecte Amestu Jaizkibel, posters i fotografies que representen la fauna, la flora i els ecosistemes locals, un vídeo que resumeix tot el realitzat… I molt prop de l'exposició, l'autèntic tresor dels alumnes, un espai tan natural com únic que traspassa els límits de l'escola: Mont Jaizkibel.