Un amic m'ha preguntat què és un jonc. Mentre llegia sobre les plantes va ensopegar amb el jonc. Vaig respondre que era una herba prima, una aixeta rodona, fins als genolls. La Wikipedia en basca diu així: “Els joncs són herbàcies vivaços (gènere Juncus) que creixen en zones humides, amb tija recta i flexible. Generalment tenen 1,5 metres d'altura”. A Euskal Herria tenim molts tipus de joncs i tots ells s'agrupen en el gènere Juncus, sí. Té raó la humitat, per tant, el risc que es produeixi un jonc. D'aquí aquest: “Beu com una canya”. Una altra és bonica: “Menja com un bou, beu com un pal”. El Yiaa també es denomina el Zia i el Tascó. En el llibre Camí al Parnàs d'Eusebio Maria dels Dolores Azkue, pare del prestigiós Azkue, apareix també un sopar de Nadal en les cobles: “A veure un glop, sí dos toms com si fos el seu volguda; / si moltes vegades fos el dia de Nit de Nadal / menys de dues amb la mel a l'any!”.

El jonc s'ha utilitzat per a moltes labors: modelar teulades, greixar i fer llum, cistelleria, cordons, porcs… El nom de gènere Juncus prové de la paraula llatina “jungere”, que significa “ajuntar”, i explica molt del seu ús.

Abundants en zones humides, amb infinitat d'usos, el jonc porta molts anys amb nosaltres. D'aquí també la gran varietat de noms per a dir el seu: ihi, ina, iz, ixa, iha, zia, zii, ziri, zipor… En algun diccionari es recullen també marmarmaros, alpitz i sarrachi… També se'n deia quilo de bruixes a Larraun. Claret en Oñati. Al meu entendre, Pierre Lhand ha recollit en el seu diccionari el nom de la lilipa o narcís.

També tenim multitud de noms per a indicar els llocs en els quals abunden els joncs: els joncs, els joncs, les rosades, els joncs, les jonqueres, els yáschenos, els sipais, els cignes, els cignes, els cignes, els cignes, els ciidones, els ciridones...

Ziortza Artabe ha rebut un ritu per a llevar berrugues a María Luisa Artabe Barrena d'Amorebieta-Etxano: el jonc serà recollit pel ritual, no pel verrugista, que el traurà de baix, tallant la punta esmolada i fent una creu en l'altra part; fer tres creus sobre la berruga amb paraules secretes i resar. Un jonc per berruga. S'enterra en un encreuament de camins i quan es podreixi desapareix la berruga.

Conec la casa Ihitia, en Sara. El vestit de zestoarra Iñaki Azkune Mendia em va ensenyar que en la base del nom de la nostra casa també hi ha jonc: ihi mendi hotz.