“La guerra és un frau, sempre ha estat un frau”, va començar Butler. I després es va posar a argumentar amb convicció. “He estat en el servei 33 anys i 4 mesos. Durant aquests anys he estat un goril·la de primer ordre al servei de les empreses i banquers de Wall Street. He extorquit, he creat por i he actuat com un gàngster per a complir les ordres del capitalisme”.

Butler va relatar que en 1924 va defensar els interessos petrolífers dels Estats Units a Mèxic, que va suavitzar el camí de Cuba i de l'Haitín National City Bank, que entre 1909 i 1912 va obligar la República Dominicana a vendre sucre als Estats Units i que abans, en 1903, “va convèncer” a Hondures perquè li permetés fer negoci a les grans companyies de fruites. Però la seva activitat no es va circumscriure a Centreamèrica, sinó que en 1927 es va traslladar a la Xina per a netejar els obstacles i facilitar el treball de la companyia Standard Oil. “Podria haver estat assessor d'Al Capone, que només va aconseguir diners de tres ciutats i els marinis ens dedicàvem a tres continents. Vaig completar una llarga llista d'intimidació i extorsió i, per això, em van recompensar amb medalles i honors”.

Durant els següents quatre anys, l'ex militar quàquer va dedicar molts més discursos contra la guerra i en 1935 va recollir aquestes idees en un llibre. War is a Racket (La guerra és un frau) va utilitzar les primeres paraules d'aquell discurs de Connecticut per al títol. El llibret era senzill, de cinc parts, llegible i directe. Explicava clarament el negoci de la guerra. "Quan va acabar la Gran Guerra van aparèixer als Estats Units més de 21.000 milions de nous milionaris. (…) Quan una nació obre el territori a canvi de les vides de tots, els recursos són explotats per uns pocs que s'enriqueixen ràpidament. Però el compte la paga el poble, amb cossos destrossats, amb depressió econòmica i amb pujades d'impostos”.

Va examinar detingudament les realitats d'Europa i d'Àsia i va arribar a la conclusió que es trobaven a les portes d'una altra gran guerra: "En l'actualitat hi ha en el món 40 milions d'homes armats. I els nostres polítics tenen fetge per a negar que estan preparant una altra guerra?”. Smedley
Butler va morir al juny de 1940, als 58 anys d'edat, després que esclatés la guerra prevista. El que anys enrere li consideraven un heroi, va morir a causa d'un càncer d'estómac "o una cosa semblant", segons el doctor Percival. No li van fer l'autòpsia.

Mentre vivia, els serveis secrets i les grans empreses van tractar de silenciar a Butler, oferint-li, entre altres coses, diners. Butler es va negar a subornar i va denunciar els seus intents. Però la premsa va començar a publicar les seves caricatures i es va mofar de les seves previsions.

Butler va encertar de ple amb la seva anàlisi i les seves paraules no han perdut la cotidianeidad, però el seu missatge no va ser difós i el llibre a penes va ser llegit per ningú. L'altaveu, ressò, va ser rebutjat sense aconseguir que callés.