Haurem d'agrair a Esparza que el PSN no es reuneixi amb Navarresa Suma per a formar un govern navarrès? Així sembla, després de les primeres paraules d'Esparza després dels resultats: “No farem president a Chivite, ni amb els nostres vots, ni amb l'abstenció”. Chivite, gairebé igual que Escampi, davant els crits dels seus entusiastes seguidors (“No amb Esparza!”). Es pot confiar en les paraules de Chivite? Chivite no és Sánchez i no ha aconseguit ser la primera força, mancant la seva recuperació. Navarresa Suma li ha agafat molta distància, i només amb GB, Podem i I-E aconseguirà la majoria, com vol Chivite si es desmarca d'EH Bildu. És difícil, més difícil que Sánchez, arribar a acords puntuals per temes jugant d'esquerra a dreta. Hauria d'aconseguir un pacte més fort amb els seus possibles companys d'esquerra navarresos, a més de l'abstenció d'EH Bildu. La insistència de Chivite no anuncia gens bo.

Chivite té una cintura fina, envejable també, però rígid com el d'un negre, per a inclinar-se cap a l'esquerra. No pot entendre que a Navarra l'esquerra i els progressistes no sols han de mantenir els temes socioeconòmics, sinó també els temes culturals (inclòs el basc) si volen crear un clima democràtic integrador. La visió cultural de Chivite, sobretot pel que fa a la riquesa lingüística de Navarra, està més prop del discurs d'UPN que dels seus possibles socis. Insistir en la comprensió de les demandes cap a aquesta riquesa com a qüestió d'identitat, i no com a qüestió democràtica, no és integrador. I mantenir aquesta visió tan dura és renunciar a la pluralitat d'idees dels navarresos. Si fora per Chivite, el PSN rebria amb molt de gust els vots de Navarresa Suma perquè es fes amb la presidència.

Esperem, doncs, que a Esparza li hagi d'agrair que la coalició de govern PSN-UPN-C’s, visible o d'ombra, no s'hagi materialitzat.