Impulsat pel moviment holandès LGBT, en 1987 es va inaugurar a Amsterdam l'Homomonumentario, en homenatge als gai-trans-lesbianes assetjats per la seva sexualitat. Es tracta d'un triangle rosat amb el qual els nazis marcaven als presumptes homosexuals en els camps de concentració. El triangle rosa és un dels símbols del moviment LGBT de tot el món, més lluitador, per dir-ho d'alguna manera, que la ikurriña de l'arc de Sant Martí.

Des de llavors, s'han construït monuments similars en altres parts del món. A Euskal Herria també hi ha un, encara que no és molt conegut. Diria que molts dels lesbiana-gai-trans bascos no ho saben, perquè en gran manera els mitjans no li van donar la suficient repercussió.

Fa deu anys, Gai Oroitarria es va inaugurar el 16 de maig de 2009 a Durango, Landako Gunea. Decidim instal·lar-nos en ella, ja que la Fira del Llibre i del Disc va ser el marc en el qual va sorgir la idea de dur a terme el que en 1976 seria el moviment LGBT basc. Koldobika Jauregi ha creat una escultura en granit titulada Kantu Isila, que en una placa mostra un bertso escrit per Jon Maia i en el qual es pot veure la llum. EHGAM va voler homenatjar així les “altres víctimes” del franquisme, que sempre han estat oblidades; és a dir, van ser detingudes o afusellades per la seva diferent manera d'estimar. En l'acte, al costat del bertsolari Jon Maia,

La consellera d'Assumptes Socials del Govern Basc, Gemma Zabaleta, la tinenta d'alcalde de Durango, Marijo Balier, el representant de l'associació Ahaztuak Martxelo Álvarez i jo parlem. No han passat més de deu anys, però hi ha matisos que fan que passi molt més temps. Per exemple, la diem gai. Avui dia segurament li diríem Recordatori LGBT. La paraula Gai semblava llavors més oberta.

El monument de Durango ha sofert les conseqüències d'aquest pas del temps i necessita que s'ordeni. L'alcalde ens ha assegurat que estan treballant en això. L'any en el qual es commemora el 50 aniversari de l'ofensiva policial de la gent del LGTB de Stonewall, estem parlant de memòria, ens agradaria celebrar un altre acte en breu, perquè considerem important no oblidar novament a aquestes víctimes.

Com a colofó, el vers de Jon Maia és el següent: El futur que vau acolorir amb la llibertat/defensa dels sexes en l'època negra del franquisme/La vostra consciència va ser arraconada, la malaltia/Malgrat sofrir amb carn de cor el plaer i l'amor/ la nostra base és la dignitat de pedra/.