Al pobre pagès que havia treballat en el tabac li van diagnosticar càncer cervical. Vuit mesos després, el 4 d'octubre, va morir la dona, mare de cinc fills, de 31 anys, nascuda a Virgínia, després de rebre un tractament sever en la mateixa clínica.
Però abans de començar el tractament, li van fer una biòpsia. I quan el doctor George Otto Gey va estudiar aquestes cèl·lules del carcinoma, va observar que tenien un aspecte sorprenent: eren immortals. Des de llavors, les cèl·lules d'HeLa, que han estat adquirides des del principi del nom i cognom de la dona, han estat reproduïdes de manera contínua, sent difícil calcular el seu número, però segons els experts, s'han produït entre 20 i 50 tones de cèl·lules d'HeLa. Més de 70.000 recerques han donat excel·lents resultats en biologia cel·lular, vacunes, procediments contra el càncer, fecundació, etc.
Les cèl·lules d'Henrietta són un tresor per a la medicina, i han servit també per a omplir les butxaques dels amos de milers de patents. Però també han posat de manifest comportaments ètics qüestionables. Encara que l'hospital Johns Hopkins va declarar que era el procediment habitual de l'època, ningú li va dir a Henrietta Lacks que conservarien les seves cèl·lules i, per descomptat, no li van demanar permís per a investigar-les. Va morir sense saber res del que aquelles cèl·lules portaven i ni tan sols li ho van dir als seus familiars durant molt de temps.
En 1973, les cèl·lules HeLa estaven esteses en laboratoris de tot el món, van viatjar també a l'espai, on es va informar els seus fills de les cèl·lules immortals. Només per això van decidir donar informació a la família, ja que volien saber si les cèl·lules dels descendents d'Henrietta Lacks també tenien les mateixes característiques i necessitaven mostres. A pesar que no van obtenir resultats positius i ja no els van fer cas, diversos familiars van intentar recaptar més informació o recollir un trosset d'enormes beneficis.
Seqüenciat tot el genoma cel·lular d'HeLa al març de 2013, tots dos projectes estaven a punt de publicar aquestes dades. Com de costum, no van comunicar res a la família Lacks. Però, per una vegada, els nets d'Henrietta van aconseguir paralitzar les publicacions. Després de quatre mesos de negociacions amb l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units, es va arribar a un acord: No rebrien els diners, però, per primera vegada, podrien participar en les decisions sobre les cèl·lules de l'àvia. Els van demanar permís per a publicar els resultats de la recerca i van respondre que sí.
Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.
Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]
Fa molts anys el Dr. Vaig conèixer l'abusi bot, i també em vaig adonar de la velocitat amb la qual les persones poden enganxar-se a aquestes màquines. Sent animals socials, la relació és natural i necessària, i com diu el nom de 'relació', sempre comporta una resposta per... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]