La dels treballadors de les residències de Guipúscoa s'assembla a la llarga vaga que va començar al març de 2016 en Bizkaia i va acabar a la fi de 2017. Treballadors del mateix sector van sortir al carrer en Bizkaia i si comencem a analitzar el conflicte en profunditat apareixeran les mateixes característiques.

Gairebé tots els treballadors són dones i per ser dones treballen en condicions precàries, des del salari fins a l'esgotament físic i psicològic. En les residències i centres de dia cuiden a les persones majors, persones amb gran dependència. Fins al moment (i encara avui) s'han considerat com a responsabilitat de les dones les tasques de cura i s'han realitzat de manera gratuïta. A poc a poc s'han anat pagant els treballs de cures, però les dones han continuat fent els mateixos treballs. Obres sense prestigi, invisibles i mal remunerades.

El sindicat ELA, amb una representació del 60% en el conflicte de Guipúscoa, ha realitzat un exercici de contrast amb l'objectiu de visibilitzar a la societat, de manera pràctica, les diferències d'ocupació entre homes i dones. El sindicat ha mostrat una bretxa salarial en la qual comparen els sous del sector de neteja viària amb els de les residències. Amb un nivell d'estudis similar i amb el mateix nombre d'hores de treball, els escombrariaires cobren 6.000 euros més a l'any que les dones. Idoia Elustondo, responsable de les seus del sindicat ELA a Guipúscoa, ens ha donat aquest exemple de bretxa salarial i ha proposat una pregunta per a la reflexió: “La meva pregunta és què és més important, netejar els carrers o cuidar a les persones dependents”.

En 2029 gairebé un terç de la població de la Comunitat Autònoma Basca (596.000 persones) tindrà més de 65 anys. El moviment feminista ha reivindicat, sobretot en els dos últims anys, que la cura hauria d'estar en el centre de les nostres vides i per a això cal canviar el model social. Independentment que es faci cas o no del moviment feminista, la cura sí o sí que tindrà importància, ja que, almenys, la població està envellint.

Una altra cosa és com es gestiona la custòdia. El sector residencial de Guipúscoa es gestiona de manera similar al de Bizkaia. La cura de les persones majors és responsabilitat de la Diputació Foral. L'entitat pública té subcontractat el 90% del servei. Adegi, Matia 2020, Lares i Gara són les seus que s'estan gestionant. Els treballadors saben molt bé el que suposa la privatització. La usurbildarra Aitziber Aranberri és treballadora de la residència Vila Sagrament de Donostia-Sant Sebastià i delegada sindical d'ELA en la capital guipuscoana. En la conferència que va organitzar Argia sobre el conflicte en les residències va dir recentment: “En dotze anys he conegut tres empreses, ens venen, i en cada canvi venen les retallades. Oferim un servei públic, però estan sent gestionades per empreses privades i l'empresa busca un benefici econòmic. La nostra sensació és que la Diputació no fa cap seguiment de la gestió. Els dies de vaga sí, llavors el que els importa és el benestar dels residents, però quan no estem en vaga, què? No arribem, tenim poca gent per a atendre bé a tots, i llavors a la Diputació no li importa res?”.

Els treballadors en general tenen una sensació d'abandó i denuncien que en temps de conflicte les institucions públiques han repetit el mateix lema: Que l'empresa i els treballadors han de solucionar els problemes, que la Diputació no té res a veure amb això. Les principals goteres de l'actual model de cures es poden resumir de la manera següent: els beneficis són per a les empreses subcontractades, la Diputació Foral escapa de les seves responsabilitats i els perdedors són els cuidadors i els cuidadors.

Dos anys després no podia deixar anar el nus

El sindicat ELA té una representació del 60% en el conflicte i LAB té una representació del 20%. Cadascun està duent a terme les protestes pel seu compte. En aquests moments, en la taula de negociació estan LAB, UGT i CCOO. ELA abandona la taula argumentant que no hi ha cap avanç. La següent data per a la reunió de la taula de negociació és el 12 de juliol.

La relació del sindicat majoritari amb la Diputació Foral de Guipúscoa es troba en la pitjor situació en la qual s'ha vist immers en els dos últims anys. El sindicat ha qualificat d'agressió " sense precedents" el succeït a la fi de 2018 en la localitat guipuscoana. ELA va anunciar al març de 2018 l'inici de la vaga dels treballadors al setembre. Per a llavors, el sindicat ja havia marxat de la taula de negociació i diu que tenia el vistiplau de la Diputació per a intentar un principi d'acord amb les patronals. ELA diu que el preacord amb Adegi i Matia 2020, patronal totes dues i formada per Gara i Larés, es va aconseguir al desembre de 2018 i va donar compte d'això a la Diputació Foral. Segons el sindicat, la Diputació es va negar a finançar el que s'havia acordat en el preacord. Ha denunciat que la Diputació ha negat que existeixi un principi d'acord, que ha estat una proposta unilateral d'ELA. Idoia Elustondo afirma que es tracta d'un atac sense precedents: “Una cosa és a dir que no finançaràs l'acord, però el més greu per a nosaltres és mentir, dir que no hem signat cap acord previ. Van falsificar el document. Han presentat a ELA com un mentider davant la societat. El PNB ens ha tocat la dent. En el conflicte de Bizkaia van tenir una sensació agredolça i no volen que Guipúscoa tingui una victòria així. Maite Peña [Diputada de Política Social] ens va dir que això no serà Bizkaia II”.

En 2017 s'adaptava la renovació del conveni i transcorreguts dos anys no hi ha res. LAB, CCOO i UGT estan en la taula de negociació amb una representació del 40%. L'únic sindicat que s'està mobilitzant és LAB. Un sindicat amb el 60%, ELA, es troba fora de la taula de negociació. Els vaguistes d'ELA han dut a terme 62 dies de vaga des de setembre, els últims del 26 d'abril al 10 de maig. Amb l'objectiu de collar fort els caragols i donar a conèixer la situació a la societat, del 2 al 10 de maig s'ha dut a terme una campanya en tota Guipúscoa. Per comarques, als pobles més importants, s'han repartit fullets denunciant la precarització de les dones i l'actitud de la Diputació Foral. S'han distribuït 280.000 fullets. El passat 6 de maig, 700 militants d'ELA d'Hego Euskal Herria es van reunir en Donostia per a dipositar fullets en les bústies i col·locar-los en els cristalls dels cotxes.

Durant la vaga els treballadors han tingut uns serveis mínims del 70% (en els moments de menor càrrega de treball) i del 80% (en les hores de major volum de treball). En l'inici de la vaga se situaven entre el 60 i el 70% dels treballadors, però la Diputació ha aconseguit pujar els mínims. Els treballadors denuncien que els dies en què no hi ha vaga s'estan comportant de manera greu, per la qual cosa es plantegen problemes encara més greus per a atendre els residents. La vaga Aitziber Aranberri diu el següent sobre el ritme dels dies que no fan vaga: “El treball físic i psicològic és molt dur. Sortim tan cansats com els obrers de l'obra. També psicològicament, treballem amb les persones, cadascuna té les seves necessitats i falta de personal. La nostra frase més utilitzada és ‘una mica d'espera, ara no puc’. No arribem a tot. El temps està completament marcat. Ara ho estrenyen tot”.

Els familiars dels residents estan protegint els treballadors

Els familiars dels residents són conscients de la gravetat de la situació en la qual es troben els treballadors, que no poden atendre a tots els usuaris. Un grup de familiars va comparèixer el passat 4 de maig davant el Departament de Polítiques Socials de Guipúscoa per a mostrar la seva preocupació i empipament per la situació d'aquests presos. Els familiars han denunciat que els treballadors es troben en una situació en la qual no poden accedir per a atendre adequadament els seus residents i tenen càrregues de treball excessives. Els manifestants han declarat que la situació s'ha vist agreujada per la vaga. Han traslladat a la Diputació que és la mateixa que té la clau del conflicte entre els treballadors i les patronals, i han denunciat que el preacord no ha tirat endavant perquè la Diputació no l'ha volgut. La diputada Maite Peña ha estat preguntada per què no vol finançar l'acord d'iniciació que han signat el sindicat ELA i les dues patronals. D'altra banda, han anunciat que estan estudiant vies per a recuperar els diners que posen per a atendre els residents de la residència. Encara que els serveis durant la vaga han estat pitjors, la Diputació Foral de Guipúscoa ha denunciat el pagament a les empreses de la quantitat habitual. Els familiars, per part seva, han pagat el mateix malgrat els dies de vaga que s'han dut a terme. Els diners que no reben els treballadors per la vaga el treuen les empreses.

Els vaguistes no sempre compten amb el suport dels usuaris, i el conflicte dels Centres d'Iniciativa Social de la CAPV és un exemple d'això. Els pares no han fet costat als professors, l'objectiu dels pares ha estat denunciar la situació dels seus fills. En canvi, durant la llarga vaga en les residències d'ancians de Bizkaia, es va crear el grup de familiars dels residents Protegeix-te. Es van sumar a les reivindicacions dels treballadors i van participar conjuntament en les protestes que es van dur a terme. La vigilància es va traslladar al centre del conflicte i perquè els cuidadors es trobin bé, es va insistir en la necessitat de cuidar als cuidadors.

Peticions dels vaguistes

L'acord d'inici va ser acordat a la fi de 2018 entre ELA (60% de la representació) i la majoria de la patronal (Adegi i Matia 2020), fora de la taula negociadora. Les millores que segons el preacord afectarien a tot el sector guipuscoà són les següents:

1. Signatura de convenis en tots dos àmbits: D'una banda, la signatura del conveni sectorial de Guipúscoa i per un altre, el manteniment dels convenis empresarials que el sindicat ELA té subscrits en diferents seus.
2n Que el conveni tingui validesa entre 2017 i 2020.
3. Que l'increment salarial sigui de l'índex de preus al consum més un 8%, per a la seva aplicació en quatre anys.
4. Increment de 42 euros per antiguitat per a 2021.
5. Diumenges i festius: 45 euros d'increment per a 2021.
6. Tres dies dins de la jornada per a assumptes particulars. Disponible per a 2021.
7. 20 minutos de descans retribuït per a 2020.
8. Sis anys d'excedència fins que el fill compleixi 10 anys i cinc anys si el treballador té al seu càrrec a un dependent.
9. Reducció de jornada fins als 15 anys.
10. Llocs de treball a temps complet i contractes indefinits.

Per a ELA, el preacord comptava amb el vistiplau de la Diputació Foral de Guipúscoa per a signar posteriorment un conveni amb les patronals. La Diputació Foral de Bizkaia ha rebutjat l'existència d'un preacord i la patronal, Adegi i Matia 2020, ha informat que no ha signat cap conveni. ELA respon dient que no hi ha documents signats, però que hi ha un text que expressa l'acord de la patronal i que hi ha proves d'això.

40% de representació sindical en la taula de negociació

El 20% de la representació està en mans de LAB, que al costat de CCOO i UGT han apostat per seguir en la taula de negociació, enfront d'ELA. Ane Sarriegi, responsable de les seus de LAB a Guipúscoa, diu que no entenen ni accepten la postura d'ELA. Encara que les patronals no estan disposades a acceptar el que els va oferir en la taula (proposa congelar els salaris), Sarriegi ha dit que aixecar-se de la taula no té sentit. ELA i part de la patronal (Adegi i Matia 2020) han continuat negociant fora de la taula.Aquest fet és una de les raons per les quals la lluita en les residències no es fa amb ELA, i l'altra és de contingut. LAB prioritza el conveni sectorial de Guipúscoa i ELA no vol posar en joc els convenis concrets que ha aconseguit en les residències. Seguint amb les reivindicacions concretes, LAB prioritza pujar els ràtios; Ane Sarriegi ha subratllat que amb més treballadors es cuidaria la seva salut i que els residents estarien més ben atesos.Sarriegi ha indicat que la Diputació Foral de Guipúscoa és la principal responsable del conflicte, ja que “el servei és públic, el finançament és públic i el sector està en mans privades. La Diputació ha de resoldre el conflicte”.