Europa, social o militar?
- Diumenge que ve se celebraran també les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran a Brussel·les. Segurament, els partits polítics han preferit ocultar les qüestions militars i, amb l'objectiu d'aconseguir vots, tots s'han preocupat més per les qüestions socials. Però en la pròxima legislatura la política de seguretat serà l'eix central de la Comissió Europea i de l'Eurocambra, ja que el projecte militar d'un exèrcit europeu és l'aposta més important del procés d'integració de la Unió Europea.
En això estan ja els funcionaris i diplomàtics, preocupats per la influència que aquest projecte militar i el nom de “exèrcit europeu” pot generar en la societat. L'alemany Manfred Weber, candidat del Partit Popular Europeu i pròxim president de la UE, ha dit: “Hem de tenir grans ambicions. La no repetició de la guerra a Europa és una idea fonamental. Avui és impensable. Però seria absolutament impensable amb un exèrcit europeu compartit”.
La despesa militar europeu, malgrat estar fraccionat, va ascendir en 2018 a 284.000 milions de dòlars, enfront dels 18.200 milions de l'Estat espanyol i els 63.800 milions de França amb els impostos dels bascos, per darrere de la despesa estatunidenca (649.000 milions de dòlars). L'ex portaveu de l'OTAN, l'analista Jaime Seha, considera que “hem de competir militarment si volem defensar els nostres valors”. Per tant, advoca per destinar més recursos a la indústria armera, igual que els lobbies d'aquest sector pressionen cada dia a la UE. Els bascos i els europeus tenen una bona oportunitat per a decidir si volen una Europa més social o més militar. Els partits polítics que concorren a aquestes eleccions haurien de debatre públicament sobre un tema tan greu en lloc d'ocultar-ho.
Gaur Donostian Orhipean, Gure Herria ezagutzen liburuaren edizio berria aurkeztu dute. Bertan Izan da egilea Xamar eta berarekin batera Antton Luku, Isabel Isazelaia eta Lander Majuelo.
