Europa, social o militar?
- Diumenge que ve se celebraran també les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran a Brussel·les. Segurament, els partits polítics han preferit ocultar les qüestions militars i, amb l'objectiu d'aconseguir vots, tots s'han preocupat més per les qüestions socials. Però en la pròxima legislatura la política de seguretat serà l'eix central de la Comissió Europea i de l'Eurocambra, ja que el projecte militar d'un exèrcit europeu és l'aposta més important del procés d'integració de la Unió Europea.
En això estan ja els funcionaris i diplomàtics, preocupats per la influència que aquest projecte militar i el nom de “exèrcit europeu” pot generar en la societat. L'alemany Manfred Weber, candidat del Partit Popular Europeu i pròxim president de la UE, ha dit: “Hem de tenir grans ambicions. La no repetició de la guerra a Europa és una idea fonamental. Avui és impensable. Però seria absolutament impensable amb un exèrcit europeu compartit”.
La despesa militar europeu, malgrat estar fraccionat, va ascendir en 2018 a 284.000 milions de dòlars, enfront dels 18.200 milions de l'Estat espanyol i els 63.800 milions de França amb els impostos dels bascos, per darrere de la despesa estatunidenca (649.000 milions de dòlars). L'ex portaveu de l'OTAN, l'analista Jaime Seha, considera que “hem de competir militarment si volem defensar els nostres valors”. Per tant, advoca per destinar més recursos a la indústria armera, igual que els lobbies d'aquest sector pressionen cada dia a la UE. Els bascos i els europeus tenen una bona oportunitat per a decidir si volen una Europa més social o més militar. Els partits polítics que concorren a aquestes eleccions haurien de debatre públicament sobre un tema tan greu en lloc d'ocultar-ho.
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Fa temps que vam conèixer a Aitor Bedia Hans, cantant del grup Añube. En aquella època ens reconciliem amb BEÑAT González, ex guitarrista del grup Añube. Va ser en l'època universitària, quan els dos joves de Debagoiena van venir a Bilbao a estudiar amb la música en les... [+]