La creació dels CUC se situa en la guerra de 1960-1996. Com va sorgir?

En 1944 va haver-hi un procés democràtic a Guatemala. Es va intentar llavors introduir importants canvis en l'agricultura i en l'economia, així com en la societat, en l'educació, en la sanitat... Aquests canvis no van ser acceptats pels Estats Units i en 1954 es va declarar el cop d'estat al país del Carib. Això va inflamar a molts soldats i ciutadans. A més, a principis de la dècada dels 60 s'estava entrenant a mercenaris a Guatemala per a la invasió de Cuba. Com a resultat, diversos joves oficials es van revoltar i es van dirigir a la muntanya. Ells van crear la FAR, la primera guerrilla. La FAR va ser durament perseguida, gairebé destruïda. Molts membres es van exiliar, però després van tornar i van formar tres nous grups guerrillers. A l'Església catòlica també hi havia una forta teologia de l'alliberament, van sorgir les cooperatives... En aquest context va sorgir l'organització CUC. El terratrèmol de 1976 va donar molta força a la CUC, accelerant la lluita, ja que es va posar de manifest la pobresa i la falta de protecció de la gent.

Com s'han aliat els indígenes en les lluites socials i polítiques de la zona?

La resistència indígena sempre ha estat present en les proximitats de Guatemala i Maia de Mèxic. Exemple d'això són la revolta d'Atanasio Tzul Maia en 1820 o la guerra de les castes de Yucatán en 1847. El desig d'alliberament dels indígenes sempre ha existit. Les dues lluites, la social i la indígena, es van trobar en la dècada dels 70. En crear la guerrilla, molts indígenes es van unir a ella per la discriminació i el racisme de l'estat creole burgès capitalista cap als indígenes i el seu monoculturalismo destruïa els pobles. Amplis sectors indígenes van acceptar l'ús de les armes contra aquest Estat com a forma extrema de buscar justícia, i en 1970 van treure diversos documents per a demanar que les guerrilles es tinguessin en compte les reivindicacions indígenes. En la guerra van participar activament i els indígenes van començar a destacar en les direccions dels grups guerrillers. Això va ser el que va portar a la guerrilla a reflexionar sobre aquest tema.

Quins pensaments eren correctes?

Desgraciadament, van aparèixer diversos llibres sobre el ‘problema ètnic-nacional’, però com nosaltres sempre hem dit, els indígenes no som el problema, som la civilització, amb tots els elements que els corresponen. Tenim una concepció del món natural, una espiritualitat no religiosa, que parla de connexió de les energies, entre l'ésser humà i l'univers, entre la terra i els elements. A més, s'ha demostrat que és cert, ja que s'ha confirmat que el sol actua sobre la terra, que la terra està unida a tots els éssers.

Com s'hauria de recollir la perspectiva indígena en l'actual Guatemala?

D'una banda, les autoritats indígenes d'origen ancestral, les nostres lleis, encara no estan recollides, a Guatemala no està reconeguda l'existència de la diversitat jurídica. D'altra banda, necessitem reconèixer els territoris, no sols en termes de producció, sinó que en ells s'han arrelat i florit la saviesa, els costums, les tradicions, l'alimentació, les teles, les relacions, les arts... Els utilitzen per al turisme, però no accepten l'aportació de la nostra cultura a l'espiritualitat. El calendari dels maies és un exemple d'això: enalteixen la seva precisió per a vendre només als turistes. Volem que les nostres llengües siguin reconegudes com a llengües. Són una gran fortuna per la riquesa dels seus dialectes. Hi ha molt a fer, perquè l'Estat no accepta aquesta riquesa en si mateix. Ara, a més, els terrenys s'assignen a les corporacions per a la producció industrial de minerals, petroli o agricultura.

Aquí hi ha hagut grans lluites per a donar a entendre a les esquerres franceses i espanyoles que han estat unides a la suposada universalitat monoculturalista que la llengua porta una visió del món.

En el nostre també ha estat una lluita dura, encara que la guerrilla va néixer com l'avantguarda de l'esquerra, ja que l'element indígena no era atractiu per a ells. Ha estat un gran error de l'esquerra, ja que els indígenes som majoria a Guatemala, en la seva majoria dones i joves. No obstant això, l'esquerra no ho ha reflectit prou en els seus programes ni en l'elecció dels candidats en les eleccions generals. També en el moviment agrari, en fòrums molt d'esquerres, hem hagut de dir que més enllà del capitalisme, més enllà de la perspectiva de classe del marxisme, som pobles d'origen, aferrats a la naturalesa, que proposem solucions al canvi climàtic i a la crisi civilizatoria que ens ha portat aquest model de desenvolupament. Però l'esquerra, en la majoria dels casos, ha actuat amb les normes de l'estat burgès de dreta en matèria de desenvolupament.

Vostè ha denunciat que Guatemala depèn de les corporacions.

S'està produint una privatització dels serveis de l'Estat, s'estan subordinant els Estats a les empreses. Saben que estan destruint el planeta: les mines de les muntanyes, les selves, els pujols... La mescla d'aigua amb substàncies químiques està destruint el continent. Amb l'ambiciosa mentalitat que busca acumular béns, milions de persones no s'han tingut en compte i estan sorgint nous genocidis i fams. D'altra banda, coneixen les lleis que protegeixen els pobles indígenes, però per a fer legítim el saqueig, fan els ulls grossos o la ignoren.

Qui són els responsables de l'explotació destructiva a Guatemala?

Empreses com Perenco a França, Enel a Itàlia o Hidralia a Espanya. Però no sabem qui està darrere de les empreses. Per exemple, el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, és el president de l'empresa hidroelèctrica ACS, que està destruint els boscos. Diuen que és gent honrada i de bona reputació, però en si mateixa és devastadora.

Quines són les principals lluites que teniu ara a Guatemala?

El racisme, l'exclusió... són problemes estructurals que venen de temps enrere. Però amb els tractats de lliure comerç amb els EUA, des de 2005 la llei de liberalització de les concessions ha permès que les terres se cedeixin a les transnacionals sense el permís dels pobles que les habiten, per a explotacions mineres, per a projectes hidroelèctrics o de cultiu únic. Això ha suposat violacions de drets humans, conflictes entre comunitats, detencions, etc.

Quin ha estat la posició del Govern davant les protestes que s'han dut a terme?

Per a frenar les protestes ha utilitzat l'estat d'excepció i el de lloc, que ha suspès els drets constitucionals a Catalunya. En el Congrés s'han elaborat noves lleis per a legalitzar les violacions de drets humans, per a equiparar les protestes al terrorisme. Ara els defensors de la terra són terroristes, cal acabar amb ells. Amb aquestes lleis a la mà, els empresaris utilitzen advocats per a empresonar als líders indígenes amb l'objectiu de frenar les protestes.

És una visió de l'enemic intern i de l'anticomunisme en els temps de la dictadura?

Exactament. Els promotors de les manifestacions són enemics de l'Estat, als quals se'ls acusa de difamació, amb l'objectiu d'estigmatitzar. La gent senzilla no sap molt i els creu, i en la televisió parlen una vegada i una altra de l'amenaça del comunisme.

Vostè mateix ha hagut de sofrir aquesta estigmatització.

Sí, durant la guerra vam haver de fugir de les grans matances i persecucions. També després, per fer costat a les comunitats en conflicte en favor de les terres ocupades. He rebut denúncies: per una manifestació en la capital, per ocupar terres... En 2013 vaig sofrir atemptats i els vaig denunciar en els mitjans de comunicació. Des de 2011 hem sofert una terrible persecució: Alguns membres de la CUC han estat assassinats i les fal·làcies ens han denunciat. Es tracta de grups que promouen l'odi, el racisme i la xenofòbia, com la Fundació Antiterrorista de Ricardo Méndez Ruiz.