La plataforma intergovernamental IPBES, composta per 145 experts de més de 50 països, ha elaborat en tres anys un informe de 1.800 pàgines, amb un greu missatge escoltat aquests dies: un milió d'animals i espècies estan en perill d'extinció a curt termini, una de les vuit milions d'espècies que té la Terra. Però si afegim els càntirs deixats dels càlculs, llavors una de cada quatre espècies del planeta està en perill d'extinció. És a dir, que totes elles es perdran, perquè no és gens probable que la marxa del món amb la industrialització i la globalització canviï durant els pròxims anys.

El director d'IPBES, Robert Watson, ha dit: “La salut dels ecosistemes està condicionada per la nostra vida i la de les altres espècies, i estem destruint aquests ecosistemes més ràpid que mai”. És a dir , estem immersos en una extinció massiva d'espècies vives.

La responsabilitat de la pèrdua de la biodiversitat no és exclusiva del medi ambient: també està relacionada amb el desenvolupament, l'economia, la seguretat i els valors socials i morals, segons els experts.

Igual que els informes científics anteriors, aquest IPBES també considera culpable de primer ordre el comportament humà dels éssers humans en la destrucció dels sòls: tapar camps i camps de cultiu amb formigó, desmantellar boscos, assecar marenys… A això ens porten l'agricultura industrial que ha imperat en tot el planeta per a satisfer l'augment de la població i la millora del nivell de vida dels éssers humans.

Altres quatre motius principals de l'extinció massiva són la sobreexplotació dels recursos naturals (mines, peixos, arbres forestals), la contaminació generalitzada (principalment química), els exòtics invasors que destrueixen les espècies de cada lloc i, finalment, el canvi climàtic. “Des de 1980 –diuen els experts– les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle s'han reduït a dos, la temperatura mitjana de la Terra s'ha escalfat almenys a 0,7 °C i la contaminació dels plàstics s'ha multiplicat per deu.Entre 300 i 400 milions de tones de metalls pesants, dissolvents, llots tòxics i altres residus s'aboquen en les aigües del món”.

En la presentació oficial, el líder d'IPBES, Watson, ha afirmat que encara hi ha possibilitats de frenar aquest greu declivi: “L'informe diu que no és tard per a començar a fer les coses d'una altra manera en aquest cas, però ara cal començar, tant a nivell local com global”.

Tanmateix, les condicions perquè això ocorri semblen difícils de complir: “…sempre que es facin canvis que suposin una transformació i que tinguin en compte el conjunt del sistema i els factors tecnològics, econòmics i socials”.

Però, a més, com les principals autoritats mundials han fet cas omís dels advertiments fins ara –com en aquest cas en l'àmbit del canvi climàtic i en molts altres–, el ciutadà té poc motiu per a l'esperança.

Els advertiments sobre la destrucció dels éssers vius, des d'una perspectiva rigorosa de la ciència, és a dir, al marge d'altres catastrofismes, són recents. Rachel Carson, considerat per molts àvies de l'ecologisme modern, va explicar en 1962 en la seva antologia “Primavera silenciosa” que per a llavors ja estava en marxa l'extinció massiva: “En les zones cada vegada més extenses dels Estats Units, la primavera arriba ara sense anunciar el retorn dels ocells, i, a primera hora del matí, un silenci estrany reina en les matinades que omplia la bellesa dels primers cants d'ocells. Aquest sobtat silenci dels cants d'ocells, aquesta destrucció del color, la bellesa i el benefici que els ocells donen al nostre món, s'ha produït de manera ràpida i perversa, sense que els habitants dels pobles que encara no han sofert aquesta influència s'hagin adonat”. Però el món ha continuat sent business en els pròxims 60 anys i avui a la falta de cant dels ocells s'ha sumat l'absència de peixos, la desaparició d'abelles, la destrucció d'insectes…

Esgotats els terminis, els danys es manifesten

Aquests dies els principals mitjans de comunicació han esmentat l'informe d'IPBES carregat de gràfics i imatges terribles –que en una setmana s'oblidaran dels espectadors substituint en una altra mena d'imatges més cridaneres–; la revista Le Monde Diplomatique ha realitzat un exercici desesperat de memòria en el seu web, traduint com a llegibles els articles publicats en la mateixa revista amb advertiments similars fa 50 o 10 anys.

En 1970 l'ornitòleg Jean Dorst va publicar en Diplo “La majoria de les espècies d'animals i plantes estan amenaçades per la conducta humana”, en la qual donava la veu d'alarma davant el desastre biològic del planeta, destacant que el retrocés de la fauna salvatge significava la destrucció que també arribaria a l'ésser humà: “Perquè serem les últimes víctimes d'això. La nostra espècie, a llarg termini, és la més amenaçada. Esperem que no es faci realitat. El naturalista Fabre va dir que l'home desapareixeria assassinat pels excessos del que ell diu civilització”.

Empitjorant les circumstàncies, molt més tard, en 2007, Alain Zecchini va escriure en la mateixa revista: “La pèrdua de biodiversitat amenaça a la humanitat”. Entri: “Però els éssers humans estan afligits de la pleonexia, de les ganes de tenir més del que necessiten. Són irracionals i egoistes, perquè l'explotació de la naturalesa no equival a la recol·lecció de la selva, que permet la durada dels recursos, sinó a l'extractivisme, l'explotació d'una mina fins a l'extracció del gra”.

Estem immersos en un procés d'extinció massiva, i és testimoni d'això qualsevol ciutadà d'una edat que ha vist desaparèixer davant els seus ulls a ocells o insectes que havia vist de nen. També al País Basc. En els mateixos dies en què els principals mitjans de comunicació parlaven de l'informe de l'IPBES, Gaindegia va confirmar un punt molt important d'aquest, que està passant aquí: “En els últims 28 anys s'ha artificializado tant sòl al País Basc com en tota la història anterior”. Però a qui importa?

És cert que el moviment Extinction Rebellion va estenent-se en el món: A França volem la campanya Roselles contra els pesticides; els ecologistes continuen lluitant; molts petits baserritarras han començat a treballar per a promoure la biodiversitat dels seus camps... Però en contra dels experts d'IPBES, molts pensen que és massa tarda per a evitar la catàstrofe, ja que la crisi de la biodiversitat ve de la mà de la crisi del canvi climàtic i de l'energia, i que, per tant, sense deixar de lluitar contra ella, cal començar a adaptar-se als danys que estan en marxa: Deep Adaptation, adaptació en profunditat.