"El feminisme és l'antídot de l'antídot"
- En un moment en el qual l'extrema dreta s'està enfortint, el feminisme és l'eina més eficaç per a fer front a aquest fenomen. Per a Palop. Creu que ambdues neixen dels mateixos buits i fracassos, però que són en realitat respostes antagòniques. Mentre l'extrema dreta proposa una societat tancada i punitivista, el feminisme defensa, segons l'entrevistat, la qual cosa es basa en la cura mútua. Per això la segona serveix per a fer front a la primera.
Què ha canviat perquè l'amenaça de l'extrema dreta sigui real?
El que abans era una cosa insòlita, està en camí de convertir-se en la majoria absoluta. Els partits d'extrema dreta tenen la possibilitat de controlar el Parlament Europeu, encara que no ho tenen. Ja són 39 els partits d'extrema dreta a Europa que posen en perill a les majories socials: pobres, immigrants, dones i el 99% del món, la gent més vulnerable. Utilitzen la retòrica proteccionista, suposadament a favor de les majories, però sabem que la seva pràctica no coincideix amb aquest discurs.
En la teva opinió, l'extrema dreta i el feminisme sorgeixen de la mateixa base. Per què?
L'extrema dreta respon a un estat de por i aïllament que és real, i que ha estat creat des dels anys 80 per l'actual política neoliberal. El feminisme també és sensible a aquesta situació. Precisament el feminisme que jo defenso, el feminisme relacional, posa en el centre la dependència i la vulnerabilitat, eliminant l'estigma que sol tenir la dependència. Es dirigeix als seus subordinats, als vulnerables, als temuts, i els dona esperances d'una comunitat diferent.
Són, per tant, dues respostes antagòniques. Quina és la diferència?
L'extrema dreta té por als pobres, i el feminisme a la pobresa. L'extrema dreta té por al pobre, i el feminisme té por a l'avarícia dels rics. L'extrema dreta té por a l'immigrant, el feminisme a l'exili. És molt diferent tenir por a les raons o a les conseqüències.
Si dues respostes són opcionals, com fer perquè la gent triï la del feminisme?
Per a atreure a la gent, per a fer pedagogia, el feminisme té un costat bo: està relacionat amb l'experiència de vida, és una teorització que parteix de la vida. Tots ens han cuidat i tots ens cuidem, i tots som dependents els uns dels altres, més en alguns moments de la vida. Per tant, no fa referència a res desconegut. En això també s'assembla a l'extrema dreta, que també fa referència a coses molt identificables. Aquest vincle amb la vida és el que fa que un moviment triomfi, i el fa l'extrema dreta, però també el feminisme. Són dos camins diferents, però per a tots dos la vivència és la base. La socialdemocràcia ha fracassat precisament en això, perquè ha fet referències molt allunyades de les experiències vitals.
Què són les tasques de cura per a vostè?
Les cures canvien radicalment la lògica. Enfront de la resposta punitivista -i bo, hi ha un feminisme punitivista-, a les polítiques de seguretat i muralles, nosaltres presentem la seguretat en un altre sentit: tenir el necessari per a poder viure. La seguretat de les milícies no ens dona seguretat. La seguretat ens la dona una casa, tenir matèries primeres per a poder viure, tenir aigua.
Les cures ho garanteixen?
Cuidar és el que és: ocupar-se dels béns comuns.
El fet de posar les cures en el centre ha portat a la lluita feminista a ser una revolució?
Sí, és una transformació social, perquè ha canviat radicalment la mirada i la lògica. Cal posar l'accent en la cultura de la responsabilitat i no tant en la cultura dels drets clàssics. I no vull dir que no calgui reivindicar drets. Sí, però no com una pistola, per a defensar-se dels altres, sinó de manera relacional, com a pont de diàleg. En la construcció de la nostra societat s'han posat primer els drets civils i després han vingut els drets polítics i socials. Pensi's si ho fem al revés: primer, la cohesió social i la justícia social, i d'aquí els drets individuals. Imagina't el diferent que seria!
Vol l'extrema dreta conquistar el feminisme?
Marini Le Pen va fer un intent d'aparèixer com a feminista, però les seves companyes s'han mostrat absolutament en contra del feminisme, no han volgut assumir aquesta lluita. O, com a màxim, han fet una espècie de defensa de la dona tradicional, com es podia fer en el franquisme. Però a això no se li pot dir feminisme.
Però són conscients que el tema està en el centre.
Això és. No intenten conquistar el feminisme, no s'identifiquen amb això, però, per descomptat, tenen tot un programa per a les dones, i l'han convertit en l'eix d'aquest programa: volen tirar-nos del mercat de treball, per a tornar a casa, sota la tutela de la família heteropatriarcal. Això s'ha donat en totes les dictadures i autoritarismes masclistes i misògins. No hi ha hagut autoritarisme masclista que hagi menyspreat clarament a les dones, sinó que han arribat a mitificar a la dona, però després l'han derrotat en l'espai públic.
Antídot de l'antídot. Això és per a tu el feminisme.
L'extrema dreta respon al neoliberalisme radical i a la derrota dels partits socialdemòcrates, i es considera un antídot contra això. Diuen que lluiten contra les oligarquies i les elits econòmiques i es presenten com a antídots. El que jo dic és que el feminisme és l'antídot de l'antídot, perquè som la resposta. No sols a ells. A més
feminista “Des de la meva tesi doctoral, he treballat en tres línies principals: feminisme, ecologisme (sempre en connexió, des d'una perspectiva ecofeminista) i pau, vinculada a les víctimes. He treballat molt de sobre el franquisme, el terrorisme i les víctimes de l'extrema dreta. Imparteixo classes sobre filosofia del dret i drets humans. He treballat molt fora de la universitat, en grups de divulgació, en associacions de la societat civil, en el pensament i també en les institucions. He estat coordinador del grup En Comú Podem en el Parlament, entre altres. En aquesta ocasió soc cap de llista de Podem per a les eleccions europees, però soc totalment independent, mai he estat inscrit en un partit”
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]
Orain arte desgaituak ez diren pertsonekin lehiatu da Uharteko Ipar Eski Taldeko Eneko Leyun eskiatzailea (Iruñea, 1998). 2024-2025 denboraldian, lehenengo aldiz parte hartu du Adimen Urritasuna duten Pertsonentzako Iraupeneko Eskiko Espainiako Txapelketan. Urrezko... [+]
Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]
Endometriosiaren Nazioarteko Eguna izan zen, martxoak 14a. AINTZANE CUADRA MARIGORTAri (Amurrio, 1995) gaixotasun hori diagnostikatu zioten urtarrilean, lehen sintomak duela lau urte nabaritzen hasi zen arren. Gaitz horri ikusgarritasuna ematearen beharraz mintzatu da.
Duela aste batzuk, gurean egon ziren El Salvadorko eta Kanarietako emakumeen eskubideen aldeko hainbat aktibista. Sexu- eta ugalketa-eskubideez eta eskubide horiek urratzeak emakumeengan dituen ondorioez aritu gara; hala nola El Salvadorren berezko abortuak izanda homizidio... [+]
Zuberoako ohiturei buruzko bi liburu ditut gogoan. Batek XX. mendean aritu izan diren 180 dantzari eta soinulari aipatzen ditu. Haien artean, emakumezkorik ez da agertzen. Besteak, pastoralei egiten die errepasoa eta hor emakumeak aipatu aipatzen dira, baina omisio esanguratsuak... [+]
1984an ‘Bizitza Nola Badoan’ lehen poema liburua (Maiatz) argitaratu zuenetik hainbat poema-liburu, narrazio eta eleberri argitaratu ditu Itxaro Borda idazleak. 2024an argitaratu zuen azken lana, ‘Itzalen tektonika’ (SUSA), eta egunero zutabea idazten du... [+]