Quan la violència s'eternitza, s'immunitza a l'espectador, és com posar una vacuna. Les realitats més enllà dels monts Urals són ignorades per les institucions europees i pels ciutadans, amb una eficàcia impressionant. Centenars d'activistes kurds, difícils de dir quant, estan en vaga de fam. Són vagues de fam extrema que s'estan matant. El clam d'uns altres en incendiar-se els seus cossos: acabar amb l'aïllament total del cap del PKK Abdullah Öcalan, empresonat des de fa 20 anys.

Europa mira per a un altre costat cada vegada que Turquia assassina als kurds, ocupa militarment a Afrín o imposa penes de vint anys de presó per parlar en el Parlament de kurd. Europa manté el PKK en llistes terroristes i no suspèn l'entrada de Turquia a la Unió Europea (UE). És un pas estratègic massa important per a Àsia. Com a contrapartida, Turquia fa bruts treballs a la UE per a bloquejar als migrants.
Però bo, declaracions com “l'alt grau de participació de les eleccions espanyoles” demostren que a Europa la democràcia és sana…