Vas tenir alguna relació amb el basc quan era nen?

No. Jo, com tota la meva família, era completament castellanoparlant. Una àvia era de Salamanca. De petit no vaig trobar cap rastre del basc al poble. Després de la guerra van ser anys molt pobres. Els carrers d'Ablitas encara eren de terra i no hi havia llum al carrer, per exemple. El meu pare era mèdic d'allí i als 8 anys em va manar a un col·legi de jesuïtes a Tudela. Amb 16 anys vaig ser a Javier. Record que allí en un campionat de cant un grup va fer una cançó en basca i aquest és el meu únic record d'aquella època relacionat amb el basc.

I com vas començar a estudiar?

Vaig continuar estudiant amb els jesuïtes i vaig anar a Loyola d'Azpeitia a fer el període de noviciat. Encara que teníem poc contacte amb el de fora, fèiem misses i resos per als ciutadans, i aquí va ser on vaig tenir el meu primer contacte directe amb el basc.
Després me'n vaig anar a Bilbao. Allí vaig veure a uns jesuïtes que s'oferien a si mateixos per a anar a Àfrica o a Veneçuela. Aprenien les llengües d'aquests llocs i se submergien en les seves cultures. Un grup va pensar que aquí, a Euskal Herria, podíem fer una cosa semblant, treballant la llengua i la cultura de la zona. Entre ells es trobaven, per exemple, Patxi Goenaga o Alejandro Aldanondo, actualment jesuïta a Àfrica.

Set jesuïtes decidim anar a un habitatge i aprendre basc. Vam fer una petició al cap de la província i ell ens va posar al comandament a Roman Garate, un home molt simpàtic. Era professor d'ètica en la universitat i autor de diversos llibres en basc sobre drets humans i marxisme. Vivíem en Santutxu. Des del principi celebràvem una missa diària en basca, però no va ser suficient i aviat decidim fer-ho tot en basca. Jo vaig tenir molt bona sort, perquè vaig tenir a Patxi Altuna com a professor de basc.

Teníem una relació molt bonica entre nosaltres. Moltes vegades anàvem a la muntanya i fèiem cançons de Laboa i Lertxundi. També treballem la relació amb la gent euskaldun de fora. Així, per exemple, ensenyem basc a algunes noies. Ells van treure el títol de mestra i després els seus nuvis. Alguns d'ells van arribar a ser professors de la ikastola de Zarautz. D'altra banda, en Santutxu hi havia una ikastola i dues de nosaltres, Patxi Goenaga i Josema Añón, col·laboraven en ella. Tasio Erkizia era professor de Lesaka en la ikastola.

Alguns haurien volgut malament que els sacerdots es dediquessin a aquesta mena d'activitats, no és així?

Van ser anys de molta tensió. Les mobilitzacions dels treballadors van ser nombroses i importants en aquella època i alguns jesuïtes estaven molt compromesos a través de la secció ‘Missió obrera’. Participen en moviments de Barakaldo, Errenteria, Pamplona i Tudela, entre altres.

Per què no ho sacerdots?

Jo estava a gust perquè era gent molt bona i vaig arribar a fer classes en els jesuïtes de Bilbao durant tres anys. No obstant això, tenia clar que no volia ser capellà. Em va costar molt, però al final ho vaig deixar amb 30 anys.

Llavors va venir a Navarra?

Sí. Els meus pares ja havien vingut a viure a Tudela, però jo no volia anar amb ells i vaig anar a la Diputació de Navarra a demanar ajuda. Allí vaig conèixer a la senyora Xole Erbiti, la responsable del Departament de Basc, i ella em va dir que a Lizarra Ikastola necessitaven una persona. Allí vaig anar a veure a un dels principals impulsors de la ikastola, Feliciano Pinillos, i al director, José Luis Gorostidi, i em van acceptar de seguida. Vaig ser allí set anys. Vam fer una gran feina amb les famílies. Això sí, van construir un pont per a connectar el moviment euskaltzale de l'època republicana amb l'època actual. Allí es troba una gent meravellosa fent un treball profund i silenciós, com els pares del futbolista Oier Sanjurjo.

Per què vas deixar Estella i vas venir a Tudela?

Perquè em vaig casar amb una noia de Tudela. El primer any vaig ser i venia, però no era una vida fàcil i vaig començar a buscar treball a Tudela. Em van dir que necessitaven un professor d'anglès en un col·legi d'allí. No sabia molt d'anglès, però em van rebre. A l'hora d'aprendre basca, vaig aprofitar les tècniques apreses a Patxi Altuna per a ensenyar anglès als alumnes. Vaig treballar en un centre públic de Formació Professional, anomenat ETI. Una vegada complert el primer any, vaig començar a ensenyar en castellà. Més tard he treballat en centres públics de diversos països: Sant Adrián, Corts i de nou a Tudela, en l'Institut Benjamín de Tudela.

Des de quan ets l'Olentzero de Tudela?

L'any passat va ser el meu vuitè any. Per Nadal he fet una vintena d'Olentzero en pobles i escoles.

Des de quan se celebra aquesta festa a Tudela?

Fa 46 anys, la penya La Teba es va posar en marxa per a organitzar el festeig fúnebre de la comitiva. En 1965 alguns membres del grup d'Amics de l'Olentzero de Pamplona venien preguntant quina penya o associació podria estar disposada a organitzar-lo aquí. La Teba era l'única associació capaç d'organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques i, malgrat ser molt espanyola, van aprovar la proposta. Però l'ambient no era molt tranquil. Els tebans no estaven còmodes, perquè aviat van començar a treure ikurriñas i altres símbols en el festeig. Va ser la penya Beterri la que va agafar el testimoni. Beterri ha ampliat i ampliat la iniciativa. Olentzero està molt arrelat i és molt volgut a Tudela. Ve molta gent a veure als joaldunak, als gaiters i als animals. Des de llavors la tradició s'ha estès a altres pobles: Cintruénigo, Corella, Ribaforada, Cascante, Ablitas… Enguany, per primera vegada, ho hem fet en Buñuel. A més dels Olentzeros del carrer, també se celebra la festa en molts centres escolars.

Com ho rep la gent?

La gent no és ximple. Sense dir res, molts aposten per l'Olentzero dient, per exemple, que el Pare Noel ve de més lluny, o que Olentzero no ve d'Azpeitia o Zarautz, sinó de Lesaka, que Lesaka és Navarresa.

Davant l'or i les llums dels Reis Mags, la d'Olentzero és una festa d'animals, amable, senzilla i pròxima. A la gent li agrada molt. Portem animals de Leitza i això atreu molt al públic. També tirem dolços.Hi ha
molta gent que ni tan sols sap pronunciar bé a Olentzero, però venen a veure-li a gust. En els últims anys el costum es va estenent, encara que sigui lentament.

Jo relaciono tot això amb el model A. Gairebé un miler de nens i adolescents estan aprenent basc com a assignatura a la Ribera, i, encara que sigui poc, aquí és un gran pas endavant.

Quina importància té el model A a la Ribera Navarra?

Terrible. El basc té avui quatre potes a la Ribera Baixa: Argia Ikastola, model A, AEK i Escola d'Idiomes. Vaig recollir les dades concretes d'aquest curs per a preparar un informe i, en conseqüència, en el model A estan estudiant 910 nens i adolescents. Les dades d'Educació Primària en els centres públics són els següents: 70 alumnes d'Ablitas, 20 de Cabanillas, 69 de Cascante, 42 de Castejón, 123 de Cintruénigo, 10 de Corella, 80 de Corts, 4 de Fontellas, 62 de Murchante. Quant a l'ESO, Batxiller i Formació Professional, en l'Institut Benjamín de Tudela hi ha 34 alumnes i a la Vall de l'Ebre hi ha 25.

En el model D l'única opció és Argia Ikastola. En el centre hi ha 230 alumnes i alumnes amb 21 professors. A ells caldria sumar les 60 persones que estan estudiant en AEK i les 28 que són a l'Escola d'Idiomes. En el model A i D, per tant, 1.400 alumnes i professors. Segons els meus càlculs, hi haurà altres 500 bascos a Tudela i uns 60 més als pobles de voltant. Unes 2.000 persones en una comarca de 100.000 habitants. Jo crec que cal impulsar el model A a la Ribera, aquest és un accés molt interessant per al basc.

Estan els nens/as fent el camí del model G (el basc tampoc és una assignatura) al model A?

La difusió va molt lenta, la veritat. Enguany, per exemple, en Corella, un poble de 7.600 habitants, només deu nens han acudit al model A. El Govern de Navarra hauria de fer un esforç especial per a promocionar: convidar a escriptors o intel·lectuals a parlar, oferir pallassos i obres de teatre, organitzar excursions a centres educatius d'altres comarques de Navarra perquè els nostres nens i nenes vegin que en moltes zones es parla basca a Navarra…

Què pensa de la pressió que s'exerceix contra el basc des de la dreta política i mediàtica?

UPN no vol veure el que és aquí. Els és igual que portin altres coses d'on sap on, però no poden veure el basc. Els ciutadans molt polititzats creuen que el Govern els imposa la llengua. Uns altres, en canvi, pensen que els seus fills i filles podrien viure a Pamplona, Sant Sebastià o Bilbao, i que el basc se'ls pot fer valuós. Per això, alguns no porten als nens al model A, però els fan classes particulars. No obstant això, no és fàcil atreure a la gent. Enguany he intentat ampliar el model A de Buñuel i després de parlar amb algunes mares he vist que estan molt ocupats i que no tenen ni ganes ni possibilitats de ficar-se en més coses.

Han rebut molta pressió per part de la dreta en aquesta legislatura?

Jo agafo el periòdic amb ansietat. Sovint han aparegut adhesius en els fanals, en les parets del carrer o en els aparadors, dient: “S'imposa el basc” o “Defensa Navarresa”. Els manifestants han arrencat amb ràbia els senyals escrits en basc i els cartells que portaven en basc. En 2016 van atacar la Ikastola de Tudela. Van entrar i van fer pintades ofensives. Jo soc un nen per a això i quan veig tals assalts m'afanyo a plorar. De ràbia, he sortit diverses vegades al carrer amb els esprais a esborrar aquest tipus de missatges.

Es percep al carrer, a més de l'ensenyament, més moviment a favor del basc?

S'han posat en marxa diverses iniciatives interessants. Al juny de l'any passat, per exemple, es va celebrar per primera vegada la Festa del Basc a Tudela, organitzada per la Plataforma a favor del Basc de Tudela, amb la col·laboració de l'Ajuntament i del Govern. Els actes de caràcter cultural i festiu es van celebrar en quatre places per a nens i adults, i va sortir molt bé.
Un altre exemple és la iniciativa que el grup Tutera Kantuz ha posat en marxa enguany per a aprendre a estimar el basc. En aquest grup de 35 persones volen situar el basc anés de la política i allunyar la perspectiva negativa. Reparteixen fitxes amb les lletres i explicacions de les cançons. A l'entorn d'Euskaraldia i en la Korrika, com no podia ser d'una altra manera, es va moure a molta gent. D'altra banda, aquí veiem ETB i això és molt important.

L'alcalde d'Ezker Batua ha estat durant la legislatura el diputat general de Guipúscoa. Què tal ha treballat pel que fa al basc?

Molt bé. Eneko Larrarte ho fa bé. És molt pròxima. A més, la seva mare està en Geroa Bai.