Com va començar el procés judicial contra vostè?
Va començar el 19 de febrer de 2017. Aquell dia, a Bogotà, es va col·locar una bomba contra uns policies. Un d'ells va morir i varis van resultar ferits. Això va provocar una gran pressió mediàtica al Govern, a veure per què es produïen a Bogotà, i més encara amb el pacte de pau amb les FARC-EP en vigor. Quatre dies després em van detenir. Els mitjans de comunicació, el ministre de Defensa i el lehendakari em van recriminar l'atemptat, però en el procés judicial no es va tocar aquest tema.
Què el van acusar en el judici?
Al setembre de 2015 em van acusar de col·locar una bomba panfletera plena de pamflets. Suposadament, em va identificar un testimoni. En un primer moment, el testimoni va proporcionar una descripció d'una altra persona, però posteriorment, canviant la versió, va donar la meva descripció. El testimoni, que ara cursa els seus estudis de policia, va rebre la visita dels policies abans de denunciar-me. Li van dir que em descrivís i m'inscrivís. A això s'afegia la pressió mediàtica, l'actitud del jutge de creure el que deia la fiscalia i alguns arguments erronis utilitzats en un principi pel meu advocat em van portar a la presó. Vaig estar gairebé 22 mesos en la presó, i durant aquest temps em van jutjar. Vaig poder demostrar que jo no estava en el lloc dels fets en aquest moment i que el cas del testimoni que em va identificar va ser un muntatge policial. Al final em van absoldre. Però el procés segueix endavant, ja que la Fiscalia ha anunciat que recorrerà davant el Suprem la sentència del Suprem.
Vostè ha definit el seu cas com a “fals positiu judicial”. Què és això?
Aquí potser es coneix més el terme “muntatge policial”. Per a simbolitzar que l'Exèrcit tenia resultats en la lluita antiterrorista, afirmava que les persones civils havien mort i eren guerrillers. El terme fals positiu judicial prové de l'època del govern d'Álvaro Uribe. Va sortir a la llum des de llavors, però també ha seguit al costat dels lehendakaris Juan Manuel Santos i Iván Duque, que han tirat endavant. Així, han obtingut diversos beneficis i interessos. Diuen que lluitaven contra el crim, el terrorisme o la inseguretat, i amb testimonis falsos empresonen a qualsevol persona. Els mitjans de comunicació, la policia i el govern han posat en contra seva a l'opinió pública i l'han declarat culpable abans del judici.
Per què van començar el procés contra tu?
El meu és només un dels molts casos. Es tracta d'una campanya que s'està duent a terme de forma generalitzada contra diversos sectors: els sectors populars i estudiantils, i l'oposició política en general. I aquí hem caigut molt. No es tracta d'un cas excepcional, sinó d'una manera en la qual l'Estat anul·la l'oposició colombiana.
Molts dels artefactes col·locats en els últims anys a Bogotà han estat atribuïts al Moviment Revolucionari del Poble (MRP). A vostè se l'acusa de ser part d'aquest moviment. Sense voler suggerir això, pot explicar què és MRP?
A mi i a altres dotze persones ens han unit amb aquest moviment. La pròpia MRP ha manifestat que es tracta d'una nova i independent organització. Durant les negociacions de pau amb les FARC-EP, l'exlehendakari Juan Manuel Santos s'ha mostrat en contra de l'agenda neoliberal i violenta imposada. Però els moviments d'esquerres i els mitjans oficials van difondre molt de desconeixement i estigmatització sobre les persones que ens van acusar de formar part d'aquesta organització —el que no han pogut demostrar—. Se'l va acusar de ser un moviment finançat per l'extrema dreta, que tenia una vinculació directa amb la policia i que era un grup vinculat a l'ELN. L'organització ha realitzat declaracions oficials: Per a negar la col·locació d'una bomba en el centre comercial Andí, per exemple. També es va concedir una entrevista a un periodista, en la qual el periodista els va preguntar per mi.
Com t'ha afectat passar 22 mesos en la presó?
Sempre influeix el fet de sortir de la presó i adaptar-se a un nou entorn, més encara venint aquí. La presó és un entorn molt violent en el qual la violència que sofreix la societat colombiana es fa encara més crua. Tot passa per la gestió de la violència. Això no és sa, perquè les persones s'eduquen així, i en sortir corren el risc de continuar vivint en aquesta lògica. És més, vostè pot acabar per empresonar-se a si mateix, pot perdre el que és, i això és el més perillós al meu entendre. Físicament es passa fam, cal pagar-ho tot, tot és manca, no hi ha aigua ni llum, però pots acostumar-te a això. El control físic i psicològic que la presó exerceix sobre els individus busca la dominació política d'aquesta persona. És molt fort. I moltes persones, esgotades de la presó, surten desesperades. La clau és evitar-ho, en cas contrari corre el risc de perdre el nord.
El 8 de novembre va sortir de la presó i va romandre cinc dies a Colòmbia. Per què vi aquí?
A Colòmbia tenia poques garanties de continuar lliure i viu. Em preocupava molt que m'obrissin un altre procés, com ha ocorregut amb uns altres. Quan estava amb la policia antiterrorista, em van suggerir que la meva vida estava en perill. És més, un d'ells va intentar torturar-me en la comissaria, però l'altre policia que era allí es va negar. La meva família, els meus amics, també estaven en perill. Per exemple, van intentar fer un altre muntatge a la meva parella. També vaig denunciar al director de la presó, que em va acusar de portar una pistola oculta, i em van traslladar a la presó. En general, la situació política no era molt favorable.
Ha passat uns mesos a Euskal Herria i està demanant asil polític. Com va això?
Al maig haig de presentar al Govern espanyol tota la documentació que expliqui el meu cas i haig de demostrar que l'Estat de Colòmbia m'està assetjant i que la meva vida corre perill. És un procés molt burocràtic, però m'han dit que la majoria dels casos com el meu són acceptats.
Atxik Berrituz giristino taldeak Kristauak Euskal Herriko bake prozesuan liburua argitaratu du Maiatz argitaletxearekin. Giristinoek euskal bake prozesuan zer nolako engaiamendua ukan duten irakur daiteke, lekukotasunen bidez.
No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no... [+]