Això, un mer ham, perquè no era més que un anunci: després de la publicació del vídeo, el 28 de març, va quedar clar que un passatge de concentració celaica no és més que un llarg repàs als forats negres de la història d'Alemanya. Un repàs postmodern, passat pel sedàs d'imatges de cinema i carregat d'horrors extrets de la imaginació dels membres de Rammstein. Ningú, no obstant això, ha trobat ni rastre d'una possible simpatia pel nazisme.

Els membres de Rammstein van néixer en la dècada dels 60, la més jove en 1971, a Alemanya de l'Est. No obstant això, sabien que vestir l'uniforme dels jueus –sense fer cap gest, sense fer cap mena de burla a les víctimes– seria provocació, la qual cosa encuriosiria dels seus seguidors. En concret, se'ls acusa d'aquest ús pervers. No obstant això, la premsa –FAÇ, Der Spiegel, Die Zeit– ha estat capaç de criticar la intenció del grup i d'analitzar i valorar el que es veu en el vídeo. Hi ha qui ha aplaudit la visió irònica del problema de la identitat en un moment en el qual “les polítiques d'identitat s'estan endurint”. Ningú ha demanat que se li prohibeixi. Ningú anirà a la presó.

La gent és estranya fos d'Espanya.