El repte va ser llançat per l'associació Euskara Ari Du. L'associació no havia començat per res, tenia experiència en els intents de canviar els hàbits lingüístics. El de 2018 va ser un órdago. Roncal Baietz Hernanik! Cada mes, cent hernaniarras volien posar el seu nom i animar als altres al fet que complissin un repte per a mantenir el basc o perquè el següent ho fes en basc. Començava al febrer i acabava al desembre, a veure si anaven a actuar en total mil persones. No necessàriament tots junts. Els més valents es van apuntar per a febrer i van continuar durant tot l'any en l'un o l'altre desafiament, encara que la majoria dels participants que van durar molt de temps no van canviar el tipus de desafiament. Uns altres van començar més modestos i van estar un mes o diversos mesos al Roncal, sense prendre els treballs de tot l'any.

La inscripció, el seguiment i la recollida de resultats han estat gestionats per l'empresa Aztiker. Tenint en compte el recorregut de tot l'any, van participar 1.117 ciutadans. El 63,9% han estat dones, el 35,4% homes i el 0,6% no han optat per cap de les dues modalitats de selecció de personal. Igual que en altres iniciatives per al canvi d'hàbits lingüístics, com en el cas d'Euskaraldia, les dones han estat les protagonistes.

Quant a l'edat, al voltant de la meitat dels participants han tingut entre 30 i 44 anys. A major edat menor participació.

Dels 1.117 roncaleses 986 persones sabien parlar en basca i a 131 els costava parlar però ho entenien. Si ho diem utilitzant els dos rols d'Euskaraldia, podem dir que el 88,3% eren ahobizi i el 11,7% orarriprestas. Els que no eren capaços d'entendre el basc no podien participar.

Cada participant havia de triar un repte per al mes i per a facilitar l'elecció els organitzadors els van oferir un ventall de possibilitats. Es poden agrupar en tres grups les opcions més desenvolupades pels participants. El 30% va decidir que en tots els àmbits de la seva vida, en totes les relacions que li corresponguessin, parlaria en basca o demanaria al seu equivalent que parlés en basc. Un 18,3% dels enquestats van afirmar que faria el repte amb els seus companys de treball. En Hernani està l'empresa Orona i aquest centre de treball va tenir una forta participació en Baietz Hernani! En el projecte, i això va fer que el món laboral se situés en segon lloc en la classificació. Quant als tercers, quarts i cinquens classificats, tots ells estan relacionats amb les xarxes de relacions més pròximes, és a dir, els hernaniarras van decidir realitzar el repte amb la seva parella (7,5%), amics (7,2%) i familiars (6,9%).

Per a saber si s'han produït canvis en els hàbits lingüístics, s'han pogut beneficiar de les respostes de 420 persones. Durant tot l'any es van inscriure 1.117 persones, encara que com és habitual, no totes van realitzar les enquestes de valoració. D'altra banda, s'ha tingut en compte als qui han fet el mateix repte i alhora han emplenat una enquesta de valoració. En resum, i si mireu la infografia, veureu com abans del repte el 38,5% deia que sempre o gairebé sempre va parlar en basc amb la persona o grup que va triar per al repte, i una vegada finalitzat el temps de repte la xifra s'eleva al 67,6%. Per contra, descendeixen els percentatges “meitat en basca i meitat en castellà” i “poques vegades o mai en basca”. La següent infografia ens dona informació al revés, és a dir, el roncalés ens està dient el que les persones o grups que ha triat per al repte li han fet en basc. Aquí també s'observa un augment en els apartats “sempre o gairebé sempre en basc” i “meitat i meitat en basca i castellà”. La segona infografia mostra que els roncaleses influeixen en els destins a l'hora de canviar els hàbits lingüístics. En totes dues infografies, els roncaleses que saben i entenen basc estan junts.

Els resultats que acabem d'esmentar s'han obtingut en funció de les enquestes que han realitzat els roncaleses. Als participants se'ls ha fet també una pregunta directa, és a dir, els organitzadors han volgut conèixer la seva opinió sobre aquest tema. Els van fer la següent pregunta: En quina mesura considera que ha complert amb el repte plantejat? Aquí teniu la resposta: El 30,3% opina que ha complert totalment amb el repte, el 66,3% creu que ha fet un pas i el 3,3% creu que no ha aconseguit aconseguir el repte.

S'ha preguntat als participants sobre les dificultats que han tingut per a complir els reptes i en les respostes han prevalgut dues: “canviar els hàbits lingüístics és difícil” i “no he tingut moltes oportunitats d'estar amb la persona o l'equip a qui volia desafiar”. Aquestes dues dificultats s'han imposat tant entre els que coneixen el basc com entre els que no ho entenen però no ho parlen.