L'objectiu de l'informe era, en principi, recollir i denunciar les condicions extremes en les quals els nens es trobaven treballant en les mines. Però no va ser això el que va provocar els bons victorians, sinó el saber que les dones que treballaven en les mines es despullaven de cintura per a dalt; la temperatura insuportable dels forats de les mines feia que el miner estigués gairebé nu.

Els diaris The Times i The Morning Chronicle van llançar una campanya per a prohibir a aquestes dones treballar en les mines i publicar els gravats que les representaven. El comte de Shaftesury, Anthony Ashley-Cooper, va pronunciar un discurs en el Parlament: “No es pot imaginar una imatge més obscena i repugnant que veure a aquestes noies treballant. Ni en els bordells”.
Però Lord Ashley no s'havia ficat mai en la mina per a comprovar-ho. Els membres de la Comissió d'Ocupació, Jelinger Symons i Samuel Scriven, van visitar diverses mines per a realitzar l'informe, però tampoc van obtenir proves. Scriven va revelar en el seu informe que una vegada havia vist a una “dona” sense camisa en la mina Hopwood (Yorkshire), una nena de 10 anys, Susan Pitchforth.

No obstant això, van ser desenes els testimoniatges que van rebre contra aquestes dones, inprobables però d'ardent opinió: la immoralidad estava estesa, les mineres rebutjaven el seu afany de ser mares i esposes honestes i la prova d'això era que havien deixat d'assistir a missa el diumenge.

Les dones van tractar de justificar-se. Alguns deien que quan arribaven a casa estaven massa cansats per a netejar la casa o per a cuidar dels nens, però que feien un esforç. Uns altres utilitzaven els diumenges per a realitzar tot el treball acumulat a casa durant la setmana. Margaret Baxter, una minera de 50 anys, va explicar que entrava en la mina a les quatre del matí i que sortia al migdia per a cuidar al seu marit malalt i ensenyar a cosir a les seves filles. Ann Fern i Bessy Bailey havien de passar els diumenges aprenent a cuinar i cosir i per això no podien anar a missa…

Inútil. En l'estiu de 1842, dos mesos després de l'escàndol, el Parlament de Londres va aprovar la Llei de Miners e Carboners per a prohibir el treball en les mines a nens i dones menors de 10 anys. “Treballar en la mina no és agradable, però és pitjor morir de fam”, va dir una minera.

I així, alguns van continuar treballant en la mina, ja que era beneficiós per a les famílies –per a engreixar una mica els baixos ingressos– i, sobretot, per als patrons; les dones pagaven menys de la meitat del seu salari. A més, les multes no eren molt elevades i la majoria de les vegades les dones es veien privades dels seus pitjors sous.