Hi ha espines i espines. També en amics: Arantza, Arantxa, Arantzazu, Arantxi, Aran... Alguns fins i tot ho tenen a l'espina, alguns ho tenen a la vista! Vull que em subjectin altres espines.
Les estelles es formen en treballar o trencar fustes i fustes, així com les puntes, puntes, raigs i escates més petites. La nostra àvia Garbiñe, l'havia ficat en el palmell de la mà per un tètanus que havia estat creat per una escala de fusta de l'escala de la seva casa, gairebé se l'havia emportat de nen.
Les plantes també produeixen espines sense que ningú les trenqui. Els cactus, per exemple, han convertit les fulles en espines per a reduir la transpiració i combatre l'escassetat d'aigua. Uns altres han creat les seves espines per a espantar les dents dels animals herbívors. Per a protegir la pell de la tija, falses acàcies (Robinia pseudoacàcia); per a la cura de les fulles i escorces, arços blancs (Crataegus spp), arços negres (Prunus spinosa), mestres (Pyrus pyraster), pomes (Malus sylvestris spp), castanyes enrojas (Rosa).
La creació de cada espina també és especial. El grèvol, per exemple, es troba a les cantonades de les fulles de la part inferior de la planta, no malgasta l'energia per a produir espines en les de dalt, ja que les dents de l'egua més polida tampoc arribaran. La Sasiakazia ha transformat l'estipula o fulla de tija sota les fulles en espines. Els arços, la maalla i la sagarmina han espinado les branques. Les roses i esbarzers són les que produeixen les espines de la pell, fàcils d'eliminar amb els dits. També hi ha plantes que produeixen aromes en les arrels, com les palmeres del gènere Acanthorrhiza.
I a tots els insultem. És igual l'espina d'un gos escatós, d'aquí la Rosa canina de l'escaramujo, o l'espina llarga i dura de l'arç negre, més dura que molts pals, d'aquí el Prunus spinosa.
L'espina té molts noms: la mateixa espina, l'arç, el mascle, el cuc, la picada, i fins i tot més. Diuen tots el mateix? O és que cada nom significa una espina? A veure si alguna espina d'Arantzazu o d'Arantza ens aclareix el dubte.
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]