El grup Elkar-ekin i ARGIA, conegut per fer front al tema de les apostes a la vall de l'Urola, han organitzat una xerrada amb motiu dels actes del centenari d'aquest últim. Etxarte ha volgut deixar clar que el feixisme està totalment lligat al capitalisme i ha esmentat l'escriptor britànic George Orwell, que va participar en les brigades internacionalistes durant la Guerra del 36: “Després del que he vist a Espanya he tret la conclusió que és inútil pretendre ser antifeixista conservant el capitalisme. El feixisme, en definitiva, és un desenvolupament del capitalisme i la democràcia més liberal, com diem, està disposada a convertir-se en feixisme en la primera dificultat”.

Després de Bertolt Brecht i la seva Veritat porta cinc dificultats per a escriure. “Aquest text hauria de ser un catecisme per a qualsevol que vulgui posar el món en la direcció alliberadora a través del periodisme o de l'art –diu el pamplonés-. Aquí el passatge conegut: “Per a què serveix condemnar al feixisme, si no es diu res del capitalisme que ho produeix?”.

Brecht va voler deixar clar que el feixisme no era com una “plaga natural” que caigués per casualitat sobre alguns països, o una “tercera força” nascuda entre el capitalisme i el socialisme; no, segons ell, el feixisme és “la fase histèrica del capitalisme”. “Estar contra el feixisme sense estar contra el capitalisme és no estar contra la barbàrie que neix de la barbàrie: és voler una part del vedell i oposar-se al seu sacrifici”.

Etxarte ha precisat que el feixisme s'infravalora amb freqüència i ha recordat el que la política alemanya Clara Zetkin va dir en 1923 en la Internacional Comunista de Moscou: “Fins ara han estat idees molt vagues sobre aquest tema i no sols entre àmplies masses de treballadors, entre l'avantguarda dels proletaris revolucionaris i també entre els comunistes”. Per això Zetkin ho tenia clar: “Tots els proletaris han d'unir-se en la lluita contra el feixisme”. Atenció al feixisme!

“Tendim a pensar –continua Etxart- que el feixisme és un fenomen d'altres èpoques o d'altres latituds. Però no, el feixisme, el capitalisme histèric, s'està estenent per tot el món amb formes i noms diferents, com va ocórrer des de principis dels anys 20 del segle XX”.

També ha fet referència a alguns successos ocorreguts el mes de gener passat, en els quals ha destacat la seva influència autoritària. A Amurrio, un ex policia ha recordat l'atac perpetrat contra el caseriu d'una família de l'esquerra abertzale i s'ha mostrat molt crític amb què el jeltzale Andoni Ortuzar hagi restat importància al succés: “La banalització de la violència parapolicial és una de les característiques de l'extrema dreta”.

Amb una severa crítica, ha fet referència a la repressió exercida per la Policia Foral a Pamplona contra els joves del Gaztetxe Meravelles: "En tres tardes, més de 70 persones van resultar ferides de diversa consideració. El Govern cuatripartito va assegurar que no va haver-hi resposta social, i si Barcina ho hagués fet, unes 20.000 persones haurien sortit al carrer. És a dir, el feixisme no arriba a cop, no ha de prendre el poder, el poder està fet a la seva mesura, sovint arriba amb tanta tranquil·litat, no sempre utilitzant el poder militar. La sensibilitat de molta gent és curiosa, es preocupa més per l'aparició d'una porta pintada [a la porta de la seu del PNB van aparèixer pintades aquests dies] que per la presència de desenes de persones ferides”.

També ha al·ludit a la baralla que ha tingut una dona negra a Vitòria-Gasteiz amb el conductor d'un autobús públic a causa del patinet de la seva filla: “A més de l'actitud racista del conductor, un home va amenaçar feixistes a la dona i no va haver-hi cap reacció en l'autobús”. En opinió d'Etxarte, tan important com aquests fets va ser que l'endemà l'alcalde de Vitòria-Gasteiz, Gorka Urtaran, no va veure cap problema en l'actitud del conductor: “La normalitat de l'opressió és una de les característiques de l'extrema dreta”.

Com arriba el feixisme a nosaltres?

Etxarte ha llançat la pregunta i ha tornat a la història, fixant els seus ulls en la República de Weimar d'Alemanya (1918-1933). Recorda que aquest es va constituir en democràcia i de manera pacífica, però ho nega i aclareix que aquella república es va construir sobre la mort de milers d'extorsionistas: “Els dirigents socialdemòcrates que van matar a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht van decidir fixar el seu poder costi el que costi i, com no comptaven amb l'exèrcit suficient per a això, van crear milícies molt semblants a les quals després es formarien a Itàlia, d'on va sorgir el moviment nazi”.

“Avui dia –continua Etxart–, per a veure d'on ve l'autoritarisme, els mitjans volen que mirem al partit Vox, però això no ha fet la Llei Mordassa ni la Llei de Partits, no és el responsable que Franco estigui on ha estat 40 anys, no és Vox el que ha fixat el sostre de despesa dels nostres ajuntaments… L'extrema dreta que ara s'està estenent a Europa no té res a veure, almenys simbòlicament, esvamente. Un dels seus models és, per exemple, l'extrema dreta holandesa, que no fa soroll en els mitjans de comunicació, que té tints socials i que considera als immigrants com els jueus d'avui. I ocorre el mateix a Alemanya amb AfD, que no són de neonazis, tenen un aspecte molt habitual i no es dediquen a les desfilades marcials en els mítings… Per tant, a Euskal Herria, en mirar a l'extrema dreta, no hem de mirar a Vox, sinó a aquesta gent que fa discursos de l'extrema dreta”.

Etxarte va acabar amb tres idees, llegint la cita que va fer el propi Gorge Orwel amb el seu famós llibre 1984: “Crec que les idees totalitàries estan arrelades en l'esperit de tots els intel·lectuals i vaig tractar de portar-les fins a les seves conseqüències lògiques en 1984. La intriga del llibre està a Anglaterra, per a insistir que els països que parlen anglès no són millors en naturalesa i que el totalitarisme, si no lluita contra ell, pot guanyar a tot arreu”.

En paraules d'Etxarte, cal fer front al feixisme, però “avui dia, en comptes d'enfrontar-nos, estem obrint portes”. Síria, Líbia, Catalunya, Veneçuela, l'Índia i Iemen es van convertir en un exemple d'això, i va denunciar que davant el succeït en aquests casos estem fent molt poc. “Creiem que amb la nostra militància és suficient, però no. Si no se li dona una resposta atípica al feixisme, gana”. Etxarte ha subratllat la necessitat d'enfortir els moviments socials i ha mirat amb esperança el “sindicalisme i el feminisme” que, al seu judici, són els més forts entre ells en l'actualitat. També assenyala la importància de la resposta intel·lectual:“Hem d'escoltar molt atentament com parla el feixisme i a qui, qui escolta i per què”.

Finalment, considera que entre les respostes és imprescindible “construir alternatives” que necessàriament han de ser “col·lectives i compartides”. Per a acabar, ha recomanat tres llibres sobre les següents alternatives: De la mà de les persones que viuen el ZAD d'Iñaki Etxeleku (Gatuzain 2018), la Berdea d'Onintza Irureta és el nou habiti (Argia, 2019) i Giri Zora, sobre un grup feminista que practicava l'acció directa, i que es pot trobar lliure en la xarxa.