Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Llatí esmolat


08 de abril de 2019
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Des del vermell, Rubus fruticosus i Rubus ulmifolius. En la tija vermella els nous brots i fulles són vermells, encara que aviat es veran verds. A la tardor, fins i tot quan el fred li cremi la pell, les fulles es tornaran vermelles. Rojo en la mantega i vermell en les escombraries velles. Alguns diuen que el nom de Rubus del gènere li ve d'aquí, del “ruber” vermell del llatí. Uns altres diuen que té el mateix llatí “borbón” com a font, lahar o esbarzerar. Les espines també són vermelles, toves ara de nou, que s'enduriran i enduriran abans que acabi l'estiu. Estrictament per a allunyar les dents dels animals herbívors. En francès li criden “ronce”, derivat de la paraula llatina “rumex-rumicis” que significa dard o fletxa.

El gènere vegetal rumex pertany a la collita o al llapis. Aquí vaig posar quaranta-dos noms de plantes d'aquest gènere en el número del 15 de juliol de 2007, el mateix dia en què aquest racó de les plantes complia dotze anys. Llavors deia que aquest nom de Rumex provenia de la paraula llatina “rumo”, que significa xuclar o mastegar, i que en temps semblaven mastegar les fulles agredolces d'aquesta planta, que necessitaven refrescos. Ara trobo que la mateixa paraula “rumex” significa dard o fletxa, que ressalta la forma de les fulles d'aquest gènere de plantes. De fet, la seva fulla té un aspecte clar de llança o de llança. En castellà també ho criden “romaza”.

Agarrant-me a les plantes esmolades, Beñat www.bizibaratzea.eus acaba de preguntar-me pel nom del jonc de la web, què fer per a perdre'l, com es reprodueix i què li agrada de viure; pel que sembla, les prades s'estan “espatllant”. Una altra punta esmolada que produeix dolor d'agudesa. Li agraden les terres àcides, humides i argilenques; es pol·linitza amb el vent i cal ballar la calç i la dalla per a llevar-les. Els joncs són del gènere Juncus. Això no significa una llança ni una fletxa. En llatí ve del “iuncus” que tenien per a dir-ho o del “jungere” que significa lligar-ho o ajuntar-se. S'ha utilitzat com a cordó. Endevini-ho!

Si hagués posat una mica més d'atenció quan van voler ensenyar-nos el llatí, potser li donava la meva opinió sobre els dubtes que tenien aquests noms. Ja has endevinat, no m'agradava res el llatí.


T'interessa pel canal: Espezieak
2020-01-24 | Jakoba Errekondo
Uzta eta lana aurreikusi, eta bilakatu

Datorren uztailean izango al dugu lanik? Izango al dugu labore uzta biltzeko lanik? Gure aldean, etorkizuna planifikatzeko eta antolatzeko gaitasun handia dute landareek; ia landare guztiek. Bere zikloa biziko den tokian gertatuko diren gorabeheretara egokitua izango da... [+]


2019-11-29 | Jakoba Errekondo
Llegir les mongetes

Omiasainando tots els fruits ficats”, diu l'expressió. Mandio és un grapat de pomes, carabassa i kiwi (Malus domestica, Cucurbita maxima i Actinidia chinensis). Molts altres més seran blat de moro (Zea mays); o mongetes (Phaseolus vulgaris); patata (Solanum tuberosum), ceba... [+]


2019-09-05 | Jakoba Errekondo
Hi ha murs?

Tens una horta? De nen, les dues hortes que he conegut a casa tenien un mur. Un en la volta i l'altre en un costat. Una bona utilització dels murs farà que l'horta tingui un gran benefici. Crearà un refugi: es col·locarà en el lloc adequat per a fer ombra, o per a protegir-se... [+]


2019-06-27 | Jakoba Errekondo
Des d'Arratzalde

Aprofito el ressò que em dona aquesta tarda per a comentar-l'hi al lector: s'han anat els dies més llargs de l'any i la nit s'ha allargat i la llum del dia ha començat a escurçar-se. Això tindrà conseqüències terribles en les plantes i evitem en nosaltres.Aquest estiu que... [+]


2019-06-24 | Jakoba Errekondo
Tristesa del pebre

Fer un forat amb el plantador i ficar la planta. Ja estan plantades els vitets del dolor (Capsicum annuum), que escalfarà per a l'estiu d'enguany. Només de pensar-ho, les meves dents se'm van posar suosos.

Al nostre poble el riu Oria es converteix en una riera, i en les... [+]


2018-12-19 | Jakoba Errekondo
Creixement de la llavor i no alimento

La majoria de les collites s'han realitzat. El final del cicle de les plantes és el germen que dona inici al cicle d'una altra nova planta. Quan reposem la collita solem recollir fruits o llavors i menjarem de les dues per a escalfar l'hivern. La planta ha destinat enormes forces... [+]


2018-10-29 | Jakoba Errekondo
La carn de l'all

L'all, Allium sativum, mai falta en la nostra cuina. Capçals seques penjant tot l'any i nou durant els primers sis mesos. Els caps d'all i els grans s'estan desviant de casa a l'horta, l'època de les sembres. També després, fora de l'època de sembra, l'all haurà d'anar a l'horta... [+]


2018-10-22 | Jakoba Errekondo
L'all mestressa la mar

La temporada de l'all ja és aquí. Temporada de sembra d'all. El de la seva collita serà més tard, i ell ha de començar a treballar al cap. Al cap, el de l'all. Però no tots busquem el cap de l'all. Cada vegada es veu més sovint en les hortes l'all sembrat per a verds. També... [+]


2018-02-16 | Jakoba Errekondo
Quants Pobles Bascos?

Contesto amb un punt, no de temor, sinó de respecte i vergonya, cada vegada més sovint, a qui em pregunta gairebé qualsevol cosa en les plantes. I aquest punt és cada vegada més gran.

A la nit, algú em va preguntar quan s'ha de sembrar el tomàquet (Solanum lycopersicum)... [+]


2017-03-28 | Jakoba Errekondo
On estan les teves cebes?
La ceba (Allium cep) hauria d'estar ja plantada, si es vol que el cap arribi ben composta als dies més llargs de l'estiu. Felix d'Artamugarri d'Oiartzun diu que el millor és en la lluna minvant de febrer. No obstant això, es dona a si mateix una bonica tranquil·litat, perquè el... [+]

2016-04-06 | Jakoba Errekondo
Azadia en el gel

El poble català de Puigcerdà es troba en la muntanya, al Pirineu, a 1.200 metres d'altitud, i és llar de durs hiverns. Recorda als temps en els quals aquí vivíem un clima més desapacible.

Durant centenars d'anys han menjat allí, com nosaltres, la col (Brassica oleracea)... [+]


2016-03-22 | Jakoba Errekondo
Sense cap

Col·les sense cap, Brassica oleracea var. acephala edo var. viridis, col gallega i col de blat. A Galícia és la col, la més comuna. S'utilitza per a fer la sopa verda, que té una gran glòria. Des d'Euskal Herria i seguint la riba de l'Atlàntic, ho veuràs en gairebé totes... [+]


2016-02-11 | Jakoba Errekondo
Espanya 1-l'Iran 3

El safrà de major renom, el Crocus sativus, és espanyol. Tothom embeni safrà espanyol. Molts dels safrans que es produeixen en el món viatgen a Espanya i es venen com si fora d'aquí. Està organitzat un robatori formidable. És car, molt car, i l'estafa és dura.

A Espanya... [+]


2016-02-04 | Jakoba Errekondo
Fruita? Col·locar herba de caspa

Les herbes de caspa (Symphytum officinale i Symphytum tuberosum) són aptes per a l'auzolan. Fan una gran feina per a promocionar el seu entorn, un ecosistema que complementi la seva vida. Són amables amb les quals estan al seu costat i són amables. Sobretot, tingueu en compte... [+]


2013-05-29 | Jakoba Errekondo
Pipermin eta galanperna

Baratzean oraindik aldatu gabe ditut. Nire bihotzeko fruituak. Ameriketatik ekarriak; ondo ekarriak, alajaina. Geure herriko erriberetan ematen dira onenak. Finak, samurrak, leunak, sotilak... Piperrez ari naiz, Capsicum sp; ez edozein piperrez, ordea. Bada makina bat, lodi,... [+]


Eguneraketa berriak daude