Sou un alcalde del regne de les mines.

Soc un antic militant ecologista, un error de la història del sistema miner! Abans d'això, vaig ser nomenat conseller de la comarca. Immediatament em vaig centrar en el repte de la reconversió i la restauració de les terres mineres. Tenia clar que hauríem de ser una regió que sàpiga extreure lliçons del passat.

Com es van relacionar amb la repatriació?

Volent conscienciar sobre el que som, ens vam posar en contacte amb les preguntes culturals per a, des d'aquí, alçar el cap i començar a construir alternatives. No teníem molt clar a on volíem anar, però comencem a multiplicar les experimentacions per a donar resposta als problemes. Per exemple, vam tenir habitatges de mal aïllament, invertim en reformes per a no perdre energia. A partir de 1997, època en la qual el canvi climàtic no s'esmentava.

Com vincular als 7.000 ciutadans al canvi?

Aquest era el repte, perquè la majoria vol tornar al passat i obrir les mines. Nosaltres, en canvi, optem per desenvolupar un nou model econòmic. L'economia és molt important i he subratllat una vegada i una altra que teníem entre mans un model econòmic. També ens dediquem a la recuperació de la naturalesa. Quin no se sent bé en la naturalesa? Hem invertit les ajudes europees en professions relacionades amb les energies renovables.

La ciutadania s'ha implicat en la dinàmica?

L'Ajuntament s'ha definit com a innovador i dinàmic, els mitjans de comunicació ens han mostrat interès. Això és el que els agrada als ciutadans!És
increïble el que diré, però el suport va als que tenen molt suport; ser winner és més fàcil que ser afalagador. Haig de dir que és el resultat de 25 anys d'acció política.

Tots orgullosos del seu llegat.

Per descomptat. Des de la UNESCO vaig posar en marxa la sol·licitud que els munts de residus miners de la localitat fossin declarats patrimoni de la societat, i ho aconseguim en 2012. Les famílies dels miners estan molt orgulloses!

És un canvi cultural.

El canvi cultural i la implicació ciutadana. Hem reflexionat junts per a convertir-ho en sistema. Necessitem una resurrecció democràtica, sense la qual no hi haurà transició.

Associa la innovació a la desobediència.

Tots els que han fet una novetat han estripat un sol pensament. Primera granja biològica, primera instal·lació solar... Què fa que un territori estigui disposat a acceptar aquestes diferències? Confiança. El filòsof Deleuze deia que “la qualitat dels col·lectius assegura l'expressió de les particularitats”. Mireu al nostre poble veí, Hénin-Beaumont és el poble al comandament de l'extrema dreta, estan en el poder. La diferència entre els dos pobles és terrible, la diferència consisteix a recórrer el carrer.

Quina és la tendència dominant?

Maluruski, el drama més gran de França és el de la desconfiança generalitzada. No innovem amb desconfiança i si ens quedem en un pensament únic, estem repetint en un sistema constant.

Com generalitzar el canvi?

Tenim proves a nivell mundial que es pot fer d'una altra manera. Hem de mirar aquests territoris per a veure què és el que s'associa a la realitat local i què és una característica general que no canviarà de l'una a l'altra. D'aquí cal plantejar algunes estratègies generals.
Li ho dic a l'Institut de Medi Ambient i Energia i a l'Estat perquè deixi el dret a l'experimentació. Quant a l'energia, hi ha mil sortides, si l'Estat optés per generalitzar, el problema es resoldria.

Com aconseguir un impacte?

La resposta no ve del local ni global, sinó de la trobada entre tots dos. Si no canviem les regles de joc del capitalisme, l'hem perdut i ja no val pensar en això.

És una qüestió urgent.

Es tracta d'una carrera contrarellotge, una carrera contra la mort en la qual avancem nosaltres, però també el sistema capitalista. Podem caure i és segur que la nostra societat sofrirà greus accidents. Potser ens ressuscita i les nostres sortides cap al nou desenvolupament guanyaran terreny.
Espero de cor que guanyem. Espero que la solidaritat guanyi. Anem al canvi, però cap a quin canvi? També tenim la pujada del feixisme. Espero que la solidaritat i les alternatives guanyin.